Un vent a favor o en contra

Lleida, que va liderar l’electrificació de Catalunya fa un segle, encapçala ara la transició a les energies renovables. Els projectes en marxa per a centrals eòliques i solars a la província sumen prop de la meitat de la potència projectada a tot Catalunya: 1.651 dels 4.169 MW previstos. La seua ràpida proliferació suscita un intens debat polític i ciutadà sobre com s’han d’implantar.

Organitzacions agràries, ecologistes i plataformes veïnals defensen limitar-les i protegir el sòl agrícola, especialment el de regadiu, mentre que el sector de les energies netes demana derogar limitacions que creu injustificades i afavorir la instal·lació de molins de vent i panells fotovoltaics. Aquestes decisions depenen sobretot de la Generalitat, competent en matèria d’auritorizació ambiental i urbanisme. Tanmateix, l’Estat té també molt a dir-hi, i el resultat de les eleccions del 23 de juliol pot condicionar el rumb de la transició energètica.

En primer lloc, el Govern espanyol té la competència per autoritzar les plantes més grans, les de més de 50 MW de potència. El seu criteri per atorgar llicències és diferent al de la Generalitat: aquesta obliga els promotors a informar els ajuntaments, obtenir acords amb el territori i oferir una participació als veïns. L’Estat, en canvi, no exigeix res d’això, cosa que ha fet que algunes empreses hagin fusionat a Lleida projectes de parcs eòlics i solars per sumar més de 50 MW i eludir requisits de l’Executiu català.Tanmateix, l’Estat ha demostrat ser més lent en tramitar aquestes instal·lacions, amb projectes que superen els dos anys d’espera.

A més, va rebutjar mesos enrere el primer parc eòlic que va tramitar a Lleida a causa del seu impacte ambiental. Es tracta del de Suró, que plantejava dotze molins de vent a la Segarra. Dels 79 projectes d’energies netes en curs a la província (68 centrals solars i 11 d’eòliques), només cinc ara per ara són ara de competència estatal.En segon lloc, tota la legislació del sector elèctric és de competència estatal.

Partint d’aquesta, l’Estat s’ha reservat la potestat d’adjudicar gairebé tota la capacitat disponible per connectar centrals eòliques i solars de més de 5 MW a les línies d’alta tensió de Red Eléctrica a Lleida. Les polítiques del Govern espanyol tenen també un paper decisiu en el desenvolupament de les renovables i poden tant esperonar-les com frenar-les. Un exemple recent és l’impost del sol establert pel Govern del PP.

Quan el PSOE el va derogar el 2018 es van disparar les instal·lacions de panells solars d’autoconsum elèctric. A Lleida ja n’hi ha més de 5.000 (vegeu els desglossaments). Així mateix, l’últim any l’Executiu socialista ha ampliat de 500 a 2.000 metres l’escàs límit de distància que havia frenat fins ara l’autoconsum compartit.La passada dècada, l’aprovació i la supressió de primes i impostos a les renovables condicionava el seu desenvolupament, fins al punt que una tisorada a la retribució de les energies netes el 2012 va arribar a frenar del tot desenes de projectes durant anys.

El PP ha inclòs en el seu programa electoral una nova taxa per la tramitació de molins i panells solars. Al marge d’Estat i Generalitat, cada vegada més ajuntaments lleidatans els regulen per si mateixos, a través d’ordenances i plans urbanístics. Ja són més d’una dotzena a Lleida.

Creix l’autoconsum a Lleida, que supera les 5.000 instal·lacions

Lleida ha experimentat un ràpid creixement d’instal·lacions d’autoconsum els últims anys, superant ja les 5.000 i una potència conjunta de 50,49 MW. La derogació de l’imposat al sol a Espanya el 2018, que taxava tots els consumidors propietaris de petites instal·lacions, ha afavorit poder deixar enrere el seu estancament. Així mateix, cada vegada més ajuntaments incentiven aquest tipus d’instal·lacions mitjançant rebaixes tributàries, la qual cosa se suma a avenços legislatius que permeten compensar els excedents de producció, menys traves burocràtiques, així com línies d’ajuts del fons Next Generation de la UE.

En la mateixa línia, els últims anys s’ha incrementat de 500 a 2.000 la distància límit perquè diferents persones puguin beneficiar-se d’una mateixa instal·lació, la qual cosa ha democratitzat encara més aquesta tecnologia. A nivell de Catalunya, l’any 2022 va tancar amb 60.208 instal·lacions d’autoconsum que sumaven 466,59 MW. Dos terceres parts d’aquests equips van ser instal·lats aquell mateix any, multiplicant per tres les dades del 2021.

En aquest sentit, el Govern té per objectiu que s’assoleixin les 500.000 per al 2050. D’altra banda, ajuntaments i empreses temen que no hi hagi prou professionals per executar alguns projectes que han obtingut subvencions. Això se suma també a demores en l’entrega de materials, que afecta tant grans projectes com instal·lacions més modestes, la qual cosa pot alentir el desplegament de les renovables a Catalunya.