Montse Mínguez, del PSC: «Quan la dreta diu que abaixarà els impostos, agafa't la cartera»

Opta a la reelecció després de la seua primera legislatura al Congrés. Com la valora després de la seua carrera en la política local de Lleida? Pensava que la política nacional estava més allunyada del ciutadà que la municipal, però després de crisi com la covid i la derivada de la guerra d’Ucraïna, m’he adonat que des del Govern central es pot incidir molt a millorar la vida de la gent. Exemples d’això són l’excepció ibèrica que estalvia a les famílies entre 30 i 40 euros al mes en la factura de la llum, o limitar la pujada dels preus dels lloguers al 2% en lloc d’equiparar-la a la pujada de l’IPC, cosa que suposaria un 8,5%. El mateix succeeix amb la pujada del salari mínim interprofessional i les pensions i a subvencionar els combustibles. Ha estat un període d’incertesa, però hem fet molt.

És la segona candidata més veterana en política, després d’Isidre Gavín (Junts). La política professional ha de tenir caducitat o l’experiència és un grau? Depèn. L’important és no perdre el contacte amb la realitat i tenir els peus a terra. Vaig entrar a la Paeria de Lleida amb 26 anys, les legislatures passen molt ràpid i després vaig passar a la política nacional. Mai he perdut el contacte amb la Universitat de Lleida ni amb els alumnes i mantinc la meua excedència en el sector bancari. Per tant, tinc tranquil·litat en l’àmbit laboral.

El PSC ha pujat a les municipals catalanes, però la caiguda del PSOE ha portat a unes eleccions anticipades. Quin resultat espera? El PSC va guanyar a Catalunya i va tenir molt bon resultat a Lleida. El president, Pedro Sánchez, va fer una aposta per Catalunya i prefereixo la Catalunya de Sánchez i Salvador Illa que la que podem tenir amb Feijóo i Abascal. Quant al PSOE, no ha estat tant una pèrdua de vots com d’institucions allà on PP i Vox han pogut pactar. Els populars són la porta d’entrada de la ultradreta a les institucions i això és el que volem frenar el 23 J. Per fer-ho hem d’obtenir un gran resultat a Catalunya i per això demanem el vot als catalans: som la garantia d’un cordó a Vox per defensar la modernitat, la igualtat i el medi ambient. Podem posar fi a la pel·lícula de terror que hem estat veient en menys d’un mes. En aquesta campanya veig el vot d’esquerra molt mobilitzat, espero una alta participació. Nosaltres sortim a guanyar les eleccions, i a Lleida busquem el segon diputat.

Si els socialistes tenen un bon full de serveis, com explica l’auge de dreta i ultradreta? Crec que és una qüestió de mobilització de l’esquerra. Davant del tòpic que “tots els polítics són iguals” cal respondre que no, i que ho hem demostrat. Amb el PP el salari mínim no hauria pujat, i de fet porten en el seu programa electoral que només l’apujaran si les empreses hi estan d’acord. També han dit que no apujaran les pensions amb l’IPC. Aquest any els pensionistes han tingut un augment de 100 euros, amb el model del PP haurien tardat 32 anys a tenir-ne. El mateix passa amb els joves: les beques s’han duplicat en els pressupostos de l’Estat i la política d’habitatge no és la mateixa. Amb la reforma laboral, els contractes indefinits s’han multiplicat per quatre a Lleida, amb joves i dones com a principals beneficiats. L’important és que la gent vagi a votar i dir als qui estan a la platja una cosa que he llegit: “Més val perdre uns minuts de sol que passar-se quatre anys cara al sol”.

La mesura estrella dels programes de dretes és abaixar impostos. Vostè què n’opina? Quan la dreta et digui que abaixarà impostos, agafa’t la cartera! Rajoy va recollir firmes contra la pujada de l’IVA quan era a l’oposició, però a l’arribar al govern va tardar 30 dies a apujar-lo al 21%. L’IRPF va pujar quatre vegades, i també va apujar l’impost d’activitats, als combustibles.. Menteixen, i quan ho fan de veritat hi ha una immediata retallada dels serveis públics. No podem permetre el deteriorament de la sanitat i l’educació. Els socialistes creiem en la justícia fiscal, que porta a la justícia social. Qui més té és qui més ha d’aportar. Avui dia això es tradueix en els impostos a la banca, a les elèctriques i a les grans fortunes, que s’aplica a persones amb més de 3 milions de patrimoni.El PP diu que se’ls vol carregar. Si els dones a triar entre les famílies i les elèctriques, triaran aquestes últimes, igual que en el seu dia ja van triar els bancs. En lloc d’impulsar les renovables, van posar un impost al sol. Quan parlen d’abaixar impostos haurien d’afegir “als nostres”: als bancs, elèctriques, suprimir l’impost de patrimoni..

El 2016 el PSC va perdre per primera vegada el diputat per Lleida. Això va canviar res per a vostès? Ens vam tornar prudents. Va ser dolorós, però és el joc de la democràcia. El 2016 la situació era diferent pel moviment independentista, però la gent del PSC de Lleida va aguantar i el temps ens ha donat la raó. Ara bé, el 23-J no ens juguem l’alternança en el poder, sinó la democràcia. Fa por tornar al passat, al blanc i negre, a la censura en la cultura, a negar la violència masclista.

Quines millores podem esperar en infraestructures de l’Estat? A Catalunya hi ha un dèficit d’inversió des de fa molts anys, i és difícil donar-li la volta en poc temps. Ara s’inverteix el doble i, després d’una legislatura atípica, demanem un vot de confiança. Entre el 2020 i el 2022, s’han invertit 63 milions en la xarxa ferroviària, estan en licitació 61 milions per a obres en carreteres i hi ha 35 milions executats. També cal tenir en compte que vam suprimir els peatges.

La concessió es va acabar. Existia l’opció de seguir amb els peatges, però els vam treure. És un estalvi de 752 milions a l’any entre l’AP-2 i l’AP-7. Necessitem diputats que facin lobby per Lleida. Els del PP van primer al que mani la direcció. Els que defensen interessos partidistes abans que els del territori aporten poc a Lleida.

Quin balanç fan de la seua acció contra la despoblació rural i què faran en propers anys? Hem fet de la despoblació un assumpte d’Estat, l’hem posat per primera vegada a l’agenda política amb un lleidatà al capdavant, Paco Boya. És important per a Lleida, perquè ens afecta i perjudica el sector agrari, l’eix de la nostra economia. Preparem la llei de la família agrària per afavorir el relleu generacional i la incorporació de joves al camp. Hi ha un important volum d’inversió perquè vegin el camp com una opció atractiva per viure i treballar, i reivindiquem el paper de la dona agricultora.

El repartiment de competències entre Estat i Generalitat ha portat polèmica sobre què ha de fer cadascú davant de la sequera. ERC i Junts a la Generalitat volen competències però no les exerceixen. Es comporten com ploramiques i acusen d’altres de no actuar. Què fan ells? Un exemple: el ministeri d’Agricultura va convocar el 2021 ajuts per modernitzar regadius i la Generalitat va oblidar incloure el Canal d’Urgell. Van ser el ministre Planas, la delegada del Govern Teresa Cunillera i el subdelegat José Crespín que van aconseguir destinar-hi 20 milions de fons europeus. El Govern [central] va acompanyar el sector agrari durant la covid i li va donar suport després de les gelades. Les indemnitzacions d’agroassegurances a Lleida van assolir el 2022 la xifra històrica de 115 milions, un 144% més que el 2021.

On l’Estat té plenes competències és en la planificació hídrica de Lleida. Què fer davant de futurs períodes de sequera? El pla de recuperació amb fons europeus reserva molta inversió a capgirar la situació, cal acompanyar els agricultors en la modernització, ells fan els seus deures. Imaginin el ministeri d’Agricultura en mans de Vox, negacionistes del canvi climàtic.

Què canviaria en el Govern central i el Congrés en aquesta legislatura? Els efectes indesitjats de la llei de només sí és sí, una cosa per la qual fins i tot el president, Pedro Sánchez, va demanar perdó. Va caldre esmenar-la, però els seus protocols funcionen i les dones estem més segures. També vaig patir amb la reforma laboral i que partits d’esquerra no s’hi sumessin. Vist en perspectiva, crec que alguns li donarien suport ara. Al PP, qui ho va fer bé va ser Alberto Casero.