Els Jocs Olímpics d'Hivern del 2030: els Jocs de la discòrdia

La seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030 segueix en l’aire i per primera vegada en dècades es concedirà amb menys de set anys d’antelació, previsiblement el 2024, a algun dels sis països interessats, segons un informe presentat a finals del mes passat en les reunions mantingudes pel Comitè Olímpic Internacional (COI) a Lausana (Suïssa). Fa ara una mica més d’un any de l’anunci per part del president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, de la retirada de la candidatura pirinenca per al 2030 davant de la falta d’acord polític entre Catalunya i Aragó, les dos comunitats implicades. Sona a oportunitat perduda perquè atesos els esdeveniments posteriors, amb els problemes sorgits entorn de les altres aspirants, fa tot l’efecte que, en cas d’haver-se presentat, les opcions d’èxit eren molt elevades.“Aquesta candidatura l’hem destrossat nosaltres a casa”, va afirmar Alejandro Blanco, després de certificar un fracàs que venia anunciant-se des de feia temps per la negativa del president d’Aragó, el socialista Javier Lambán, a acceptar el repartiment de proves amb Catalunya.

Lambán va arribar a reclamar la dimissió de Blanco, mentre que el COE va acusar el dirigent aragonès de boicotejar la candidatura per “anticatalanisme” i pels seus propis “interessos electorals”.La carta que va enviar el COE el 15 de juliol del 2021 al COI per a la presentació d’una “eventual candidatura conjunta” de Catalunya i Aragó, avalada pels presidents d’Espanya, Pedro Sánchez, Catalunya, Pere Aragonès, i Aragó, Javier Lambán, va quedar doncs en paper mullat. Havia estat creada prèviament una comissió integrada per 12 persones, 3 del COE, i unes altres 3 dels governs d’Espanya, Aragó i Catalunya, que va culminar amb un acord de distribució, amb 54 proves a Aragó i 42 a Catalunya, però posteriorment l’acord va ser rebutjat per Lambán, desautoritzant els seus propis tècnics i arribant al deliri al proposar que les competicions d’esquí alpí es repartissin per sexes entre les dos comunitats.Fins a l’últim moment, la Generalitat va intentar que es mantingués la candidatura per al 2030 i, de fet, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va insistir que Catalunya estava preparada per assumir l’organització en solitari.“Lamentem que no s’hagi formalitzat la candidatura per al 2030, però continuem treballant per una candidatura quan sigui possible”, va afegir Vilagrà, acompanyada pel secretari general de Vicepresidència i Polítiques Digitals, el lleidatà Ricard Font. Vilagrà va afirmar que ara “s’obre una altra etapa que en té uns tempos més llargs” i va recordar que els tempos “els marcaran el COE i el COI”.

En aquest sentit, el COE va descartar una candidatura en solitari.També va fer un últim intent Javier Lambán l’abril passat, poc abans que perdés les eleccions autonòmiques davant del PP. L’ara ja expresident d’Aragó va sorprendre assegurant que no renunciava a la celebració d’uns Jocs al Pirineu al costat de Catalunya, però afegint Navarra i “en peu d’igualtat”.El fracàs de la candidatura va deixar un regust amarg i a les eleccions autonòmiques i locals del 28 de maig l’assumpte va quedar oblidat i no va surar en la campanya dels diferents partits. Els nous governs i ajuntaments tampoc han manifestat cap intenció de futur en aquest sentit.

L’empresariat pirinenc va dir “prou” al quedar-se sense esdeveniment

L’empresariat del Pirineu, en especial el lleidatà, va dir “prou” arran del fracàs de la candidatura per als Jocs Olímpics d’hivern del 2030 i va reclamar “progrés i desenvolupament territorial”. Deu agrupacions empresarials, entre aquestes Pimec, la patronal lleidatana Coell, la Cambra de Comerç de Lleida i Girona o la Federació d’Hostaleria de Lleida, van firmar el juny del 2022 el manifest Per un impuls al Pirineu, diem prou!. L’empresariat, que ja s’havia unit poc abans sota un lema semblant –Per un impuls al Pirineu, diem SÍ– per defensar el projecte olímpic, va lamentar que “la política sigui el fre per al desenvolupament” i va defensar que els Jocs són un projecte que “beneficia tot el Pirineu”, sigui del territori que sigui.Tanmateix, encara que també alcaldes del Pirineu, diputacions i consells van reiterar el seu suport al Govern, no van faltar veus crítiques.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic va advertir que a mitjans del segle XXI les previsions per al Pirineu contemplen un augment de la temperatura d’entre 0,9 i 2 graus, a més d’un increment dels períodes de sequera i una reducció dels dies amb gelades. També va sorgir la Plataforma Stop JJOO, creada per oposar-se a la celebració dels Jocs, argumentant un context d’emergència climàtica i que es pretengui “potenciar un monocultiu turístic del Pirineu” basat en la neu.Finalment, ni tan sols va arribar a fer-se la consulta que va anunciar el Govern català per als habitants de l’Alt Pirineu i Aran.