Una tempesta elèctrica perfecta

Nous projectes per a línies d’alta i molt alta tensió (MAT) s’han sumat els últims anys a altres que fan dècades que esperen a materialitzar-se a les comarques de Lleida. Aquesta proliferació provoca recel allà on es planteja. L’impacte paisatgístic, serveis que condicionin l’activitat econòmica i fins i tot el temor a possibles perjudicis per a la salut humana són motius d’oposició veïnal i ecologista.

Davant d’aquestes objeccions, el sector elèctric defensa que cal reforçar la xarxa elèctrica per garantir un subministrament de qualitat i fer possible el desenvolupament de les energies renovables. El nou govern després de les eleccions del 23 de juliol haurà de decidir sobre moltes d’aquestes infraestructures elèctriques.El futur Executiu espanyol haurà d’aprovar en un màxim de tres anys la seua nova planificació de línies de transport d’energia. La construcció correspondrà a Red Eléctrica de España (REE), empresa participada per l’Estat.

L’actual pla, en vigor des del 2021, manté en suspens fins més enllà del 2026 la polèmica autopista elèctrica, la línia de 400 kV que ha d’interconnectar Espanya i França a través del Pirineu aragonès. Aquest projecte té ramificacions en línies lleidatanes, la potència de les quals preveu augmentar, i és objecte d’oposició des de finals del segle passat.El pla estatal del 2021 inclou també ampliar en tres anys la subestació d’Adrall i construir una nova línia de 220 kV des d’allà fins a Andorra per reforçar el subministrament elèctric del Principat. Aquest projecte suposa substituir l’actual línia de 110 kV i no ha estat qüestionat fins ara a l’Alt Urgell.

El Govern espanyol va descartar fa dos anys la MAT que havia de construir Red Eléctrica al Pallars Jussà després d’anys de protestes del territori. Tanmateix, una altra línia de molt alta tensió l’ha rellevat, amb un traçat similar al de la seua predecessora.Es tracta d’una línia de 400 kV que projecta a la comarca el grup Forestalia. Aquesta firma planteja construir tres MAT a Catalunya, dos de les quals a Lleida, per subministrar a Barcelona l’electricitat que produiran parcs eòlics i solars a Aragó.Al tractar-se d’infraestructures en terrenys de dos comunitats autònomes, la tramitació correspon al Govern espanyol.

La del Pallars Jussà va rebre al juny el vistiplau de l’Estat, però la construcció del tram lleidatà està condicionada al fet que la Generalitat emeti un informe ambiental favorable. La segona línia, que creuaria el pla de Lleida, està pendent de resolució.

Altres esteses d’alta tensió i subestacions lligades a parcs eòlics i grans centrals solars estan en tràmit a Lleida. Exemple d’això és la línia que Ignis i Solaria promouen per transportar fins a Lleida l’electricitat que hauran de generar les més de 650 hectàrees de panells solars previstos a Alcarràs. L’autorització correspon a la Generalitat. En canvi, la que haurà d’evacuar l’energia de les centrals solars BCN Solar 1 i 2, que afecta municipis de l’Urgell, haurà de rebre autorització de l’Estat.

La destinació final d’aquesta energia sol estar molt lluny d’on es produeix, la qual cosa genera oposició veïnal. Sovint es considera un nou tipus d’economia extractiva que contribueix al desequilibri i té poques contrapartides per als territoris que acullen les torres i cables necessàries per posar en marxa grans concentracions de panells solars i molins de vent.

La justícia ratifica una taxa que les elèctriques rebutgen pagar a Lleida

La justícia ha ratificat la taxa que una trentena d’ajuntaments de Lleida apliquen a les companyies elèctriques per les línies i altres instal·lacions que travessen terrenys municipals. Es tracta d’un gravamen que les empreses han rebutjat pagar els últims anys, en el marc d’una llarga sèrie de litigis als tribunals que es prolonga des de fa més d’una dècada. Noves sentències els últims mesos han donat la raó als consistoris.

Els ajuntaments van haver de litigar durant anys amb les elèctriques per poder cobrar a la fi aquesta taxa entre el 2016 i el 2020. En aquest període, van rebre entre 12.000 i 70.000 euros anuals. Això va acabar el desembre del 2020, quan una sentència del Suprem va avalar el dret dels consistoris a cobrar per aquestes infraestructures en sòl públic, però va rebutjar que apliquessin un mateix tipus impositiu a les torres elèctriques i els cables que en pengen. Partint d’aquesta sentència, les elèctriques van rebutjar liquidar la taxa a partir del 2021 i els ajuntaments van canviar les seues ordenances per adaptar-les a la sentència, per aplicar tipus impositius diferents a cables i torres.

Finalment, diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van començar a ratificar a l’abril les ordenances fiscals de municipis lleidatans com Esterri de Cardòs, Seròs o Tírvia. S’hi afegeix una sentència del Suprem, també de l’abril passat, que ha avalat les liquidacions d’aquesta taxa que va emetre el 2018 i 2019 la Guingueta d’Àneu i que sumen 80.000 euros.