Sara Bailac, d'ERC: «No tenim més freqüències de trens a Lleida perquè Renfe no vol»

El punt de partida d’aquestes eleccions són els resultats de les municipals. A ERC a Lleida li va anar bé, però hi ha hagut una desmobilització del vot independentista. Continuarà així? Confiem que l’electorat es mobilitzarà. Creiem que, malgrat que és un context que no acompanya, a Lleida molts tenen ara un pic de treball (al camp) i han de quedar-se aquí. L’amenaça d’un govern de dreta i ultradreta pot mobilitzar l’electorat que no va anar a les municipals. Confiem en això.

Tots apel·len al vot útil i això pot polaritzar-lo. A Catalunya també? Clarament hi ha un marc estatal que vol imposar la imatge del bipartidisme. Ho vam veure en el cara a cara. Però la visió de Catalunya d’aquestes eleccions és molt diferent perquè les inversions, governi qui governi a Madrid, no arriben ni a Lleida ni a Catalunya. Els últims anys s’ha demostrat que, quan ERC és fort a Madrid i pot condicionar, ho acaba fent i el govern del PSOE vira cap a l’esquerra i avança en drets, però també fa passos cap a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat. Hem d’entendre aquestes eleccions en aquest marc i sortir del bipartidisme.

Aquests passos cap a la resolució del conflicte, estan paralitzats? És evident que no s’ha aconseguit tot el que es volia, però hem aconseguit que el PSOE faci passos que sempre havia dit que no faria. Per exemple, reconèixer de cara al món que aquí hi ha un problema polític entre Catalunya i l’Estat o bé asseure’s a parlar en un espai en el qual plantegem l’amnistia i l’autodeterminació. També la derogació del delicte de sedició o els indults. Per a mi és evident que hem forçat aquests passos, però n’hi podria haver molts més i per això necessitem tota la força que ens puguin tornar a donar.

En canvi, l’independentisme continua dividit i no sembla que hagi de canviar després de les eleccions. Com més força tingui l’independentisme a Madrid i més puguem consensuar les estratègies, més podrem condicionar el govern de l’Estat per a la resolució del conflicte. Tenim l’estratègia molt clara i definida des de fa temps: apostem perquè la resolució del conflicte passi per un referèndum acordat amb l’Estat i reconegut per la comunitat internacional. Si algú té una altra solució, que la posi sobre la taula, perquè a mi em sembla que ningú més l’ha posat.

Els resultats d’ERC a Lleida el 2019 van ser bons: dos de quatre diputats i tres de quatre senadors. Com creu que els anirà, el 23-J? Aspirem a consolidar aquests resultats i a créixer perquè entenem que veient l’experiència d’aquests quatre anys qui millor ha defensat els interessos de Lleida ha estat ERC. Hem desencallat inversions històriques com la de l’Eix Pirinenc, amb 260 milions que ja no s’ha d’esperar que impulsi l’Estat perquè són una encomanda de gestió. Hem aconseguit fins a 250 milions per a nous accessos a l’AP-2 i l’AP-7, que es traduiran en l’accés de Castelldans. Hem aconseguit 7 milions per al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny, que ha de ser el motor d’una capital de l’agrobiotecnologia com Lleida. Ara s’ha de revertir la desinversió per exemple en trens, que han portat fins a tancar l’estació de Bell-lloc. S’ha demostrat que amb majories absolutes del PP i del PSOE aquests recursos no han arribat.

Si perd el PSOE les encomandes de gestió seguiran? Aquests acords són llei, estan en els pressupostos i cal complir-los.

Vostè ha estat molt bel·ligerant amb els trens, però la millora de les freqüències de la línia de Manresa no avança. No ho entenem. La sensació és que fan pressió per tenir força per negociar el contracte programa a nivell de tot Catalunya. No tenim millor servei perquè Renfe no vol.

Què destacaria d’aquesta legislatura al Senat? Del que cosa més orgullosa em sento és d’haver pogut formar part de la negociació dels pressupostos (de l’Estat) i d’haver aconseguit més recursos per a les comarques de Lleida, que no són només més inversions sinó també un canvi de model amb les encomandes de gestió. Amb això tenim la millor de les garanties. Abans d’ahir (dilluns 10) van sortir les dades d’execució dels pressupostos a Catalunya de la Generalitat i la xifra a Lleida és del 90,7% del pressupost del 2022. Quina millor garantia que que sigui la Generalitat la que executi les inversions estatals pendents?

Què més ha après? Un dels grans aprenentatges d’aquesta legislatura ha estat el front comú institucional i social de Lleida a Madrid per demanar que es recuperin les freqüències dels AVE a Lleida. És una manera de funcionar que cal marcar com a positiva. Vam donar una imatge de força. Estem pitjor que abans de la pandèmia. No s’han recuperat les freqüències anteriors i en necessitaríem més.

Una obra aparcada és el desdoblament de l’N-240 de Lleida a les Borges. ERC no ho veu clar, què proposen? Un 2+1: augmentar un carril i que sigui d’una o una altra direcció segons el tram. Entenem que hi ha necessitats de connexió amb la zona industrial i de reforç de la seguretat. També ho creiem per a l’N-230.

Però no figuren en l’encomanda de gestió. Prioritzem l’N-260 perquè és una de les carreteres més perilloses de l’Estat i perquè fa la funció de connectar les diferents valls del Pirineu. És una aposta per repoblar i frenar la despoblació.

Esquerra ha demanat la reforma del Senat i fins i tot el 2017 va demanar eliminar-lo. Encara ho sostenen? El Senat espanyol no fa una funció de cambra de representació territorial. De fet, l’única vegada que va fer una funció que tenia a veure amb algun territori va ser per aprovar el 155 contra Catalunya. Aprofitem les institucions, són un instrument per treballar per la gent i millorar les condicions de vida de la gent, però la nostra aposta és per suprimir-lo. Tot i així, no és la nostra batalla. La nostra és assolir la república catalana.