Trenta anys del tancament d'Inpacsa, que va sumir Balaguer en una crisi

Avui fa 30 anys del tancament de la paperera Inpacsa de Balaguer, després de 35 anys d’activitat. La seua clausura va sumir la capital de la Noguera en una profunda crisi econòmica que li ha costat superar. La firma va donar feina a 253 famílies, encara que més de mil persones en depenien, entre comerços i activitat industrial.

Més de cent camions al dia entraven amb fusta i sortien carregats de paper i arribaven amb tren fins a 15 vagons amb fusta de Galícia. La facturació va arribar a ser de 15.000 milions de les antigues pessetes i va ser la primera a Europa en la fabricació de paper kraft, de color marró i utilitzat per a embalatges. Així ho explica Ramon Regue, treballador de manteniment del taller mecànic durant 24 anys.

La paperera es va fundar el 1955, impulsada per José Maria Porcioles, que va ser alcalde de Barcelona i president de la diputació de Lleida, i es va posar en marxa el 1958. El 1976 va ampliar les instal·lacions i va passar de produir 170 tones de paper al dia a 250, la qual cosa va suposar un augment de la plantilla. El 1984 el grup KIO, amb l’empresari Javier de la Rosa al capdavant, va fer una inversió milionària en la firma.

Un any després la família fundadora Porcioles va remetre una carta als empleats acomiadant-se i comunicant la venda. El 1989 Smurfit en va agafar les regnes i va passar a dir-se Eppic. El maig del 1993 van arribar les primeres cartes d’acomiadament, les mobilitzacions i el tancament. Va ser una gerra d’aigua freda per als centenars d’operaris que durant anys van gaudir de contractes privilegiats. Avui només en queda una xemeneia de 82 metres d’altura i 9 de diàmetre a la base com a record de la paperera.