ENTREVISTA
Isidre Gavín, de Junts per Catalunya: «Que governi PP o PSOE és el mateix: un desastre per a Catalunya»
El veterà polític vol fer el salt al Congrés perquè “es respecti Catalunya” i desembussar projectes clau per a Lleida. Creu que és igual per a Catalunya que mani PP o PSOE i que ERC no ha servit el país
Recentment s’ha fet pública la sentència europea que retira la immunitat a Carles Puigdemont. Com la valora? Esperàvem alguna cosa així. El Tribunal General de la Unió Europea ha tingut sentències negatives que després el Tribunal de Justícia ha corregit. I estem convençuts que s’han vulnerat drets civils i polítics de forma clara i així ho avalen moltes sentències. La seua legitimitat i protecció jurídica s’acabarà aplicant amb els recursos que presentarem.
Aquest cas encara no està tancat. És que el tribunal no ha contemplat que les persones que han portat aquest procés són gent que ha dit que els independentistes som pallassos i gent indesitjable. Això demostra que no hi ha hagut neutralitat. Sigui un tribunal administratiu o penal, si la gent que t’ha d’analitzar t’insulta no veig cap mena de neutralitat i confio que tindrem un bon final.
La sentència ha arribat en plena campanya. Creuen que els ajudarà a obtenir vots? El que ningú esperava era que l’endemà de les municipals el senyor Sánchez convoqués eleccions i és evident que no va tenir res a veure amb l’interès general, sinó que és una estratègia tàctica del PSOE, que deu haver vist que tindria moltes dificultats per suportar la pressió política fins al final de la legislatura. Ha estat una convocatòria totalment partidista.
Parlant de les municipals, a Barcelona Junts ha aconseguit bons resultats i Trias s’ha quedat a les portes de governar amb un discurs allunyat del de Junts i més inspirat en les bases de l’antiga CiU. Aquest és el camí que ha de prendre Junts o ha de seguir amb la via Turull-Borràs? Som el partit amb més alcaldies de Catalunya i moltes no les tenim havent guanyat, com per exemple a les Borges, Tàrrega o Almacelles, perquè altres partits han fet pactes d’un determinat estil. Sempre hem intentat pactar amb ERC però moltes vegades han preferit pactar amb d’altres.
Correcte. I vostès també. Algun sí, però rarament ho hem fet quedant segons o tercers per deixar fora els primers. És a dir, alguns sí, però com a complement als resultats electorals. En qualsevol cas, a Junts hi cap tothom. Hi cap Trias i molta més gent i a partir d’aquí cada persona pot marcar un estil. És cert que això genera més debat i de vegades també soroll perquè la gent no et veu amb un color uniforme. Al final Junts no va d’una sola ideologia, sinó un objectiu comú, que és no renunciar i continuar treballant per la independència de Catalunya.
I com treballaran per la independència des de Madrid? A Madrid no aconseguirem la independència, no ens la donaran mai. El que farem és a dir de forma clara que el conflicte polític amb Catalunya no només no s’ha acabat sinó que amb la seua manera d’actuar cada vegada el faran més gran. El PSOE ha dit a Europa que el moviment independentista és terrorista i direm que no som terroristes, som independentistes, demòcrates i gent cívica i volem defensar els interessos del país i de Lleida. I també direm que ja n’hi ha prou que ens enganyin. Quan no és el PP és el PSOE, és igual. Per a nosaltres, tant si governa el PP com el PSOE el resultat és el mateix: un desastre en inversions, en recursos, que el dèficit fiscal es manté igual o pitjor.. Ja n’hi ha prou que ens enganyin.
Realment considera que és el mateix que governi Sánchez o Feijóo? Des del punt de vista de com han tractat Catalunya, és pràcticament el mateix. El PSOE i el PP s’han trobat en totes les manifestacions antiindependentistes amb Vox i Societat Civil Catalana. El PSOE i el PP no van tenir objeccions a unir forces i fer fora Trias malgrat guanyar les eleccions i que Collboni assegurés que no ho faria, ha estat una operació d’Estat. Són el mateix, i el PSOE ha exercit de dreta espanyola sempre que li ha convingut.
La seua candidata per Barcelona, Míriam Nogueras, va dir que no donarien suport a la investidura de Pedro Sánchez. Si de vostè depengués, ho faria perquè no hi hagués un govern PP-Vox? Per a mi la prioritat és el meu compromís amb els ciutadans i el meu territori. I aquest està per sobre de les sigles d’un partit o la seua ideologia. Dit això, és difícil fer quinieles, però dient el mateix que Nogueras però amb un altre enfocament, la nostra preocupació no és anar a Madrid a veure qui investim, perquè el resultat sempre és el mateix i és dolent. No tenim cap ganes ni simpatia per investir ningú. Tot i així, si algun partit vol presentar candidat per a la investidura i els nostres vots són decisius i els volen, l’exigència serà màxima. Però tot aquest rotllo que això va de dretes o esquerres és fals. Una democràcia occidental no espiaria polítics i periodistes com el cas Pegasus i després el seu principal partit no s’oposaria a la investigació. Per tant, cap de les dos opcions ens genera confiança. Si algú necessita els nostres vots, la nostra exigència serà màxima perquè la nostra prioritat no és la d’investir ningú, sinó dir que ja n’hi ha prou.
Vostè té una dilatada experiència política i ha estat a la Paeria de Lleida, la Diputació, el Parlament i la Generalitat. Què pot aportar ara a Madrid? Tot el que es refereix a infraestructures a Lleida i Catalunya és un deute vergonyós. Només l’any passat l’Estat anava a invertir 36 milions d’euros a Rodalies de Lleida i al final n’hi va invertir 4, mentre que Ferrocarrils de la Generalitat destina 10 milions a l’any només a la línia Lleida-la Pobla. Per tant, amb el dèficit d’infraestructures que tenim amb els Rodalies, les nacionals 240, 230, 260, la majoria d’autovies per acabar. El que faré és defensar que la independència és l’única via per tenir millors infraestructures i serveis i, mentre no arribi, exigir a l’Estat que inverteixi el que toca.
I quina infraestructura seria més important poder solucionar primer? Totes són prioritàries. Rodalies és el mitjà de transport quotidià i la Generalitat va assumir la línia Lleida-Cervera-Manresa perquè donàvem per perdut l’Estat, però la via ha de mantenir-la. I en alta velocitat veiem que posen serveis que no paren a Lleida i encara no han recuperat les freqüències que teníem abans de la pandèmia de la covid.
Va ser el diputat del Parlament més jove i ha dit que l’experiència és un grau, però portar tant de temps en política pot també perjudicar-lo. Tem que li retreguin que porta tota la vida treballant en política? Ho he tingut en compte, però al final la decisió l’havia de prendre en consciència amb mi mateix. Em vaig allunyar de les llistes i les candidatures molts anys per donar pas a altres persones. Avui, quan valoro el que em poden criticar amb l’experiència acumulada i el que puc aportar a nivell d’infraestructures, mobilitat i logística, doncs veig més actius que passius. I hi ha molts projectes estratègics en marxa per al territori que puc ajudar que tirin endavant, com el polígon de Torreblanca, l’estació ferroviària del qual serà el port de Lleida.
Per què no hi ha hagut una llista unitària dels independentistes? Ens hem passat tot aquest temps demanant a ERC un front comú, però ha pres la decisió de despenjar-se dels partits independentistes, de l’1 d’Octubre i pactar amb el PSOE. Una aliança ideològica per renunciar a defensar el país i a canvi de res, perquè votar ERC a les anteriors generals no ha servit per a res. Han aconseguit res de bo? Un parell de pel·lícules a Netflix. Crec que no han servit el país, sinó el PSOE, ja que l’han blanquejat. Som l’únic partit que no està sotmès als interessos de l’Estat. Que governi la dreta o l’esquerra ens és indiferent per a Catalunya, l’important és que sigui respectada.
Que Junts marxés del Govern de la Generalitat va ser el correcte? Si ens haguéssim quedat hauria estat molt difícil suportar la contradicció que s’incomplissin els compromisos d’investidura i dirien que ens quedàvem per les cadires. Sortir del govern ens permetia ser coherents, però ens treia capacitat d’acció. Va ser una decisió difícil però va resultar ser bona, perquè amb les coses que han passat després en matèria de pactes no ho hauríem pogut aguantar. Si no haguéssim sortit llavors, ho hauríem fet més tard.