SEGRE

ENERGIA RENOVABLES

Exigeixen més limitacions a centrals solars i eòliques en sòl agrícola

Propostes d'Unió de Pagesos i altres entitats per a la planificació que prepara la Generalitat || Mentre el sector de les renovables planteja eliminar restriccions

El parc eòlic de Solans, l’últim construït a Lleida.

El parc eòlic de Solans, l’últim construït a Lleida.GERARD HOYAS

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Unió de Pagesos (UP), la Xarxa per una Transició Energètica Justa i altres entitats reclamen més limitacions a centrals solars i eòliques en sòl agrícola. Així es desprèn de les seues propostes per al pla territorial per regular les energies renovables que prepara la Generalitat, en procés de participació pública. L’administració catalana veta ja aquest tipus d’instal·lacions als terrenys de més valor agrari, un criteri que ja ha rebut l’aval de la justícia.

Tanmateix, organitzacions agràries, veïnals i ecologistes demanen més mesures per preservar l’agricultura. UP planteja “donar prioritat a les renovables en espais ja alterats per l’activitat humana com polígons industrials”. Com a alternativa, demana que s’instal·lin en “terrenys de poc valor natural” i cita com a exemple “terrenys erms i àrees cremades”.

En el seu defecte, planteja “anàlisi d’afectacions” al sòl agrari i preservar el de més valor. En la mateixa línia, la Xarxa reclama donar prioritat a centrals solars i eòliques “en sòls degradats, com antigues pedreres, polígons, la xarxa viària o hivernacles”. Per la seua part, el Fòrum L’Espitllera de la Segarra, comarca on estan previstes desenes de molins de vent, reclama “evitar la concentració territorial de centrals amb una distribució ordenada i proporcionada”.Per la seua banda, associacions del sector de les energies renovables han formulat també propostes que demanen eliminar algunes limitacions que afecten ara les energies renovables.

Així, la patronal del sector fotovoltaic Unefcat proposa que es puguin construir centrals solars en sòl agrícola que porti anys abandonat, fins i tot si està classificat com a classe I o II al mapa de capacitat agronòmica de la Generalitat, on ara el Govern les veta. Per la seua part, la patronal del sector eòlic Eoliccat reclama que es limiti l’ús de plans urbanístics municipals per restringir la implantació d’energies renovables. A les comarques de Lleida, almenys una desena de municipis impulsen canvis en la seua planificació per regular centrals eòliques i solars.

Recursos contra els parcs fotovoltaics d’Alcarràs

L’associació ecologista Ipcena va anunciar ahir dijous que presentarà recursos contra l’autorització de les centrals solars que les empreses Solaria i Ignis promouen a Alcarràs. Es tracta d’unes instal·lacions que sumaran uns quatre-cents megawatts (MW) de potència i una superfície de més de vuit-centes hectàrees. Les primeres instal·lacions han rebut ja autorització de la Generalitat (vegeu SEGRE d’ahir).L’entitat ecologista aprecia “presumpta arbitrarietat i vulneració de la legalitat” en l’autorització de les primeres tres instal·lacions solars a la zona de Montagut.

Considera que s’han atorgat “prescindint de la resolució de la comissió d’Urbanisme, competent per aprovar projectes en sòl no urbanitzable”. També valora que les llicències contravenen els criteris que el mateix Govern va establir a finals de l’any 2022 per a la implantació de centrals solars en terra rústic.“Les diferents entitats que formulem al·legacions a aquests projectes presentarem recursos i els portarem a la justícia”, va avançar Ipcena. Val a recordar que els primers tretze quilòmetres de la línia elèctrica entre Alcarràs i Lleida que haurà d’evacuar l’energia d’aquestes plantes solars ja han rebut l’aprovació ambiental de la Generalitat, mentre que els nou quilòmetres restants, soterrats a Lleida, estan pendents de resolució.

tracking