AIGÜES ANÀLISIS
El consum d'aigua creix en deu anys a totes les comarques tret de l'Urgell i el Solsonès
Aran i Ribagorça, les que més gasten i les Garrigues, la que menys || La Generalitat preveu activar aquest any una línia de 2 milions d'euros en ajuts per a plans de sequera en municipis petits
El dipòsit d’aigua de Lleida ciutat de 37.500 m3, ubicat entre Torrefarrera i Alpicat.
El consum d’aigua ha crescut a les llars de totes les comarques de Ponent i el Pirineu l’última dècada tret de l’Urgell i el Solsonès, on s’ha reduït entre el 2012 i el 2022, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. A l’Urgell, concretament, ha oscil·lat en aquests deu anys entre 104 litres per habitant i dia de mitjana i 114 i ha passat, precisament, de 114,35 el 2012 als 113,88 de l’any passat. Mentrestant, al Solsonès la despesa d’aigua per a ús domèstic ha caigut uns 14 litres de mitjana al passar dels 128,29 de 2012 als 114,46 del passat 2022.
La Val d’Aran i l’Alta Ribagorça són els territoris en què les llars consumeixen més aigua. En ambdós casos superen els 300 litres per habitant i dia, en bona part a causa del turisme. A Aran, la mitjana és de 372,98 litres per habitant i dia i a l’Alta Ribagorça són 324,69 litres.En aquest últim cas, a més a més, el consum s’ha disparat l’última dècada, ja que el 2012 se situava en 213,61 litres, la qual cosa representa un increment del 52%.Els segueixen, en més consum per càpita, la Cerdanya (204,57 litres per habitant al dia) i el Pallars Sobirà (212,71), mentre que on menys consumeixen les llars és a les Garrigues, amb 99 litres.
En aquesta comarca el consum fa deu anys era de 92 litres/habitant/dia i només en quatre anys l’última dècada han superat els 100 litres. Al Segrià van ser l’any passat 124 litres; 113 a l’Urgell; 107 a la Segarra; 120 al Pla; 127 a la Noguera; 135 a l’Alt Urgell, i 171 al Pallars Jussà.Les dades de l’ACA analitzen també l’evolució del consum d’aigua en el sector econòmic i també de les fonts públiques i conclou que on més consum hi ha en aquest sector, a banda del Segrià, on s’ubica la capital, és al Pla d’Urgell. En concret, al Segrià es gasten cada any 8,6 hectòmetres cúbics d’aigua, davant dels 9,6 hectòmetres del consum de les llars, mentre que al Pla d’Urgell són una mica més de 4,1 hectòmetres cúbics a l’any per part de les empreses i 1,6 per part de les llars.
La Generalitat, d’altra banda, preveu activar durant aquest any una línia d’ajuts perquè els municipis de menys de 20.000 habitants elaborin un pla d’emergència en situacions de sequera, que serà de caràcter voluntari. Aquest programa contempla una dotació de dos milions d’euros. La llei espanyola preveu actualment que els municipis de més de 20.000 habitants es dotin d’aquest tipus de plans.
A Lleida, aquesta obligatorietat només afecta la capital, ja que la resta de localitats tenen menys de 20.000 habitants. Fins fa unes setmanes, la Paeria de Lleida comptava amb un reglament de l’aigua en el qual es preveien límits al consum en cas de sequera. Ara ja té un pla de sequera a través de la Mancomunitat de Pinyana.
