La campanya més tòrrida

La campanya ha arribat al seu equador amb el pronòstic meteorològic de més dies a 40 graus la propera setmana i la previsió política d’un ambient més caldejat a mesura que avança el compte enrere per al 23-J. La primera setmana s’ha desenvolupat entre ventalls i llimonades per compensar els acaloraments, però també amb una part dels polítics centrats encara en la ressaca del 28 de maig: hi havia pactes pendents per a la constitució dels consells comarcals, però també per als cartipassos de la Diputació i dels ajuntaments sorgits de les municipals. Amb els resultats dels comicis locals encara digerint-se, l’avanç electoral decretat per Pedro Sánchez ha obligat a improvisar l’agenda per a la campanya més estiuenca de les 15 eleccions generals des de la reinstauració de la democràcia.

L’equador de la campanya arriba també amb els ànims canviats després del cara a cara televisat entre els líders de PSOE i PP. Catalunya, tanmateix, cau lluny del plató d’Atresmedia.La desmobilització del vot independentista el passat 28-M ha estat un revulsiu perquè les principals formacions d’aquest arc, ERC i Junts, provin d’animar la participació. L’objectiu és revertir la tendència, perquè hi ha molt en joc.

ERC va ser la principal força a Lleida en les eleccions del 2019, en les quals va aconseguir dos dels quatre diputats i tres dels quatre senadors. Un èxit per als republicans que ara no volen rebaixar malgrat el que assenyalen les enquestes. Junts va aconseguir un escó per a cada cambra.

En ambdós casos han de combatre, a més de l’abstenció, els esforços dels partits majoritaris a l’Estat per polaritzar l’atenció del votant. Però a Lleida “la polarització” no és real, assenyalen des de l’independentisme. Per aquest motiu els partits intenten organitzar actes de proximitat: recorren les dotze comarques i centren les activitats al matí o a última hora de la tarda per evitar les hores de més calor.

Per la seua banda, a Junts, al marge d’algun míting, s’han organitzat per acudir a actes on ja hi ha gent, segons assenyalen fonts coneixedores de la campanya. També celebren encontres de petit format o sectorials i prioritzen missatges extrets de l’agenda lleidatana del partit. En qualsevol cas, els candidats són conscients que “hi ha un cansament mental i físic de la ciutadania” després de l’últim cicle electoral.

El PSC, per exemple, tira dels seus nous alcaldes per visitar municipis del Pirineu i el pla. Les formacions auguren una pròxima setmana més agitada, amb els últims intents per apel·lar al vot d’un elector desmotivat. Encara així, la xifra rècord de vot per correu (un total de 13.498 peticions a Lleida), propera a la de la pandèmia, podria indicar una inflexió.

Les eleccions més estiuenques des del 1979Les eleccions del 23-J seran les generals més estiuenques de les 15 convocatòries que s’han registrat des de les primeres democràtiques, el 1979. Cinc d’aquestes van ser al març; unes a l’abril i tres al juny. Les més tardanes fins ara van ser el 26 de juny del 2016, forçades per la dissolució automàtica de les Corts el maig anterior, passat el termini perquè els diputats electes (hi va haver comicis el desembre del 2015) atorguessin la confiança a algun candidat.

La resta, fins al 2019, van ser a la tardor o l’hivern.Quant a la participació, la convocatòria més freqüentada en unes generals a Lleida va ser la primera (1979), amb un 77,9% de votants que van acudir a les urnes. En canvi, la de més abstenció va ser la de l’any 2016 (precisament, la de 26 de juny), amb un 58,4%. En canvi, tres anys després, encara en ple procés judicial pel referèndum de l’1 d’octubre, la participació es va elevar fins al 72,2% a Lleida, mentre que sis mesos després, amb un nou avanç electoral, va baixar de nou fins al 66,28%.

En les municipals del passat 28 de maig, va ser només del 59,45 per cent, la participació més baixa.