Solucions contra la sequera

La sequera que arrosseguen les comarques de Lleida, alleujada per les pluges del juny però amb els rius, que gestiona la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, encara en alerta o emergència (cas de les Nogueres i el Segre, respectivament), ha causat pèrdues milionàries al camp que s’han de compensar i que el nou govern que es formi després de les eleccions del 23-J haurà de ratificar i distribuir, tant les que procedeixin de fons de l’Estat com les que vinguin de la UE. El tancament del Canal d’Urgell el passat 25 d’abril, una mesura sense precedents en els 160 anys d’història de la Casa Canal que va deixar sense regar gairebé 50.000 hectàrees que es proveeixen del Principal, ha marcat un abans i un després en la gestió dels recursos. El regadiu s’ha pogut recuperar en aquesta zona in extremis, però només per a les 9.500 hectàrees d’arbratge, de manera que el cereal s’ha quedat sense aigua.

Els cultius de cereal de secà, a més, s’han perdut i els de regadiu dependents d’altres infraestructures (Pinyana o Aragó i Catalunya, per exemple) s’han salvat només parcialment.El Consell de Ministres va aprovar l’11 de maig un reial decret llei per fer front als efectes de la sequera amb 2.200 milions per al sector primari i obres de proveïment a tot Espanya. Un total de 636 responen a ajuts directes, dels quals 355 són per al sector ramader, 5 per a l’apicultura i 276,7 es destinaran al camp. Recentment el ministeri d’Agricultura ha detallat els ajuts que es repartiran entre els afectats, que seran de 275 €/ha de fruiter i 43,5 €/ha al cereal de secà.

Sindicats, regants i entitats agràries de Lleida qualifiquen aquestes subvencions de totalment insuficients per cobrir les greus pèrdues. Els pagesos han protagonitzat diverses mobilitzacions a Lleida, Saragossa i Madrid per exigir compensacions que mantinguin l’activitat agrària.Per la seua part, la Generatilat també ha establert aportacions per al camp pels perjudicis de la falta d’aigua en la fruita dolça, cirera i cultius herbacis després de destinar gairebé 12 milions als farratges. En aquest cas, sumen 80 milions d’euros i es distribueixen en 5.800 euros per hectàrea de fruiter i 712 euros per hectàrea d’herbacis de regadiu (un subsector no contemplat en l’ordre estatal).

També en aquest cas es consideren escasses. A més, la Unió Europea ha anunciat 81 milions d’euros a distribuir entre els productors agrícoles d’Espanya afectats per la falta de recursos hídrics.Però si en algun tema haurà de moure fitxa el nou govern estatal és en la seua participació per finançar la modernització de regs històrics com el Canal d’Urgell, que continua regant a manta com ho feia fa més de segle i mig a excepció d’una poques hectàrees on s’han instal·lat sistemes de pressurització. Aquesta actuació és vital per optimitzar les reserves dels embassaments de Rialb, en l’actualitat sota mínims, i d’Oliana, amb una capacitat total de 488 hectòmetres cúbics.

El ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha assegurat en més d’una ocasió que el Govern socialista està disposat a participar en el finançament i que així ho ha expressat als regants del Canal d’Urgell. Ara per ara, la conselleria d’Acció Climàtica no ha arrancat cap compromís (vegeu el desglossament). Govern i Generalitat han polemitzat també de nou sobre les competències de la gestió de la conca del Segre.

Inversió de 1.200 milions per modernitzar el Canal d’Urgell

Modernitzar les 70.000 hectàrees del Canal d’Urgell suposarà una inversió que supera els 1.200 milions d’euros, dels quals la Generalitat està disposada a sufragar el seixanta per cent, en paraules del mateix president del Govern, Pere Aragonès. Fa mesos que la Generalitat intenta tancar un compromís amb el Govern socialista per posar en marxa les obres, ja que té els projectes redactats per adjudicar les obres en les primeres 10.000 hectàrees, que comportaran una inversió de 138 milions d’euros. Serà el nou Executiu i el ministre d’Agricultura que rellevi Luis Planas el que anunciï la disposició per aportar el quaranta per cent restant perquè es puguin començar els treballs.