EN JOC PER A LLEIDA
Rodalies que no milloren
Els abonaments gratuïts de Rodalies han disparat el nombre d'usuaris als trens que Renfe opera a Lleida. Tot i així, les incidències són moltes i el servei no millora per la tensió en aquest punt entre Estat i Generalitat
L’estació de Bell-lloc, on ja no hi ha personal per a qüestions de circulació i l’edifici està tancat amb reixes.
Una mitjana de 3.315 usuaris utilitzen cada dia una de les tres línies de tren que opera Renfe a les comarques de Lleida (R-12, R-13 i R-14). En el primer semestre d’aquest any, la línia de Manresa va registrar 190.600 usuaris a Lleida i les de la costa, 406.100 passatgers, xifres que suposen, respectivament, un 22% i un 37% més que el 2019 (últim registre comparable al ser el d’abans de la pandèmia). Per a l’operadora pública, això suposa un senyal de confiança i també un indicador del bon resultat dels abonaments gratuïts a Regionals (del 50% en els Avant) des del setembre passat.
Els abonaments s’expedeixen per quadrimestre i en l’actual Renfe té registrats a Lleida 5.100 abonaments gratuïts, segons la companyia. Aquestes xifres per a l’optimisme contrasten amb les de les freqüències en el tram Lleida-Cervera, encara per millorar, i amb les de les incidències a Rodalies a Lleida. Una estimació recent (elaborada a partir de dades de Renfe relatives al període entre gener i octubre de l’any passat) situa la xifra d’avaries o incidents que van requerir trasllat dels viatgers afectats amb autobús en 70 per a deu mesos, una mitjana de set cada setmana.
Quant a les freqüències, la primer vegada que es va parlar dels nous Rodalies a Lleida va ser el setembre del 2020 per anunciar que Ferrocarrils de la Generalitat invertiria 60 milions d’euros, destinats entre altres projectes a la nova estació d’autobusos de Lleida i a la compra de quatre trens nous per a la línia de Manresa amb l’objectiu d’operar-los el 2024.
Fa anys que el Govern central va transferir a la Generalitat la gestió de la xarxa de Rodalies però, segons va denunciar l’executiu català, no els fons. Ambdós projectes (els nous trens i l’estació de Lleida) s’estan tramitant però FGC no preveu assumir el servei fins al 2025. Mentrestant, Generalitat i Estat polemitzen regularment i amb freqüència sobre la paralització de la millora del servei, de manera que s’atribueixen mútuament la culpa de no millorar les freqüències en el cas de la línia de Manresa, on han de passar de les sis actuals (tres fins a Cervera i tres més fins a Barcelona) a dotze.
Per al Govern català, es tracta d’una clara manca de voluntat per part de l’Estat espanyol de millorar la línia. De fet, l’operadora considera que al marge de les dades del 2022 la Generalitat deu a Renfe més de 150 milions d’euros pels serveis de Rodalies i que està pendent firmar un contracte programa per a la gestió de la xarxa. Renfe, assegura l’Estat, té la capacitat tècnica i els recursos per posar en marxa les noves Rodalies.
Només espera que el Govern català atengui les seues peticions. La Generalitat, mentrestant, ha posat sobre la taula dos milions d’euros per pagar els serveis que costaria, segons les seues dades, duplicar les freqüències a la línia de Manresa.
Al marge de les deficiències del servei, les estacions sobretot d’aquesta línia han anat tancant els últims anys fins a quedar obertes i amb personal per a la venda de bitllets únicament Cervera i Lleida. Després del tancament de la de Bell-lloc, on el personal se n’ha anat per l’automatització del servei i en conseqüència l’edifici ja no obre, només l’estació de Tàrrega obre a estones durant el dia perquè els usuaris puguin comprar els bitllets a l’expenedora. Institucions i sindicats com CCOO clamen per una modernització tant polèmica com urgent.
Lleida reclama més freqüències en trens AVE i bitllets més barats
La Diputació, ajuntaments i usuaris reclamen més freqüències de trens AVE i d’Avant i recuperar les circulacions d’alta velocitat que hi havia abans de la pandèmia entre Lleida i Barcelona. També demanen aplicar mecanismes perquè els bitllets siguin més barats (fins a Barcelona costen uns 40 euros i fins a Madrid, aproximadament 90).
El passat 20 de febrer es van celebrar els 15 anys de l’entrada en servei de l’AVE entre Madrid i Barcelona, amb parada a Lleida ciutat. Els usuaris, per la seua part, critiquen l’encariment dels bitllets i que hi ha trens que són antics i vibren.
A més, des de CCOO destaquen que l’Avant, malgrat ser servei públic, rep menys subvenció que els trens de Rodalies i regionals. Assenyalen que si s’apliqués la subvenció dels Rodalies als Avant, el preu base del bitllet entre Lleida i Barcelona baixaria de 31,5 a 20,10 euros i l’abonament mensual passaria de 542 a 285 euros.
Així mateix, tant els viatgers com les institucions reivindiquen també que els trens low cost de les dos empreses privades que operen al corredor entre les capitals espanyola i catalana (la francesa Ouigo i la italiana Iryo) parin a Lleida.
L’únic tren d’alta velocitat de baix cost que sí que para la ciutat és el de Renfe, l’Avlo.D’altra banda, els nous trens AVE que circulen entre Madrid i Marsella no tenen parada a Lleida malgrat que sí que en tenen a les terminals de Tarragona, Barcelona, Girona i Figueres.
