La Taula de l'Aigua de Catalunya prioritza un Urgell eficient i ampliar el Segarra-Garrigues

Comptar amb inversions per millorar els grans canals de reg de Catalunya, l’eficiència de l’Urgell i el desenvolupament del Segarra-Garrigues són una prioritat per a la Taula Nacional de l’Aigua constituïda ahir i que vetllarà per l’ús dels recursos hidràulics de cara a afrontar futures sequeres com la que actualment es travessa. Així ho va assegurar ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l’acte de creació d’aquest organisme que ha de presentar pautes d’estalvi i millora en la utilització de cabals a la primavera del 2024. Va insistir a arribar a acords amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a la gestió d’assumptes que no depenen directament del Govern, com és el cas de la inversió dels 1.200 milions que suposarà la modernització del Canal d’Urgell, dels quals la Generalitat està disposada a facilitar el 60%.

De fet, disposa d’una partida de 138 milions per intervenir en les primeres 10.000 ha. “Hem de preparar-nos per canviar la manera de produir i consumir aigua”, va remarcar Aragonès, que va alertar que en els pròxims anys hi haurà un 15% menys de precipitacions de mitjana i una pujada considerable de les temperatures. Per aquesta raó, s’ha de treballar ja en mesures a curt, mitjà i llarg termini, va dir.

Va remarcar que el nou organisme és un punt de partida per “avançar en les bases del futur Pacte Nacional de l’Aigua”. La jornada va servir per organitzar nous grups de treball específics, cada un dels quals enfocat en un àmbit diferent perquè pugui aportar les seues diferents característiques. Es constituiran en sis comissions territorials: Alt Pirineu i Aran, Ponent, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona, Penedès i comarques centrals, i comissions sectorials centrades en l’estudi del cicle urbà de l’aigua, agricultura i ramaderia, usos industrials, investigació i innovació, energia, turisme, medi ambient i biodiversitat i usos recreatius i esportius.Formen part de la Taula Nacional de l’Aigua una trentena d’entitats municipalistes com l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació de Micropobles, sindicats agraris com Unió de Pagesos i JARC, la Federació de Cooperatives de Catalunya (FCAC) o l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (Acatcor), organitzacions empresarials com Pimec i Foment del Treball, sindicats com CCOO i UGT, grups ecologistes, d’investigació i moviments socials

Aragonès va incidir que cal canviar de pautes en el consum ja que hi haurà més períodes secs

En l’acte de constitució de la Taula Nacional de l’Aigua, Aragonès va anunciar que es disposarà d’ajuts per valor de 50 milions d’euros perquè els municipis puguin millorar els seus sistemes de proveïment d’aigua. De fet, el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va fer públic ahir l’acord del consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pel qual s’aproven les bases d’aquesta línia de subvencions dirigides als ens locals per a la posada en marxa d’actuacions destinades a millorar o renovar les xarxes de subministrament d’aigua en baixa. També contempla aportacions a la digitalització dels sistemes de gestió de l’aigua en sistemes urbans. Els ajuntaments ja poden presentar les seues peticions a la conselleria d’Acció Climàtica.

Va destacar la inversió de 2.400 milions d’euros a les conques internes durant el període 2022-2027 amb la finalitat de duplicar el volum d’aigua regenerada, la millora de les estacions de tractament d’aigua potable o les dessaladores al Llobregat, el Besòs o la Tordera. Així mateix, va anunciar que n’hi ha previstes de noves com la del Foix. Va incidir que el Govern ja fa molts mesos que treballa per minimitzar els efectes de la sequera i va remarcar que ja fa vint-i-dos mesos que es va activar el pla de sequera i “aquesta anticipació ha permès retardar sis mesos la fase d’excepcionalitat de les conques internes que gestiona la Generalitat”.Aragonès va subratllar que cal traçar una estratègia de país que impliqui tothom perquè Catalunya resisteixi davant de noves situacions d’escassetat d’aigua “com la que ara estem patint.

És evident que en els propers anys es produiran amb més periodicitat i intensitat”, per la qual cosa va fer una crida “a preparar-nos per canviar la manera en la qual consumim l’aigua”.Pel que fa a les conques que es troben dins de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), a la qual s’integra la província de Lleida, la conca del Segre segueix en estat d’emergència i les de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana continuen en alerta a l’espera de l’últim balanç dels tècnics de la CHE després de les precipitacions que es registren des de mitjans del mes de maig passat, que han augmentat les reserves dels embassaments i han millorat sensiblement els cabals dels rius.

Més de 80 milions de la UE a Espanya pels danys de la sequera

La Comissió Europea ha proposat repartir 81 milions d’euros entre els productors agrícoles de l’Estat afectats per la sequera que es registra des de fa més de dos anys, la inflació i altres distorsions del mercat. El nou paquet d’ajuts sortirà del pressupost de la Política Agrària Comuna (PAC) i mobilitzarà un total de 330 milions d’euros en vint-i-dos estats membres, segons van informar fonts de l’executiu comunitari.

Espanya, amb una quota de gairebé el 25 per cent, serà el país que més ajuts rebrà, per davant d’Itàlia (60,5 milions d’euros), França (53 milions d’euros) i Alemanya (36,7 milions d’euros). A més a més, els països podran multiplicar per tres aquests ajuts amb recursos nacionals. En el cas d’Espanya, el Govern espanyol podria impulsar subvencions per valor de 245 milions d’euros.