Localitzen una torre de la muralla de la Seu dels segles XV i XVI

Els treballs de la quarta i última fase de l’excavació arqueològica al jaciment del pati de les Monges de la Seu, que es va descobrir de manera fortuïta l’any 2020 durant les obres d’instal·lació d’una central de biomassa, han servit per localitzar una de les torres de la muralla que envoltava la ciutat a la baixa edat mitjana. El jaciment, tal com va avançar ahir l’arqueòleg i responsable de Patrimoni Actiu, Òscar Augé, serà declarat Bé Cultural d’Interès Nacional pel seu alt valor històric i patrimonial. Les restes de la torre localitzada demostren, va explicar, que es va construir en el marc d’“un procés de fortificació que va tenir lloc entre mitjans del segle XV i principis del XVI”, segons els materials ceràmics que s’han trobat, que daten d’aquella època.

Aquest fet fa plantejar la hipòtesi als historiadors que l’extensió de la ciutat durant la baixa edat mitjana “va ser més gran del que s’havia imaginat fins ara a nivell historiogràfic”.Els treballs que s’han portat a terme des d’inicis d’any han servit també per localitzar dos forns de ceràmica situats sota una gran plaça empedrada del segle XVII. Aquest fet demostra que a la ciutat hi havia una “tradició bastant antiga de l’àmbit de la ceràmica”, podent arribar algunes de les peces elaborades fins al Principat d’Andorra. “Les característiques d’ambdós estructures, i el seu estat de conservació, fan d’aquesta troballa un element de gran rellevància patrimonial i arqueològica en el context pirinenc i català, per entendre la producció i el consum de vasos ceràmics en aquesta època”, va afirmar Augé.

El lloc permet veure l’evolució urbanística de la capital de l’Alt Urgell des del segle XIII fins al XX. Les restes localitzades, va explicar Augé, evidencien estructures defensives de la ciutat. Coincideixen en el mateix espai dos atractius turístics, les muralles medievals i les de l’època moderna.

En la seua intervenció, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, va anunciar “la creació d’una taula per trobar-nos amb els historiadors locals, com també amb Carlos Guàrdia i Òscar Augé, i l’àrea de Cultura de l’ajuntament, per saber què cal fer amb aquest jaciment, com en traiem profit a nivell patrimonial, com cal conservar-lo i, finalment, investigar de quina manera podem atansar-lo a la ciutadania”.