GUIA
Juneda recorda que va ser durant 50 anys l'epicentre del cultiu de tabac i la producció de caliquenyos d'Espanya
Fondarella, Torregrossa, Torres de Segre i, sobretot, Juneda, van ser durant cinquanta anys l'epicentre del cultiu de tabac i la producció de caliquenyos d'Espanya. El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent inaugura una exposició a Juneda per recordar aquesta indústria que va treure moltes famílies de la misèria a la postguerra.
La fam de la postguerra va desencadenar una de les indústries més potents que es coneixen a Ponent: el caliquenyo. Va ser un negoci clandestí que va permetre a desenes de famílies, sobretot de Juneda, però també de Torregrossa, Torres de Segre i Fondarella, sortir de la misèria i fins i tot, amb el pas de les dècades, fer-se riques.
L’elaboració del caliquenyo, el puro deforme que durant el franquisme tenien enganxat a la boca la majoria d’homes, va ser una indústria tan influent que va arribar fins i tot a la Moncloa (diuen que el rei Joan Carles va arribar a fumar-ne). El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP), un organisme cultural de l’ajuntament de Juneda, recupera ara aquesta història amb una exposició que incorpora imatges inèdites de famílies ficades en un negoci il·legal que va viure el seu millor moment entre els anys seixanta i vuitanta. Paradoxalment, aquests van ser també els temps de màxima persecució policial, ja que el Govern defensava el monopoli de Tabacalera, l’única empresa pública amb drets de producció i distribució de tabac a l’Estat espanyol.
De fet, una gran part de la collita de Lleida viatjava de forma legal fins a Albal, el municipi valencià que feia de centre de recepció oficial del tabac per convertir-lo en cigarros. Però els agricultors de les Garrigues plantaven molt més del que estava permès perquè els obradors clandestins tinguessin prou matèria primera per elaborar caliquenyos. Per evitar denúncies i confiscacions, el treball es feia d’amagat a casa. Els productors repartien les fulles de tabac entre les dones i cada divendres passaven a recollir els purets ja enrotllats, i els pagaven en efectiu.
Als tallers clandestins de caliquenyos de Ponent treballaven dones. Suposava un complement a l’economia dels petits agricultors
Els mateixos productors repartien també caliquenyos, amb els seus propis vehicles, per bars, cellers, restaurants, botigues i gasolineres
Les enveges i la creixent competitivitat entre famílies van ser motiu de desenes de denúncies a la policia, sobretot durant els anys vuitanta
A partir dels noranta es va assolir el moment àlgid d’aquesta indústria que només a Juneda va arribar a concentrar més de quaranta productors. Després, amb la liberalització del sector (el govern d’Aznar va privatitzar Tabacalera el 1999 per convertir-la en Altadis) es van obrir les portes a la seua legalització. Els principals productors, com Tabacs Juneda o Tabacs la Junedenca, es van atrevir a fer el pas el 2003. Però segons els sociòlegs i economistes, les insistents campanyes antitabac i la prohibició de fumar als bars (el lloc de consum del caliquenyo per excel·lència) van acabar per desmuntar el negoci. En qualsevol cas, molts asseguren que avui dia continuen elaborant-se i venent caliquenyos a Juneda.
L’exposició del CAMP fa un repàs del negoci dels caliquenyos, una indústria que va ser artesana i literalment propietària. Un dels processos més delicats era el d’assecatge. A diferència dels puros, els caliquenyos s’assecaven en forns per ser consumits immediatament.
Al principi, es torraven en cuines econòmiques, però quan la producció va augmentar, es va arribar a demanar ajuda als forners o fins i tot es van arribar a construir forns domèstics. A l’exposició de Juneda hi ha una mostra d’un bidó de gasolina convertit en fogó.
- Primer permís el 1917. La primera referència sobre la plantació de tabac a Juneda està documentada a l’arxiu municipal, en el qual figura la sol·licitud de Francesc Torrent Rius al Consell Provincial de Foment per a les primeres proves per plantar tabac el mes de juliol de l’any 1917. Quatre mesos abans, el govern havia publicat la llei d’autoritzacions sobre aquests assajos
- Caliquenyo del Carib. L’exposició descobreix per primera vegada, gràcies a l’ajuda del lingüista Carles Duarte, que la paraula caliquenyo procedeix de la deformació del terme caribeny. Duarte ho justifica per l’alternança entre la “r” i la “l”. Anys enrere, es va postular erròniament que la paraula procedia de la ciutat colombiana de Cali o de l’expressió “calada” o “cala petita”.
- La fórmula màgica. Cada família productora tenia la seua pròpia fórmula, la majoria de vegades guardada gelosament davant de la competència. Mel, vainilla, pell de taronja, camamilla, fusta, magnèsia, conyac, rom... Donaven una personalitat a cada productor lleidatà, que fins i tot comercialitzava els caliquenyos sota marques no registrades (Noel, Leones) o fins i tot falses (Carmiña de la Coruña)
Un projecte obert a la incorporació de més elements
El Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP) qualifica l’exposició del caliquenyo com “un projecte de llarga durada per fomentar la memòria rural de Ponent”. El comissari, Jordi Quer, adverteix que es tracta d’una iniciativa que estarà sempre oberta perquè la gent pugui aportar nous objectos històrics i més fotografies “que vagin enriquint l’exposició”. A banda de Quer, en el projecte han participat uns altres dos investigadors de la comarca: l’historiador Isidre Piñol (tècnic de cultura del consell comarcal) i la humanista Núria Alamon (especialitzada en turisme rural i cultural). Junts ja van redactar fa dos anys un primer estudi sota el títol Fer Purets, el cultiu de tabac i l’elaboració artesanal de caliquenyos a Juneda, en què van disseccionar tant la història com la tècnica d’aquesta indústria.
Va ser el punt de partida que va permetre donar forma a aquesta exposició. La inauguració tindrà lloc el proper 29 de juliol. Compta amb plafons informatius, retalls de premsa, una projecció, tauletes per visionar imatges i una mostra de paquets de caliquenyos, eines i la reproducció d’un obrador domèstic.