SEGRE

INFRAESTRUCTURES

L''escalèxtric' de l'Eix Pirinenc

L'Eix Pirinenc, la carretera dissenyada per unir les valls del Pirineu, porta esperant dos dècades una reforma total en el tram lleidatà, ja que els d'Osca i Girona han estat objecte d'obres i estan en millor estat

Imatge d’arxiu del port de Perves, al Pont de Suert.

Imatge d’arxiu del port de Perves, al Pont de Suert.M. B

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Un conveni entre el Govern i la Generalitat planteja una aportació estatal de 260 milions per reformar l’Eix Pirinenc (N-260) que fa més de dos dècades que espera una actuació integral en el tram lleidatà. Aquests 260 milions es destinaran principalment a obres com la rehabilitació del ferm o la construcció de “noves infraestructures”. Així es desprèn de l’acord entre les dos administracions que recull una antiga reivindicació de Lleida i en especial del Pirineu, davant del lamentable estat en què es troba la carretera, dissenyada per unir totes les valls del Pirineu des de Girona a Osca passant per Lleida.

El Govern central va finalitzar la reforma i condicionament del tram entre Senterada i Xerallo el novembre del 1999 (fa 24 anys) i, des d’aleshores, poc més s’ha sabut de noves obres a Lleida tret de l’ampliació de la carretera de Gerri de la Sal, que el 2017 va estrenar la nova travessia després d’una inversió de 2,1 milions. Una actuació que va enterrar definitivament el projecte inicial de variant i que havia previst un túnel de gairebé un quilòmetre per garantir la seguretat del trànsit i una inversió de 46 milions. Es va descartar per risc geològic i es van suspendre les obres al poc d’iniciar-les després de la demolició del poble semiabandonat de Comte.Des d’aleshores, alguns pedaços en talussos i ferm, estudis informatius per salvar amb túnels els ports de Perves i Viu de Llevata; un avantprojecte per construir una variant entre Adrall i Canturri, i el que sembla que va de debò, la variant de la Pobla de Segur (vegeu el desglossament).Els comptes estatals inclouen cada any projectes de millora sense data, promeses que queden al tinter i que no s’han arribat a executar.

Cada mandat ha inclòs actuacions de millora de la carretera que han anat quedant obsoletes i amb tramitacions caducades, de manera que seria necessari replantejar-ne l’abast i buscar solucions abordables a més curt termini. El govern que surti de les urnes el 23-J haurà d’acordar amb la Generalitat com prioritzar la inversió i les obres i a quin calendari s’executen les primeres actuacions de reforma de la carretera, que malgrat que tingui qualificació de via nacional, el seu estat de deixadesa està lluny de respondre al nomenclàtor. L’N-260, amb 520 quilòmetres, transcorre entre Portbou (Girona) i Sabiñánigo (Osca).

Entre Puigcerdà i la Seu presenta un estat acceptable. De la Seu a Sort faltaria una àmplia reforma. De Sort a Xerallo, tram que inclou la travessia de Gerri, està reformada i de Xerallo al Pont de Suert el seu estat és deficient.

Nova variant a la Pobla i rotonda a Montferrer

El ministeri de Transports va impulsar de nou el 2019 la variant de la Pobla de Segur. El projecte estava encallat des del 2012, després que es paralitzessin els treballs de redacció del traçat i es firmés l’acta de suspensió de la infraestructura. El 2020 es va publicar l’informe d’impacte ambiental. La variant de l’N-260 costarà 52 milions i tindrà una longitud de gairebé dos quilòmetres. Inclourà un viaducte sobre el Flamisell, un altre al barranc de Vallcarga i un túnel de 900 metres. La previsió és adjudicar i les obres per construir la ronda a principis del 2024. La nova carretera haurà de permetre una millora de la connectivitat del Pirineu i reforçarà la seguretat de la travessia urbana de la Pobla de Segur. Una altra de les actuacions ja previstes i que el ministeri ha tret a concurs és la reivindicada rotonda de l’Eix Pirinenc a Montferrer i Castellbò, a la cruïlla amb la carretera d’Aravell. El projecte compta amb un pressupost de 591.000 euros.

Aquesta obra, molt reivindicada per millorar la seguretat, s’ha plantejat en diverses ocasions sense arribar a fer-se efectiva en els últims anys.

Imatge d’arxiu del port de Perves, al Pont de Suert.

Imatge d’arxiu del port de Perves, al Pont de Suert.M. B

tracking