Tres senyores i un senyor: El debat del grup SEGRE tanca la campanya d'estiu més calorosa

La campanya electoral més tòrrida va abaixar el teló ahir a Lleida amb el ja tradicional debat del grup SEGRE, que va ser un fidel reflex del que ha estat aquesta campanya, on el món agrari, les infraestructures i les polítiques socials han sigut les protagonistes davant d’altres temes, com la qüestió catalana, que si bé segueixen presents no han tingut el protagonisme d’eleccions anteriors. Va ser un debat animat i amè, segurament a causa del fet que només hi havia quatre contendents, els de partits amb representació (ERC, Junts, PSC i Espai CiU), en el qual, malgrat el respecte i les bones maneres que hi va haver durant tota la contesa, també van volar punyals dialèctics, mitges veritats i fins i tot va aparèixer l’hemeroteca. Quant als candidats, Montse Mínguez (PSC) i Isidre Gavín (Junts) van demostrar la seua experiència i van oferir els millors moments del debat, mentre que Inés Granollers (ERC) va assumir un rol més d’àrbitre entre aquests dos, als quals els repartia cops igualment a una banda i l’altra, aportant els comentaris més tècnics amb propostes clares, mentre que Natàlia Torres (Espai CiU), menys acostumada a aquestes situacions, reivindicava l’antiga Convergència.

El debat també va ser una mostra del que s’ha fet a Madrid i del que s’hi va a fer ara. Mínguez va dir que les mesures aprovades aquesta legislatura han beneficiat molts lleidatans, un argument que Granollers va reafirmar afegint que ells farien que el PSOE “miri a la seua esquerra”. Més pessimista va ser Gavín, que va dir que aquesta ha estat una legislatura perduda per a Lleida i Catalunya i que l’única sortida és la independència, mentre que Torres va advocar per dur a terme polítiques realistes.

El primer bloc del debat, moderat per la periodista de SEGRE Anna Sàez, va ser sobre les propostes per a Lleida i allà va començar el ball. Mínguez va dir que per culpa de l’independentisme i el PP “portem 10 anys de dèficits en infraestructures que ara estem revertint” i va criticar que Lleida no tingui un pla de Rodalies. Una afirmació que Gavín va rebatre.

“El dèficit és de 30 anys, no de 10”, va dir, a la qual cosa va afegir que “no és veritat que no hi hagi un pla de Rodalies a Lleida”, detallant que hi ha una xarxa de busos interurbans, el tren Lleida-la Pobla i el de Lleida-Cervera. “No es posi nerviós”, va replicar Mínguez a Gavín, “no menteixi, perquè per a això ja tenim Feijóo”. Per la seua part, Granollers va posar èmfasi que gràcies a ERC han aconseguit 260 milions d’euros per a l’Eix Pirinenc i que ells han estat clau per aconseguir aquests diners.

També va deixar anar una pulla a Gavín, dient-li que a Junts “en l’únic que són especialistes és a abandonar governs”, recordant la ruptura del govern de la Generalitat. Al seu torn, Torres lamentava que Lleida “és la gran oblidada de l’Estat”, que li resta competitivitat, i va advocar per traspassar la gestió de Rodalies a la Generalitat. La política de pactes va ser el següent bloc, en el qual Gavín va recordar la investidura frustrada de Xavier Trias a Barcelona, un fet que per a ell “desmotiva i degrada la democràcia” i va demanar “que la ciutadania castigui aquests comportaments”.

Mínguez va respondre que “espero que els veïns d’Alcarràs castiguin Junts tal com demana el senyor Gavín, perquè és el que ells van fer en aquest ajuntament”, i el va rematar afegint que aquest fet “demostra que al senyor Gavín li interessa més el que passa a Barcelona que a Lleida”. Granollers va tenir un petit lapsus a l’afirmar que a ERC “portem 90 anys lluitant contra l’independentisme”, quan volia dir el feixisme, i que Lleida necessita que ERC sigui forta per guanyar inversions i competències. Per la seua part, Torres va avisar que “necessitem una política útil i si algú vol pactar, que passi per caixa perquè sempre mirarem per l’interès de Lleida”.Dels pactes es va passar a la qüestió catalana, on hi va haver foc “amic”.

Granollers va començar recordant que són l’única garantia que el PSOE governi defensant el català i “mirant a Catalunya i a l’esquerra”, cosa a la qual Gavín va replicar que els republicans “heu donat suport al PSOE a canvi de res i treure competències a la Generalitat”. Acusació a què Granollers va respondre amb un “Isidre, no ets el meu enemic, heu estat de tribuneros al Congrés. Digueu-li a un pensionista a qui se li ha apujat la pensió que no hem fet res”.

Mínguez va avisar que si governa el PP “hi haurà un atac total a la llengua catalana”, va recordar que Junts “en 4 anys sí que no ha aconseguit res” i que no van donar suport a la pujada de les pensions. Gavín va replicar que “ho vau incloure en un paquet de 100 mesures que incloïa ajuts als bancs i les mesures no es podien votar per separat”. Torres, per la seua part, va criticar que “no s’han complert les promeses del 2017” i va advocar per recuperar l’antic bloc catalanista “amb una aposta seriosa i coherent”.El sector agrari i les polítiques socials van ser els temes que van tancar el debat.

Torres va advocar perquè l’Estat assumeixi les pèrdues a les collites per causes climàtiques i va demanar suprimir la llei d’Habitatge. Per la seua part, Granollers i Gavín van atacar Mínguez en la qüestió agrària. La primera li va retreure que el PSOE “hagi portat al Constitucional la nostra llei de sequera”, mentre que el segon li va reclamar la gestió de la conca del Segre per a la Generalitat.

Mínguez els va acusar de “buscar culpables i no assumir responsabilitats” i va dir que la Generalitat no ha recuperat gaires dels serveis i ajuts a agricultors. “Si vol que resolguem aquests problemes, acabi amb el dèficit fiscal d’una vegada”, li va replicar Granollers.I va arribar el minut d’or, on es van llançar les últimes bales. Torres va advocar per “recuperar la il·lusió, fer política útil i fugir de l’activisme”.

Més clara va ser Mínguez, que va dir que “diumenge serà o Sánchez o Feijóo” i va demanar “concentrar el vot progressista i demostrar que som més”. Gavín el va reclamar per “no ser presoner de PSOE i PP” i per defensar Lleida i la independència. Granollers va demanar “un vot progressista i independentista”, avisant que demà “ens ho juguem tot”. I conte contat, vet aquí que la campanya s’ha acabat.