El jutge dona la propietat del bosc d'Ansovell als descendents dels antics copropietaris

El jutjat de primera instància de la Seu d’Urgell ha donat la raó a una vintena de propietaris del bosc de la muntanya d’Ansovell, a Cava, davant la pretensió d’uns altres dos, que reclamaven la titularitat d’un 30% d’aquesta finca, anomenada el Bosc d’Ansovell, i ha declarat que la titularitat és de tots els copropietaris per igual. En una sentència feta pública a començaments d’aquest mes, el jutge dictamina que la propietat de la muntanya s’ha de dividir en 26 parts iguals. La demanda, presentada l’any 2018 per una vintena de propietaris d’Ansovell (entre els demandants, el Bisbat d’Urgell), demanava que es reconegués que, encara que faltés el contracte escrit, els primers compradors del bosc el 1853 i el 1860 van fer aquesta adquisició en benefici de quaranta-dos veïns d’aleshores.

Aquest escrit demana també que per defecte es reconegui que els seus hereus, avui vint-i-sis famílies, són propietaris com menys per usucapió, és a dir, per posseir la finca durant almenys 30 anys. El jutge de primera instància i instrucció reconeix la segona petició, no la primera. També rebutja la sol·licitud dels germans Planas Nequí, hereus d’un dels primers compradors, perquè siguin reconeguts com a propietaris d’una tercera part del Bosc d’Ansovell (l’altre 70%, a repartir entre la resta), amb la qual cosa reitera que la propietat és igualitària per a tots els hereus reconeguts.

La finca s’ubica al Parc del Cadí-Moixeró i ocupa una superfície de més de 1.077 hectàrees. L’advocat dels propietaris que demanaven igualtat entre copropietaris, Jaume Ribes, admet que fa anys que el bosc no s’explota ni dona beneficis, però sí que ho havia fet i s’havien repartit per igual. Aquest extrem, i el pagament també mancomunat d’impostos, ha determinat la igual propietat segons l’opinió del jutge. Actualment, a Ansovell estan censades un total de vint-i-cinc persones.

Per a l’advocat Ribes, el litigi ha dirimit una qüestió més aviat emocional: “Si no tens part de la muntanya, sembla que no siguis d’Ansovell.” El lletrat considera que la junta de veïns, que es reuneix una vegada a l’any, haurà d’elaborar un pla d’explotació. Al contrari del que ha succeït en litigis entre copropietaris de muntanyes com la de Tor, que va derivar en una cruenta batalla entre veïns, cap estatut no obliga a residir a Ansovell per tenir dret al bosc. El jutge ha dirimit ara a més que la superfície s’haurà de repartir a parts iguals entre vint-i-sis hereus. La sentència pot ser encara recorreguda.