Només sí és sí: una llei polèmica

Era una de les lleis més esperades de la legislatura i no ha defraudat, si ho considerem des del punt de vista d’impacte mediàtic. Però no ha impactat per a bé, sinó al contrari: la seua aplicació ha comportat la reducció de pena per a un miler de violadors i la seua sortida al carrer per a un centenar a tot l’Estat, una conseqüència que en cap moment buscava el legislador quan va redactar la norma. Aquest efecte indesitjat és conseqüència que la llei estava mal feta, segons ha explicat el president del govern, Pedro Sánchez.

No en pensa el mateix Irene Montero, la ministra que ha defensat la norma fins al final malgrat les crítiques, que ha estat apartada de les llistes electorals perquè s’ha considerat que la seua unió a la formació Sumar no suma. Així ho ha entès, pel que sembla, la vicepresidenta segona del govern, Yolanda Díaz, que ha vetat la ministra d’Igualtat en les llistes d’aquesta formació a l’esquerra del PSOE. Díaz no ho ha admès mai, però els analistes polítics són unànimes al considerar que el veto de Montero és la condició que la líder de Sumar ha posat per incorporar en aquesta formació Unides Podem.

I l’anomenada llei del només sí és sí tindria molt a veure amb aquest veto. La norma és un ampli text en el qual les condemnes per als violadors ocupen només un petit tant per cent, però les reduccions de condemna per a un miler de violadors han comportat un escàndol majúscul. La norma és històrica perquè representa una modificació de la filosofia amb què la legislació penal espanyola ha tractat sempre els delictes sexuals.

La llei del només sí és sí posa al centre les víctimes de les violacions en lloc dels violadors. Fins ara la víctima havia d’acreditar que el violador havia utilitzat la violència o la intimidació per agredir-la sexualment, i això moltes vegades només es podia demostrar amb l’existència de lesions defensives que provessin que s’havia resistit a l’agressió. La nova norma posa al centre la víctima i considera que qualsevol atac a la llibertat sexual d’una dona és una agressió tant si hi ha violència o intimidació com si no n’hi ha.

D’aquí l’expressió amb què es coneix la norma: només sí és sí, és a dir, n’hi ha prou que la dona no hagi consentit la relació sexual perquè aquesta sigui delictiva. Aquest canvi d’enfocament es va considerar un avanç històric de forma unànime entre totes les forces progressistes, inclòs el PSOE, fins que van començar a reduir-se penes a violadors. Va ocórrer perquè la legislació penal espanyola estableix l’obligatorietat d’aplicar sempre als reus de forma retroactiva la norma que més els afavoreixi quan es produeix una reforma legislativa que els afecta.

Hi ha una disposició addicional al Codi Penal que diu que, quan la nova llei no estableix de forma expressa com cal aplicar-la, no s’han de reduir les penes si les conductes per les quals un delinqüent va ser condemnat són contemplades en la nova norma. Però això és una cosa que es pot fer o no. La Fiscalia va considerar que havia de fer-se, però nombrosos jutges no ho van entendre així i van reduir les penes a violadors en un miler d’ocasions, una cosa que posteriorment va avalar el Tribunal Suprem.

Ningú volia que es reduïssin condemnes però ha passat. El govern diu que hi ha un error en la llei i l’ha corregit en contra de l’opinió de la ministra de la qual diuen que ara ja no suma.

Una llei avalada per un membre de l’actual Tribunal Constitucional

Es dona la circumstància que la llei del només sí és sí va ser elaborada pel ministeri de Justícia quan el presidia Juan Carlos Campo, membre del Tribunal Constitucional des del mes passat de desembre. Campo va ser ministre de Justícia els anys 2020 i 2021, en els quals el ministeri d’Igualtat va redactar la norma en col·laboració amb el ministeri dirigit per aquest magistrat, que anteriorment havia estat secretari d’Estat de Justícia (2009-2011) i membre del Consell General del Poder Judicial (2001-2008). Quan van començar les reduccions de pena, el govern va reaccionar defensant la norma a l’entendre que aquestes reduccions es devien a una interpretació incorrecta de la llei per part d’alguns jutges. També tenia aquest criteri la Fiscalia.

Però les reduccions es van repetir fins a arribar al miler i el Tribunal Suprem les va beneir. Llavors va canviar l’actitud del govern, que va admetre que la llei estava mal feta i va pactar amb el PP una reforma per corregir-la. Això va provocar un gran desgast entre PSOE i Unides Podem, ja que la majoria de membres d’aquesta última formació no admeten l’error i continuen culpant alguns jutges.

En el cara a cara de dilluns passat, Alberto Núñez Feijóo va utilitzar la llei del només sí és sí per treure’s de sobre els atacs de Pedro Sánchez en un dels moments en què no sabia com sortir-se’n, quan es va preguntar al líder del PP si creu que no existeix la violència masclista, com creu Vox. Feijóo va canviar de tema etzibant-li a Sánchez que passarà a la història per la llei del només sí és sí.