Acceleren permisos a centrals solars a Lleida per evitar que decaiguin

La Generalitat ha trepitjat l’accelerador a l’hora d’atorgar permisos a centrals solars a Lleida. Fins al mes de maig passat, tenia sobre la taula 76 projectes, dels quals només 14 havien obtingut autorització. Es tractava de plantes de petita mida, que amb prou feines sumaven entre totes 34 megawatts (MW) de potència. Des d’aleshores, les xifres s’han disparat i ara hi ha 32 instal·lacions autoritzades que suposen més de 440 MW. En només tres mesos s’ha passat d’una superfície de 61 hectàrees de plaques fotovoltaiques a més de 720 a les comarques lleidatanes.

Fonts del departament d’Acció Climàtica van explicar que el propòsit de la Generalitat és evitar que els projectes d’energies renovables que porten més temps en tràmit acabin decaient, al perdre els punts de connexió a la xarxa elèctrica que tenen concedits. Són necessaris per evacuar l’energia dels panells solars i molins de vent, i les companyies elèctriques els reserven per temps limitat: els promotors els perden si incompleixen els terminis que fixa la llei i les instal·lacions no estan construïdes i en marxa en un màxim de 5 anys. Això pot suposar a més perdre la garantia dipositada en el moment de la reserva, de 40.000 euros per MW.Per poder escurçar els terminis d’autorització, la Generalitat està concedint permisos condicionats al vistiplau posterior de la comissió d’Urbanisme.

D’aquesta manera, pot reduir els temps d’espera sense canviar la normativa ni rebaixar les seues pròpies exigències a l’hora d’examinar els projectes d’energies renovables. Algunes d’aquestes llicències anticipades ja han rebut també l’aprovació urbanística: és el cas de les quatre centrals de 50 MW cada una que el grup Ignis projecta a Alcarràs.Precisament, la publicació el passat mes de juny de la llicència d’aquestes quatre centrals i altres al mateix municipi va provocar queixes de l’associació ecologista Ipcena. L’entitat va anunciar recursos al considerar que s’havien autoritzat “prescindint de la comissió d’Urbanisme” i ho va considerar “una presumpta arbitrarietat i vulneració de la legalitat”.

Mobilitzacions davant de grans concentracions de plaques solars i molins

Mentre la Generalitat accelera la concessió de permisos per a centrals solars, es reactiven les mobilitzacions contra grans concentracions de molins de vent i panells solars i contra la proliferació de línies d’alta i molt alta tensió. Lleida i Tremp van ser escenari dissabte de dos actes de protesta, que es van emmarcar en una sèrie de manifestacions simultànies a Catalunya i en localitats de la resta d’Espanya. A la capital del Segrià, un centenar de vehicles van participar en una marxa lenta contra la línia d’alta tensió que ha de travessar l’Horta per portar fins a la subestació de Magraners l’electricitat que generaran les grans centrals solars previstes a Alcarràs.

Els participants van llegir un manifest en el qual qualificaven aquesta línia de “nyap històric” i van advertir que les polítiques actuals en matèria d’energies renovables“destrossen el Segrià i les seues activitats agrícoles”.A la mateixa hora, mig centenar de persones es van concentrar a Tremp contra la línia de molt alta tensió que Forestalia projecta a través del Pallars Jussà (vegeu el desglossament superior). Aquesta última va rebre el suport d’ERC i de la CUP. També hi va haver protestes similars a Barcelona, Tarragona, Igualada, Tortosa, Tolva (Osca), Luceni (Saragossa), Quintana de Martín Galíndez (Burgos) i Lucainena de las Torres (Almeria) que van ser convocats per la Xarxa de Suport Mutu als Megaprojectes Energètics.

Al marge de les protestes organitzades dissabte passat, la concentració de grans projectes d’energies renovables ha estat també objecte de protestes a les comarques de la Segarra i les Garrigues.

Les dos MAT de Forestalia, sobre la teulada de la Generalitat

Les dos polèmiques línies de molt alta tensió (MAT) que el grup Forestalia projecta a Lleida per portar a Barcelona l’electricitat de centrals solars i molins de vent d’Aragó estan ara sobre la teulada de la Generalitat. La que ha de creuar el Pallars Jussà va rebre al juny el vistiplau ambiental del Govern espanyol, a qui corresponia tramitar-la al ser una infraestructura que travessa dos comunitats.

Tanmateix, el permís va quedar condicionat que la Generalitat emetés un informe ambiental favorable. El director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur, va explicar que el Govern no té la informació necessària per pronunciar-se i que ho han reclamat a l’empresa. D’altra banda, va qualificar de “deslleialtat institucional” que el Govern espanyol no es pronunciï sobre tot el projecte i “delegui” una part a la Generalitat.Quant a la MAT que ha de travessar el pla de Lleida, va indicar que requereix també un informe de la Generalitat que encara no ho han demanat.