Oriol Anson: «Estem ultimant el segon paquet d'ajuts per la sequera»

Les pluges han millorat la situació de sequera extrema. Com ho valora la Generalitat? Sí que ha millorat. Ha permès, per exemple, que el canal d’Aragó i Catalunya pugui regar a plena dotació. Quant al riu Segre, també ha millorat, però la situació és encara una mica complicada en relació amb les reserves.

Creu que amb Oliana i Rialb amb més de 112 hectòmetres el Canal d’Urgell pot plantejar-se disposar d’aigua per regar els cultius, més enllà de la supervivència dels arbres? Cal ser prudents. Crec que el correcte és que segueixin amb el reg de subsistència i no podem crear expectatives que després no puguem complir. Però estaria bé que puguin plantejar salvar alguna collita, si la tendència [de pluges i increment del cabal dels rius] continua així. Però estem encara molt al límit i cal pensar en la pròxima campanya 2023-2024, que no pot començar amb zero reserves. De manera que el missatge és d’optimisme però també màxima prudència.

Fins a l’any 2000, els regants de l’Urgell estaven acostumats a organitzar la campanya de regs únicament amb Oliana (que actualment té una capacitat màxima de 84 hm). Com s’explica que ara no es pugui garantir, encara que hi ha més hectòmetres guardats amb Rialb que la capacitat d’Oliana? Rialb va aparèixer amb el projecte del Segarra-Garrigues i segurament els consums s’han disparat des d’aleshores. També hi pot haver més irregularitat en les pluges. No crec que siguin situacions comparables.

Els preocupa que la sequera freni les adhesions al Segarra-Garrigues? Ens preocupa tota la falta d’aigua: pels nous regants, per qui ja han invertit, pels de l’Urgell que estaven acostumats a regar i, sobretot, per si hi ha abandons d’activitat.

Han preparat un nou pla d’ajuts a la sequera? Sí. El primer paquet d’ajuts va anar a la compra o compensació per la compra de farratges. Ara estem ultimant el segon, que anirà destinat a cereal d’hivern de secà, cereal d’hivern de regadiu, cereal d’estiu a primera collita que no s’hagi pogut plantar i a fruiters que siguin de collita en verd. Considerem que és la millor solució. Si algú té aigua de recursos propis pot decidir si intenta salvar el cultiu o bé recull en verd, de forma que podrà rebre ajuts.

Quin serà l’import? Ho sabrem en el termini d’una setmana o quinze dies a tot estirar. Ens estem aproximant al que ens han demanat. Ho hem de tractar primer amb les organitzacions.