El jutjat perdona a un veí d'Agramunt un deute de més de 57.000 euros que es va iniciar amb una sanció d'Hisenda

El jutjat de primera instància número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 57.226 euros a un veí d’Agramunt que va haver d’hipotecar el seu habitatge habitual i una altra propietat, així com demanar diversos préstecs, per poder fer front a una sanció imposada per Hisenda. Segons ha explicat aquest dilluns la defensa de l’home, el despatx Bergadà Associats, la sanció va venir imposada per motiu que l’esposa va adquirir la cotitularitat d’un immoble, juntament amb el marit, el pagament del qual es va realitzar amb el resultat de la venda d’un immoble del marit i Hisenda va considerar una donació d’ell cap a ella. D’aquesta manera, el jutge exonera del passiu insatisfet l’home en aplicar la Llei de la Segona Oportunitat.

Quant als fets, l’any 2006 el marit va vendre una propietat i entre els dos van adquirir una casa. "Ningú, ni el gestor ni el notari, no ens va informar que si es posava a nom dels dos es considerava que s’estava fent una donació", explica l’afectat. En el 2011, quan faltaven un parell de mesos perquè es complissin els cinc anys, Hisenda li va notificar que efectivament es tractava d’una donació i que, per tant, havia de fer front a uns 80.000 euros pels conceptes de sanció, impostos i altres despeses que s’havien derivat.

Davant de tal situació, els dos van prendre la decisió d’hipotecar l’habitatge que havien adquirit i una altra propietat que tenien a la ciutat de Lleida per fer front al deute. "També demanem crèdits ràpids, dels que s’anuncien per la televisió, pensant que amb ells podríem resoldre-ho tot, però els interessos eren tan abusius que ens van portar al límit", puntualitza l’home. No obstant, amb el pas dels mesos la situació econòmica es va anar complicant. L’agost de l’any passat la fàbrica en la qual treballava la dona, situada en Artesa de Segre, es va incendiar i la van incloure en un ERTO, rebent al mes 800 euros. A més, amb el matrimoni vivia la mare de l’home, la qual era pensionista i els ajudava econòmicament, però el mes de novembre passat va morir i van deixar de tenir el seu suport econòmic.

Es pot indicar que ell pateix una minusvalidesa del 33%, la qual cosa el limita a realitzar determinats treballs, i tres de les seues tres filles continuen vivint al domicili familiar. "Encara que jo actualment tinc feina, tot això va fer que hagués d’agafar la baixa per ansietat i depressió, ja que no ens agrada deure diners a ningú," exposa l’home. "La situació adversa que estava patint la parella els estava posant en una situació realment límit i, al seu torn, molt complicada", assenyala l’advocada i sòcia fundadora de Bergadà Associats, Marta Bergadà, qui ha portat el cas.

Però les adversitats van anar en augment, ja que paral·lelament, a més de l’habitatge familiar, el qual estava hipotecada, el matrimoni té un pis a la capital del Segrià la hipoteca del qual s’anava sufragant amb el lloguer, però la inquilina els va deixar de pagar, pel que "va arribar un moment en què no van poder fer front a les seues obligacions, el que va derivar en una situació d’extrema delicadesa", comenta Bergadà. "Aquest habitatge el vaig llogar fa dos anys i al cap de poc temps la inquilina va deixar de pagar. Fins i tot, ens ha destrossat el pis", afegeix l’home. També recorda que "amb el coronavirus sol·licitem una ajuda per no pagar la hipoteca durant un determinat període de temps, però al cap de sis mesos el banc ens va dir que se’ns denegava la sol·licitud i que havíem de fer front de cop a tots aquells mesos que no havíem pagat", lamenta.

D’altra banda, van proposar a l’entitat bancària de fer una ampliació de la hipoteca del domicili en el qual resideixen, però es va negar en considerar que no tenia gaire valor. Tot això va provocar que "no pogués fer front als deutes que havia acumulat i que fins la data havia anat pagat". Finalment, a finals de març es va posar en contacte amb el despatx ubicat a Agramunt. "Havia sentit parlar de l’esmentada llei, però han estat uns anys tan complicats que pensava que no em podria acollir. Des del primer moment en què a Bergadà Associats van analitzar el meu cas i van veure que em podia acollir a ella, sempre m’han transmès molta tranquil·litat i m’han informat de tot". La grata sorpresa va arribar l’1 de juny, quan el jutge, en la corresponent interlocutòria, comunicava que l’exonerava del passiu insatisfet. "No m’imaginava que tot anava a ser tan ràpid i ara ja veiem el futur completament diferent. Aquesta notícia ens ha suposat un descans molt important", conclou.