La justícia avala vetar centrals solars als terrenys de més valor agrícola

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avala que la Generalitat impedeixi la construcció de centrals solars als terrenys de més valor agrícola. Així es desprèn d’una sentència del novembre passat. La resolució rebutja un recurs d’una empresa contra la negativa del Govern a autoritzar 5.900 plaques fotovoltaiques en terrenys rústics de les Borges Blanques. El mapa de capacitat agrològica elaborat pel departament d’Acció Climàtica i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya atorga a la finca la qualificació de classe I, reservada al sòl de més productivitat. L’empresa va demanar autorització l’any 2020 per a una central solar d’1,7 megawatts (MW) de potència i una superfície de 38.281 metres quadrats, en una finca on ja s’havia autoritzat una altra instal·lació d’aquest tipus el 2007.

Allà es troba a més la gran planta termosolar de les Borges, inaugurada el 2013. Quan la ponència d’energies renovables de la Generalitat va rebutjar aquesta ubicació al considerar-la sòl d’alt valor agrícola, el promotor va presentar un recurs. Va al·legar que la negativa no tenia motivació i que l’administració “va actuar contra els seus propis actes” al denegar una central on ja n’havia permès altres en anys anteriors.El TSJC va rebutjar aquests arguments.

La sentència afirma que la negativa de la Generalitat no pot considerar-se immotivada, ja que posa de manifest “la incompatibilitat de la instal·lació projectada i el valor agrari del sòl”. Per aquest motiu, valora que la motivació “existeix i és suficient” i apunta que correspon al demandant demostrar que el terra no té valor agrari. Afegeix que, en els anys transcorreguts entre les centrals solars autoritzades a la zona i el projecte rebutjat “poden haver-se produït importants canvis”.“Que s’autoritzés una instal·lació fotovoltaica fa més de deu anys en un terreny no implica que l’administració irremeiablement n’hagi d’autoritzar qualssevol altres que se sol·licitin sine die al mateix lloc”, conclou la sentència. La resolució del TSJC condemna a costes a l’empresa a pagar fins un màxim de 3.000 euros.

Protecció del sòl agrícola que insten a estendre a nous regadius

La normativa catalana veta centrals solars en terrenys qualificats amb la classe I i II al mapa de capacitat agrològica de la Generalitat. En aquests només es permeten plaques fotovoltaiques per a autoconsum elèctric, que siguin compatibles amb l’ús agrícola del sòl o de caràcter experimental i que ocupin menys de 10 hectàrees. En terres de categories inferiors, de les classes III i IV, la instal·lació de panells solars es limita al 10 per cent de la superfície agrícola de secà i del 5% del regadiu de cada municipi.El fet que la Generalitat permeti, encara que amb limitacions, instal·lar centrals solars en finques regables ha motivat queixes de comunitats de regants, organitzacions agràries i entitats ecologistes en els últims anys. Els contraris a desplegar centrals fotovoltaiques en sòl regable temen que aquestes instal·lacions distorsionin els preus del sòl agrícola. Quan es tracta de nous regadius com el Segarra-Garrigues, temen a més que la competència per l’ús del terra entre agricultors i promotors d’energies renovables dificulti obtenir les adhesions necessàries per desenvolupar nous sectors de reg, i fins i tot pugui provocar baixes d’agricultors.

Diversos canvis de criteri mentre s’espera un pla de renovables

La Generalitat ha canviat en diverses ocasions de criteri a l’hora de limitar centrals solars en terrenys agrícoles. Entre els anys 2020 i 2021 descartava per complet plaques fotovoltaiques en nous regadius, al considerar que desvirtuaven la inversió pública feta per regar. Aquest criteri posteriorment va canviar, i les plantes solars van passar a autoritzar-se en regadius a canvi que els seus promotors assumissin les quotes pròpies dels regants. Això va obrir la porta a una desena de projectes en zones regables de Lleida davant de l’oposició de les comunitats. El decret de renovables d’octubre del 2021 va tornar a establir aquest veto i li va donar una base jurídica. Tanmateix, la prohibició va tornar a alçar-se set mesos després, el maig del 2022.També hi ha hagut diversos canvis de criteri en tot just un any sobre el límit de superfície que poden ocupar els panells solars.

Inicialment era un percentatge de l’extensió de cada municipi, després el de cada comarca i finalment va tornar a fixar un límit municipal. La Generalitat va anunciar fa gairebé dos anys un pla per regular les energies renovables que encara no ha vist la llum. Mentrestant, cada vegada més municipis les limiten pel seu compte.