Mayte Rivero, de Junts: «Si no hi hagués dèficit fiscal no haurien de tancar els CAP al Pirineu a l'estiu»

Vostè ja es podria considerar com a ‘senadora professional’. Serà l’última vegada que es presenta? Vaig estar una legislatura sencera i després va ser l’època en què, davant de la impossibilitat de formar govern, es van anar repetint eleccions. En deu anys m’he presentat cinc vegades. La meua idea és donar pas a altres persones del Pirineu que també estan preparades per representar-nos. Però sempre continuaré fent política, que no només són càrrecs.

Des de les generals del 2019 el seu partit ha tingut una sèrie de transformacions. Què espera en aquestes eleccions? Estic esperançada perquè estic molt tranquil·la amb la feina que hem fet a Madrid. Hem estat conseqüents, encara que hem estat incòmodes perquè ens han volgut menysprear i fer passar pels del soroll, però hem estat un grup parlamentari molt rigorós i molt propositiu. La nostra única línia roja era qualsevol tema que fos en contra de Catalunya a nivell pressupostari, competencial o territorial.

Què hi guanya Lleida tenint una senadora de Junts? Hem de fer pedagogia de la singularitat de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran, i això ho fem a Madrid i a tot Catalunya. La nostra candidatura està formada per persones de pobles petits, del món rural, que representen la singularitat del nostre territori i els que patim els incompliments i les carreteres N-260 i N-230 que no només estan obsoletes, sinó que ens hi juguem la vida. Tenim l’oportunitat de defensar amb naturalitat el nostre entorn més pròxim.

Ha de tardar menys a anar des de Lleida fins a Madrid que d’Esterri a Lleida. És cert. Lleida és la gran maltractada en infraestructures. Per exemple reclamem el Corredor Mediterrani que esperem des de fa 26 anys. Han passat sis governs i vuit ministres i dels set trams previstos només n’hi ha tres de fets. I encara hem de dir a Madrid que ha de passar per Lleida amb una connexió intermodal per mercaderies.

Parlant de connexions ferroviàries, un dels seus cavalls de batalla és acabar amb els greuges de Lleida amb l’alta velocitat i la reclamació de Rodalies. Amb el tema de Rodalies Catalunya està deixada de la mà de Déu. La inversió respecte a la que es fa a Cercanías és irrisòria. Al Senat vam aprovar una iniciativa que demanava més freqüències d’Avant i AVE i que els trens d’alta velocitat de baix cost parin a Lleida. Però, com moltes coses de les 13.000 iniciatives que hem fet, està aprovada però no s’ha executat. Ni tan sols hem recuperat totes les freqüències d’abans de la covid. Nosaltres els farem veure que Lleida és una ciutat important i es mereix tenir totes les oportunitats.

Frenar la despoblació és un altre dels seus reptes. Què plantegen des de Junts? Abans parlava de l’N-260 i l’N-230, carreteres que esperem que vertebrin el territori des de fa 33 anys i que són un cost d’oportunitat molt gran. També és la fibra òptica. Des de la Generalitat s’ha fet arribar una xarxa pública a les capitals de comarca i a pobles amb poca massa crítica petits operadors poden acabar fent les connexions. Però al Pont de Suert no poden perquè ha de passar per una carretera nacional i no donen autorització. A més, el treball ha de ser adequat a la realitat del territori, com per exemple donar permisos temporals de treball per assistir al primer sector. Si no, ens trobem amb molts migrants que no tenen feina i que quan hi ha feina no hi ha persones regularitzades per fer-la. I hi ha d’haver discriminació positiva a nivell fiscal a les zones amb els serveis més allunyats i que han de fer un esforç per arribar a ells.

Què proposen per al sector agrari, que està en peu de guerra pels ajuts per la sequera? El pes dels pressupostos de l’Estat per al primer sector és irrisori. Hi ha reivindicacions del sector que s’eternitzen. Les ajudes són insuficients i han d’anar a on toca. No pot ser que els pagesos estiguin absolutament fiscalitzats a nivell de cada finca i quan hi ha sequera els ajuts siguin lineals que pot ser que arribin a algun que no ha tingut grans repercussions i als que realment l’han patit no els serveixi tant. I és una vergonya que se supeditin les ajudes a estar en Agroseguro. També hi ha hagut falta de previsió en la gestió de l’aigua, no es pot tancar d’un dia per l’altre. La CHE és una administració obsoleta, rígida i que no fa una bona gestió de les conques. Passa al pla i també al Pirineu.

Aquesta campanya és diferent a la de l’any 2019, amb l’electorat independentista més desmotivat. Com pensen avançar cap a la independència de Catalunya? És cert que hem caigut en contradiccions el mateix independentisme, però han passat moltes coses, com la covid. L’estratègia d’Esquerra de ser soci preferent del PSOE a Madrid no ha estat positiva per al país, perquè amb cada llei ens han tret competències i cada promesa no s’ha executat. Aquestes eleccions es plantegen com “l’esquerra o compte que ve Vox i la dreta”, però nosaltres no anem a Madrid en clau de a quin govern donarem suport, sinó en clau de servei de Catalunya. En l’última legislatura hi ha hagut agressions a la llengua, no s’ha revisat el sistema de finançament, no ens han dit un calendari de la millora de les carreteres N-260 i N-230.. Sabem que en quatre anys no es pot fer el que no s’ha fet en 33, però la gent del Pirineu volem saber a què atenir-nos. Per a nosaltres el pla de xoc social, econòmic, cultural i fiscal és la independència.

Però no mitjançant un referèndum. Ja el vam fer. La política s’ha d’abordar des de la política. I per molt que ens diguin que són els de la concòrdia, la Fiscalia continua entrant en campanya electoral. Espanya entén que ens han de castigar i nosaltres, que s’ha de parlar i ens hem d’entendre. Però no girem full del relat perquè continuem tenint repressió. El dèficit fiscal de 20.000 milions que suportem, si el poguéssim implementar en el pressupost de la Generalitat, potser al Pirineu no haurien de tancar els CAP a l’estiu.