«És urgent modernitzar el Canal d'Urgell perquè no hi ha il·lusió»

Els regants respiren una mica més tranquils aquesta setmana al saber que hi haurà ajuts al cereal i als farratges per renunciar al reg en favor de la fruita. Però encara els veuen insuficients per pal·liar els danys de la sequera.

Aquesta setmana s’ha reunit amb el secretari general d’Agricultura, Fernando Miranda. Quins compromisos han tancat?

Era una visita pendent des del dia en què vam tancar el canal principal (25 d’abril) i ahir (per dimarts) vam acabar parlant de modernització i d’ajuts. Pel que fa a la modernització, aposten totalment pel projecte i passades les eleccions (si governa el PSOE) ens reunirem amb el conseller i la ministra per abordar-ho.

L’exconsellera Jordà va dir que la Generalitat tenia sobre la taula 138 milions per iniciar les obres l’any passat. Què ha passat?

La idea és afrontar el projecte de forma global. La Generalitat assumiria 700 milions i el ministeri, 500. Cal fer un programa per a diversos anys. Fa escassos dos mesos que tenim els projectes executius. Madrid va oferir participar-hi, però hem de reunir-nos els tres actors per posar data.

El regant haurà de pagar?

Sí, però el regant del Canal d’Urgell és molt delicat. Més del cinquanta per cent estan jubilats. La nostra aportació serà com la fórmula que vam seguir per pavimentar el canal: a 50 anys potser no, però sí a 35. Si no és així, molts no ho assumiran.

La sequera ha acabat de convèncer sobre la modernització?

Per descomptat. En els últims anys s’ha carregat el sistema del canal principal amb 25.000 hectàrees més: 12.500 del Segarra-Garrigues i la resta de consums aigües amunt d’Oliana i Rialb. El principal havia de regar 50.000 hectàrees i ara en rega 75.000. El Segarra-Garrigues és un regadiu tecnificat i l’Urgell ho ha d’acabar sent.

En quant de temps es farà?

Corre pressa perquè no hi ha il·lusió al territori per part dels agricultors i la modernització permetria nous cultius i noves indústries. La propietat del Canal d’Urgell està molt repartida i la gent es podria guanyar bé la vida. L’ideal seria en un termini de 5 o 6 anys.

Què creu que s’hauria hagut de fer abans de la campanya per evitar el tancament del canal?

És molt difícil. La CHE diu que grans regs com l’Aragó i Catalunya o Regs de l’Alt Aragó quedaran buits. L’any 2022 va ser dels més calorosos de la història. Van fallar totes les previsions. Hi havia 120 hectòmetres de neu a la capçalera que es van quedar en 10 d’aigua. S’ha volgut criticar des de la mateixa conselleria que no s’havien de permetre segones collites el 2022, però s’hauria plantat panís, que consumeix el doble.

Quanta aigua necessita l’Urgell en una campanya normal?

El Segre aporta de mitjana 800 hectòmetres cúbics a l’any. Nosaltres en necessitaríem la meitat.

Com ha reaccionat el cereal que només regui la fruita?

N’ha sortit perjudicat, però ens falta encara informació sobre els ajuts. En un percentatge alt podrien sortir a compte. De moment sabem que hi ha 712 €/ha de cereal de regadiu i estan tancant els farratges (uns 900). Però demano a la Generalitat que retiri el límit màxim de 30.000 euros per explotació professional i 13.500 no professional. Si es paguen 712 i 900 euros per hectàrea al cereal i farratges sense límits seran 28 milions. Però si es posen límits poden perjudicar als jubilats que tenen terres arrendades amb les quals suplementen pensions de 750 euros al mes. Demanaré a tots els partits polítics que suprimeixin aquests límits. Les empreses de serveis han patit molt amb aquesta sequera.

El ministeri també va publicar els seus ajuts: 43,5 €/ha de cereal de secà i 275 €/ha de fruita. Són suficients?

No. Demanem que se’ns paguin les derrames de la comunitat de regants (83 €/ha) i les col·lectivitats (de 80 a 90). Serien uns 8 milions, uns 150 euros per hectàrea que farien de suplement a altres ajuts. La CHE ens ha dit que quedarem exempts del cànon d’Oliana i Rialb.

En tot aquest procés, hi ha hagut entesa amb la CHE?

Tenim una excel·lent relació i no hi ha dret que s’hagi criticat com s’ha fet la seua actuació. No s’ha bombat ni una gota d’aigua que no hagi estat per a cabal ecològic i Urgell.

La CHE ha començat a revisar les concessions d’aigua històriques, com ho veuen?

La nostra caduca d’aquí a cinquanta anys. També els han criticat falta de transparència. Les assemblees d’octubre i febrer estaven informades. Algunes col·lectivitats no van fer cap convocatòria per explicar-ho. Ara hem començat a informar via mòbil sobre els ajuts i hem enviat missatges a 10.000 dels 17.500 regants.