Els establiments de turisme rural creixen un 124% a la demarcació de Lleida en els darrers 20 anys

L'oferta d'allotjament de turisme rural a la demarcació de Lleida ha crescut en els darrers 20 anys un 124% en nombre d'establiments i un 117% pel que fa a l'oferta de places, segons l'informe sobre l'evolució de l'oferta i la demanda d'aquest sector elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la UdL.

Entre el 2002 i el 2022, el nombre de cases rurals a la demarcació va passar de 306 a 685, i les places disponibles de 2.327 a 5.057. El 74% de l'oferta es concentra al Pirineu i Aran, tot i que a Ponent destaca l'increment de més d'un 400% en nombre d'allotjaments i places. D'altra banda, el sector demana regular l'augment d'habitatges turístics, que a l'Aran ja multipliquen per cent l'oferta d'establiments rurals.

L'"Informe sobre el Turisme rural a la demarcació de Lleida 2002-2022" elaborat per la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL) s'ha presentat aquest dilluns a la Diputació de Lleida amb la presència de representats del Patronat de Turisme i els responsables de l'estudi.

L'informe destaca que les comarques de muntanya concentren el 74% dels establiments i el 70,3% de les places de turisme rural. Aquesta xifra era més exagerada l'any 2002 quan dominava el 90% del total de l'oferta. Tot i això, en els darrers anys els establiments i les places a les comarques de Ponent s'han multiplicat per quatre i han passat de 34 establiments i 283 places el 2002 a 178 i 1.502, respectivament, el 2022. Les comarques on més ha augmentat el nombre d'allotjaments han estat la Noguera, la Segarra i l'Urgell.

Pel que fa a les comarques de muntanya, en els darrers 20 anys l'oferta ha passat de 272 establiments i 2.044 places a 507 establiments i 3.555 places. Les comarques que lideren la llista són el Solsonès, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, que es posicionen com a destinacions amb una major oferta en el conjunt de Catalunya.

En general, l'estudi mostra un "boom" del turisme rural entre els anys 2002 i 2009, quan el nombre d'establiments i places pràcticament es van doblar. Aquest creixement es va produir principalment a les comarques del Pirineu, si bé, paradoxalment, algunes de les comarques que van ser pioneres en turisme rural (principalment la Val d'Aran) van entrar posteriorment en una fase d'estancament.

A partir del 2009, el creixement de l'oferta es va frenar. El director i autor de l'estudi, Jaume Macià, ho ha atribuït a la crisi econòmica del 2008 i, més endavant, a l'auge dels habitatges d'ús turístic (HUT).

La Val d'Aran, l'excepció

La Val d'Aran, tot i haver estat pionera en l'oferta de turisme rural, pràcticament no ha experimentat cap mena de creixement en aquests darrers 20 anys. L'estudi destaca que l'any 2002 l'Aran tenia 18 establiments, i 20 anys després només ha crescut en un, amb la qual cosa actualment disposa d'una oferta de 19 establiments. Una xifra que no es correspon amb la tendència de creixement que han evidenciat la resta de comarques de la demarcació.

L'estudi afirma que la proliferació d'habitatges d'ús turístic a la zona han frenat les expectatives de desenvolupament del turisme rural. De fet, l'any passat hi havia 1.530 habitatges turístics amb 8.154 places a la vall, gairebé cent vegades més respecte els 19 establiments de turisme rural.

Demanen regular els pisos turístics

Pel que fa al conjunt de la demarcació, hi ha 4.024 establiments d'ús turístic amb 23.320 places, xifra que supera la resta d'allotjaments turístics del territori. Davant d'això, el vicepresident del Patronat de Turisme, Juan Antonio Serrano, ha expressat la seva preocupació per la regulació dels d'aquests allotjaments i ha dit que "posen en greu perill el turisme tradicional".

Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Cases de Turisme Rural, Núria Ferrando, ha declarat que cal "controlar més i aturar el creixement" que estan tenint aquests pisos turístics.

Procedència dels visitants

El públic allotjat en els establiments de turisme rural a la demarcació de Lleida ha estat dominat per turistes nacionals, que representen al voltant del 90% dels viatgers i les pernoctacions. L'arribada de turistes estrangers en aquest tipus d'establiment ha estat mínima, i l'estudi planteja com un repte augmentar-ne la presència.

Pel que fa a l'estada mitjana i el grau d'ocupació, s'ha observat una disminució els darrers anys. L'estada mitjana ha passat de 3,5 dies el 2010 a 2,5 dies el 2022, i el grau d'ocupació anual ha mostrat una tendència a la baixa des del 2009. Tot i que s'ha produït una millora en les últimes temporades, les xifres d'ocupació encara estan lluny de les aconseguides els anys anteriors a la crisi econòmica.

Lleida enfront la resta de demarcacions catalanes

Si es compara l'evolució de l'oferta de turisme rural de Lleida amb la resta de demarcacions catalanes s'observa com a Barcelona, i sobretot a Girona, el creixement ha estat més accentuat durant aquests últims 20 anys. Així doncs, si fins als anys 2006-2007 la demarcació de Lleida liderava el sector del turisme rural a Catalunya quant a volum total d'oferta, tant en nombre d'establiments com de places, a partir de llavors Girona va passar al davant. També en els darrers anys la demarcació de Barcelona ha superat en xifra de places la de Lleida. En resum, el turisme rural de les comarques lleidatanes ha perdut pes en termes percentuals dins del conjunt de Catalunya per causa d'un creixement molt més contingut que en altres territoris (Girona i Catalunya Central).

L'estudi conclou que el turisme rural a la demarcació de Lleida té un alt potencial de desenvolupament, especialment en un context de recerca d'experiències turístiques menys massificades i més properes a la natura. L'informe destaca també la importància de promoure la diversificació de l'oferta turística, millorar-ne la promoció i atraure turistes estrangers per enfortir encara més el sector del turisme rural al conjunt del territori.