El búnquer de la memòria

La Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat va projectar quaranta arxius en quaranta anys. Les obres del de les Garrigues ja han finalitzat i només queda pendent el de l'Alta Ribagorça. Els primers documents arribaran a les Borges Blanques al setembre i en dotze anys allotjarà els fons històrics dels 24 municipis de la comarca.

Quaranta arxius en quaranta anys.

Aquest era l’objectiu que es va marcar la XAC (Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya) en la seua refundació el 1982, quan aleshores només hi havia quaranta comarques a Catalunya (Pla d’Urgell, Alta Ribagorça i Pla de l’Estany es van crear el 1988 i, recentment, s’han incorporat les del Moianès i el Lluçanès). Amb només un any de retard, la Generalitat ha finalitzat la marató d’obertura d’equipaments amb els dos últims, ambdós a la demarcació de Lleida: el de l’Alta Ribagorça, al Pont de Suert (pendent encara de contractar un director) i el de les Garrigues, a les Borges Blanques. Aquest últim projecte ha costat al Govern 2,5 milions d’euros i gairebé dos dècades de llargues negociacions i desentesos polítics, sobretot per determinar la ubicació.Diversos anys d’obres han permès reconvertir l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de la ciutat en un autèntic búnquer que, si alguna vegada s’omplís del tot, arribaria a suportar el pes de 150 tones de documents repartits entre 60.000 caixes arxivadores que sumen una longitud de sis quilòmetres lineals.

Pendent de la data d’inauguració, els primers documents arribaran a l’arxiu al setembre.Són fons que durant diversos anys han estat custodiats per altres arxius (vegeu la taula), a l’espera de ser traslladats definitivament a les Borges Blanques. Després, s’incorporaran tots aquells documents que estan tant a l’ajuntament de la capital de les Garrigues com al consell comarcal. A partir de llavors, aniran incorporant-se aquells altres fons públics procedents dels 24 ajuntaments de la comarca i els privats d’empreses, associacions, clubs i entitats esportives, col·legis, documents personals, arxius familiars i col·leccions privades.

A un ritme previst de dos municipis anualment, es preveu que, en uns dotze anys, tots els documents més importants i antics de les Garrigues estaran salvaguardats a la capital. Només s’acceptaran aquells que tinguin una antiguitat mínima de quinze anys i, d’altra banda, siguin considerats de rellevància històrica.No només s’arxivaran fons textuals, en suport paper o pergamins en pell, sinó que també es conservaran fons no textuals, entre els quals hi haurà fotografies en paper, negatius en polièster, antigues plaques de vidre, diapositives, mapes, cartells, postals, plànols, segells, bitllets i fins i tot registres sonors i vídeos en formats antics (beta, VHS) que seran reconvertits als actuals (mp3 i mp4). L’arxiu permetrà que tots estiguin dipositats en condicions atmosfèriques sempre estables, generalment entre 18 i 22 graus de temperatura i sota una humitat relativa d’entre el 40 i el 55%.Una aula polivalent, una sala de consulta, mitja dotzena de dipòsits per a diferents tipologies de documents, despatxos, sales de digitalització, recepció i desinfecció, magatzems i dos patis sumen un total de 1.300 m² útils.

La sala de consulta té una capacitat per a dotze usuaris i disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en arxivística i publicacions locals i comarcals. A més, l’arxiu cedirà també un espai de treball al Centre d’Estudis de les Garrigues. A través d’un conveni de gestió, tres administracions es faran càrrec del nou equipament: la Generalitat (a través del departament de Cultura i de la XAC) assumirà la direcció, el material informàtic, escàners, l’estació de digitalització i el material necessari per conservar la documentació; el consell comarcal executarà la gestió administrativa i controlarà el pressupost; i l’ajuntament de les Borges Blanques assumirà el manteniment de l’edifici.

Fa ja més d’un mes que la Generalitat va contractar Fernando Lázaro com a nou director de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues. Llicenciat en Història, amb un màster en arxivística i quinze anys d’experiència al capdavant de l’arxiu del Pallars Jussà, Lázaro aterra a les Borges Blanques amb el compromís de fer molta pedagogia Com justifica un arxiu? La documentació que guardem és part de la memòria i de la nostra història. La seua conservació permet explicar el passat i indicar cap a on anem.

De fet, l’arxiu acaba fomentant el patriotisme a la comarca. Els ajuntaments estan obligats a portar la seua documentació històrica a l’arxiu? Sí, tret que demostrin que la tenen inventariada, ben guardada i oberta al públic. La nostra voluntat és servir els 24 municipis de la comarca i, en conseqüència, els seus habitants.

De fet, és molt important que els veïns (famílies i empreses) participin en aquest projecte. Com? Hi ha fins a tres fórmules possibles. La gent pot donar-nos la seua documentació, la pot cedir conservant la propietat o fins i tot ens la pot deixar només temporalment perquè puguem digitalitzar-la i explotar-la.

Per què els arxius de Ponent són els últims de Catalunya? A les Garrigues, ja hi havia els diners destinats des de fa gairebé vint anys, però hi ha hagut moltes vicissituds polítiques. En qualsevol cas, la comarca pateix un greuge comparatiu respecte a altres com a Girona, on algunes gaudeixen d’arxius des de fa trenta anys. Probablement quan s’obri, hi haurà una allau de documents per entrar.

Existeix el temor que l’arxiu quedi col·lapsat en poc temps? Ja hem fet un bon treball censal. Abans d’elaborar el projecte, durant diversos mesos hem visitat ajuntaments, escoles, cooperatives, jutjats.. totes les institucions que ens van obrir les portes per estimar la quantitat de documentació històrica.

El primer serà digitalitzar-la abans que s’espatlli, no? No. Com en un hospital, els experts han de fer primer un diagnòstic del seu estat per aplicar el tractament que necessiti, després es classifica, s’ordena, s’inventaria i, finalment, sí, es digitalitza (en la mesura que es necessiti) i es difon al públic.

«Un arxiu fomenta el patriotisme comarcal»