ELECCIONES
Creixen la indiferència i el càstig electoral: 26.883 vots menys i 9.181 nuls i en blanc
Alguns experts assenyalen que s'ha penalitzat els partits sobiranistes i d'altres, l'acció de govern || El votant d'esquerres es desmobilitza amb més rapidesa perquè és més crític amb els seus
Recompte general de vots divendres passat a la junta electoral a Lleida.
La indiferència i el càstig electoral han crescut sens dubte, i no només a Lleida, d’acord amb els resultats de les eleccions, fa una setmana. La participació en unes municipals des de les primeres de la democràcia (1979) s’havia situat en les onze cites electorals anteriors entre el 60 i el 70% i diumenge passat va caure per primera vegada per sota del 60. Va ser nou punts inferior a la del 2019 i es va situar en el 59,49%.
Això significa que hi va haver 26.883 votants menys a Lleida, a què es pot sumar els vots en blanc (que compten com a vots emesos), gairebé 600 més, fins als 4.922, i els vots nuls, que s’han disparat un 70% i dels 2.495 del 2019 s’ha passat a 4.259. En aquest cas, hi ha exemples remarcables com el de Lleida ciutat, on els vots nuls s’han multiplicat gairebé per quatre (de 223 a 842) i els vots en blanc, de 393 a 1.037. A Tàrrega, el 2019 n’hi va haver 37 de nuls i diumenge passat, 153.
A Corbins, on ERC tenia l’alcaldia assegurada al ser l’única llista, el primer edil electe, Jordi Verdú, va rebre 418 vots, però en paral·lel n’hi va haver 45 en blanc i 57 de nuls: 102 vots amb missatge per a l’alcalde, que durant la campanya va animar a votar, encara que fos en contra seu.L’abstenció ha castigat especialment els partits independentistes, que són els que més vots han perdut. Durant la campanya electoral, hi va haver un corrent a les xarxes socials per “mobilitzar l’abstenció com a vot de càstig”, assenyala la politòloga Mariona Lladonosa. A nivell de Catalunya hi ha hagut una abstenció en contra dels partits sobiranistes.
“A Lleida ciutat també, però se li ha sumat cert desencant amb les polítiques municipals de l’últim govern local”, d’ERC i Junts. Dos factors més expliquen la caiguda de la participació: “Estem davant d’un canvi de cicle perquè venim d’un en què hi va haver més mobilització del vot” coincidint amb el procés, a la qual cosa se suma que “els electors d’esquerres es desmobilitzen més ràpid perquè fiscalitzen més els seus partits”. Tanmateix, afegeix Lladonosa, “cal fer una reflexió perquè hi ha una gran diferència entre el que imaginem que fem amb el nostre vot i el que realment passa.
És a dir, la meua abstenció beneficia el partit de signe contrari”, adverteix. Albert Balada, també politòleg, defensa en canvi que l’abstenció, en el cas de Lleida ciutat, només ha pujat un 3% en relació amb la mitjana històrica i ha estat aquest any “més o menys normal”, malgrat que la participació es va quedar en un 51,5%. “El que sí que s’ha mostrat més clar és a qui ha castigat, que és als partits del govern”, assenyala Balada, que opina que no s’ha penalitzat l’independentisme.
La no-participació “ha castigat també els comuns [que inicialment van formar part de la coalició], que han perdut la meitat dels seus vots”. En canvi, “crec que el procés no té a veure amb les locals”. A Catalunya les xifres marcarien també una penalització al sobiranisme, “excepte a Barcelona”.
