Una autovia en renovació

La legislatura acaba amb l’A-2 immersa en un procés de renovació. El ministeri de Transports du a terme una posada a punt en profunditat, la primera d’aquesta magnitud en tot el període que va des de la inauguració dels primers trams, fa tres dècades, i l’obertura de l’últim entre Cervera i Santa Maria del Camí l’any 2004. El nou Govern central que sorgeixi de les eleccions del 23 de juliol haurà d’acabar aquests treballs en curs, però també prendre decisions sobre el futur d’aquesta autovia.

Hi ha propostes sobre la taula per reformar-la i polèmica sobre la millor manera de fer-ho, a part de la possibilitat que passi a convertir-se en una carretera de pagament. Les obres per renovar el paviment de l’A-2 han inclòs fins ara els 15 quilòmetres entre Torrefarrera i els Alamús, una de les dos calçades de la variant de Cervera i part del traçat entre Alpicat i el límit amb la província d’Osca. Els treballs en marxa s’hauran de prolongar fins a quatre anys més en els trams inacabats, i quedarà pendent la renovació del paviment entre Bell-lloc i Cervera, per ara sense data prevista.

El deteriorament acumulat durant anys s’ha fet especialment patent en el tram que travessa la Segarra: clots i esquerdes al carril de la dreta fan que nombrosos conductors evitin de circular-hi, una cosa que ha provocat queixes d’ajuntaments i conductors.Mentre avancen els treballs per reparar el ferm de l’A-2 a Lleida, el ministeri tramita a la província de Barcelona una reforma en profunditat del tram comprès entre Igualada i Martorell. Es tracta d’un ambiciós projecte valorat en 500 milions d’euros que inclou la construcció d’una tercera rotonda i un nou túnel al Bruc. Tanmateix, aquesta proposta ha xocat amb oposició al territori: alcaldes de la zona creuen que es tracta d’una actuació sobredimensionada i amb un elevat impacte ambiental i paisatgístic.

Com a alternativa, proposen millores en alguns accessos a l’autovia i un manteniment més freqüent i exhaustiu d’aquesta infraestructura per guanyar seguretat. La conveniència o no de dotar l’autovia de més capacitat es debat després que el trànsit de l’A-2 s’hagi reduït lleugerament, arran de l’alliberament del peatge de les autopistes AP-2 i l’AP-7 el setembre del 2021. La circulació de vehicles a l’autovia ha passat d’una mitjana d’uns 33.000 vehicles diaris el 2020, dels quals un 30% eren pesants, a 30.000 diaris el 2022.

El volum total de vehicles ha caigut un 10% en aquest període, mentre que el de camions ha baixat un 17%. La presidenta de l’Associació de Transports de Lleida, Sílvia Llobet, assegura que “tant turistes com transportistes prefereixen circular per l’autopista” i creu que la tendència seguirà en augment. “Abans, els transportistes que venien des de Madrid per l’AP-2 s’incorporaven a l’A-2 per Soses.

Allà acabava la bonificació del peatge des d’Alfajarín”, explica.Poc després del final del peatge a l’AP-2, el Govern central va posar de nou sobre la taula el pagament per ús, no només de l’autopista, sinó també de les autovies. L’Executiu socialista va anunciar el 2021 davant de la Unió Europea la intenció d’aplicar-lo l’any 2024. Va acabar ajornant aquesta mesura mesos després, al considerar que tindria un alt impacte en un moment d’inflació.

Tanmateix, no ha renunciat a implantar-la en el futur.

Un revulsiu per a la seguretat viària i el desenvolupament econòmic lleidatà

L’A-2 entre Lleida i Barcelona té un traçat de 179 quilòmetres del total dels 717,5 km que suma a tot l’Estat. La seua construcció va estar envoltada de polèmica per qüestions com les expropiacions entre Lleida i Tàrrega i la discussió sobre del traçat entre Cervera i Igualada.

Va requerir una inversió d’uns 650 milions d’euros i les obres es van dividir en diferents etapes. El tram entre Martorell-Igualada es va inaugurar el 1990. El van seguir els compresos entre Lleida i Tàrrega (1992), Tàrrega i Cervera (1993), Martorell i Barcelona (1998) i el de Cervera a Igualada (2004).

Abans de l’autovia, la carretera entre aquestes dos últimes localitats era un embut d’uns 30 quilòmetres pel qual passaven 20.000 vehicles al dia. Entre 1994 i 2004, temps que van durar els estudis i les obres del traçat de l’A-2, l’N-II va registrar 427 accidents de trànsit, amb 772 persones ferides i 105 morts, la qual cosa suposa una mitjana superior a les 10 víctimes mortals a l’any. Aquesta xifra es va reduir a la meitat entre 2007 i 2012, després de l’obertura de l’autovia.

L’A-2 va contribuir de forma decidiva a millorar la seguretat viària, però també a revitalitzar l’economia i atreure empreses. Es va convertir en un eix vital de les comunicacions a Catalunya i va propiciar també l’arribada de firmes del cinturó industrial de Barcelona, la qual cosa va esperonar la necessitat de disposar de més sòl industrial. Alcaldes i associacions d’empresaris i transportistes reivindiquen inversions per guanyar fluïdesa i seguretat.