El pactòmetre indica alerta màxima

Si el verd és el color de l’esperança, més ben acompanyats no podien estar. El verd croma del plató de Lleida Televisió va embolicar l’últim dia de campanya dels quatre candidats amb representació al Congrés dels Diputats. Una vegada més, el debat electoral del Grup SEGRE va posar punt final a quinze llargs dies de mítings a 40 graus i fins a 44. No podrà dir-se que els polítics no ho han suat. Així que ahir, ambient relaxat, de fi de curs. I la garantia de l’aire condicionat.

“Amb Santi Roig està més fort”, van assegurar els veterans. Però és que són unes eleccions tan atípiques que al moderador habitual l’han agafat de vacances. De fet, gairebé tots els partits han arribat a anar-se’n a la Costa Daurada a la caça de l’estiuejant lleidatà. Ahir tocava quedar-se a Lleida i centrar-se en els indecisos, aquests que segons les enquestes tindran el poder de decantar el govern cap a la dreta, amb una possible coalició de PP i Vox, o permetran reeditar el binomi PSOE-Sumar. “A Madrid es farà política, a parlar amb tothom per aconseguir resultats.” Natàlia Torres, del PDeCat-Espai CiU, s’estrenava en un debat reivindicant el peix al cove. També són les primeres eleccions com a cap de llista per a Inés Granollers, d’Esquerra Republicana, encara que és diputada al Congrés des del 2019, la qual cosa li va permetre parlar amb facilitat i presumir dels assoliments del seu partit, que “han obligat el PSOE a mirar cap a Catalunya”.

Isidre Gavín, de Junts, amb una dilatada experiència política, no hi podia estar més en desacord. “No han aconseguit res”, va etzibar. “Vostè és el del no a tot”, li va retreure Montse Mínguez, candidata del PSC. Ella també és tota una veterana. I es van notar les taules. Les rèpliques i contrarèpliques Gavín-Mínguez, Mínguez-Gavín van posar en més d’una dificultat qui firma aquesta crònica, principiant a l’hora de moderar un debat televisiu. “Això nostre ve de lluny”, van reconèixer. I és que són enemics íntims des que van coincidir a la Paeria fa vint anys. Van volar alguns punyals, però la sang no va arribar al riu.

Tots són molt conscients que els pactòmetres indiquen alerta màxima. Tot sembla indicar que el 24 de juliol tocarà buscar aliances, així que els candidats van apel·lar al vot útil, que òbviament era el seu propi. A Lleida només es decideixen quatre escons, però com ha recordat més d’una vegada el popular José Ignacio Llorens, que té el rècord d’haver estat elegit diputat per Lleida en set legislatures, sempre que el PP ha arribat a la Moncloa ha aconseguit representació a la circumscripció de Lleida.

I si això era vàlid en l’era del bipartidisme, ara els quatre escons estan encara més cobejats. Cada candidat va utilitzar les seues pròpies armes. Torres va llegir, per no sortir del guió. Granollers va exhibir més sintonia amb Mínguez que amb Gavín. El candidat de Junts portava un BOE per replicar a la socialista, que des d’un faristol ple de papers i pòstits de tots els colors va reivindicar la Catalunya del 2023 davant de la del 2017. Alea jacta est.