L'alcalde de Riu no pot viure al poble per l'alt preu de l'habitatge

El nou alcalde de Riu de Cerdanya, Abel Alfonsin (Junts), no pot viure al poble que governa a causa de l'alt preu de l'habitatge. El primer edil explica que aquesta localitat amb prou feines té cases buides i que les que queden “només se les poden permetre els rics”. Aquest és un problema que s'estén pel Pirineu i que ja motiva protestes veïnals.

Abel Alfonsin és el nou alcalde de Riu de Cerdanya, però no es pot permetre viure al municipi que governa després de les eleccions del 28 de maig. El primer edil de Junts, de 31 anys, es dedica a construir piscines i no li falta la feina. Tanmateix, hi ha poques cases buides al poble i les que queden “es venen a preus estratosfèrics, només els rics se les poden permetre”, explica. Per aquesta raó, quan va decidir emancipar-se va haver de deixar la localitat on va residir amb la seua família durant molts anys i instal·lar-se a Isòvol, a 12 quilòmetres, on va trobar un immoble a l’abast de la seua butxaca.

Que un alcalde visqui fora del municipi que governa no és res excepcional a Lleida. Tanmateix, això acostuma a obeir a motius laborals i familiars. El fet de no poder fer-ho per la manca d’habitatge evidencia un problema que s’estén al Pirineu i comença a ser objecte de mobilitzacions.La falta de cases i pisos assequibles es fa especialment patent a la Cerdanya, a l’Alt Urgell i al Pallars Sobirà, on els veïns han creat plataformes i han iniciat protestes.

El 25 de juny, el Front Habitatge Pirineu va tallar el Túnel del Cadí per denunciar aquest problema. L’entitat reclama a la Generalitat que estengui a tot el Pirineu la declaració de zones tensionades per l’alt preu de l’habitatge, com a primer pas per limitar i regular els lloguers. Ara només la tenen la Seu, Puigcerdà, Sort i Tremp.Per la seua part, el Sindicat d’Habitatge de la Cerdanya insta a limitar els habitatges d’ús turístic i “posar data de caducitat” a les llicències ja atorgades.

Demana als ajuntaments que “paralitzin projectes” d’urbanitzacions que no es destinin a primeres residències i frenin plans urbanístics “per dirigir els municipis cap a un model de decreixement”.La proliferació de pisos de lloguer turístic, l’escassetat de cases buides en bon estat mentre d’altres decauen abandonades i la falta d’habitatge social acostumen a assenyalar-se com a factors que contribueixen al problema de l’habitatge al Pirineu. A Aran, aquesta situació obliga els treballadors de temporada a pernoctar en caravanes.

«Em fan fora del pis per guanyar més diners»

Eloisa Prat és veïna de Bellver de Cerdanya i viu en un pis de lloguer des de fa 7 anys. La propietat, a través d’una advocada, li va comunicar el gener del 2022 que l’havia d’abandonar perquè no li renovava el contracte. Des d’aleshores ha obtingut pròrrogues que venceran a l’octubre. “Em van convidar a anar-me’n”, explica. Assegura que ha pagat el lloguer “religiosament” cada mes i que és “una inquilina exemplar”. “És una situació injusta i complicada psicològicament” que provoca “una sensació d’impotència molt gran”, explica.

«No em puc permetre viure al poble»

Va néixer a Puigcerdà i va viure molts anys amb la família a Riu de Cerdanya, on ara és l’alcalde. Quan va decidir emancipar-se va buscar va un habitatge al poble. “Va resultar impossible”, va dir. “Els preus són estratosfèrics i no m’ho puc permetre, queden molt pocs habitatges lliures i només se’ls poden permetre els rics”, va lamentar. Es va establir a Isòvol, a 12 quilòmetres del poble que governa. Alfonsin és al centre de la imatge, amb el regidor David Mir a la seua dreta i a la seua esquerra Miquel Pons, membre de la llista de Junts.

Tremp s’afegeix als municipis que posen límit als pisos turístics

Tremp es va afegir ahir als municipis de Lleida que posen límit als habitatges de lloguer turístic. El ple va aprovar ahir una moratòria en la concessió de noves llicències d’un any, un període en què modificarà la seua planificació urbanística per limitar i regular aquests establiments. La proposta del govern del PSC va rebre els vots a favor de Junts i ERC i l’únic sufragi en contra de Pacte Local. L’alcaldessa, Sílvia Romero (PSC), va detallar que hi ha 106 llicències de pisos turístics a Tremp i que la nova normativa buscarà tant “garantir la qualitat dels pisos turístics” com frenar “la disminució de l’habitatge de lloguer per als nostres ciutadans”.

Polèmica entre la Seu i Andorra pels treballadors transfronterers

Els treballadors fronterers han estat objecte de polèmica entre el Govern d’Andorra i l’ajuntament de la Seu. El cap de Govern andorrà, Xavier Espot, va plantejar la setmana passada que part dels treballadors al Principat visquin en zones frontereres, per reduir així el creixement urbanístic del Principat. Ahir li va respondre l’alcalde de la Seu, Joan Barrera.

Va avisar que “no permetrem l’arribada massiva de treballadors que trenquin l’equilibri de la ciutat”. A primera hora de la tarda Espot va declarar que les seues paraules van ser objecte d’“una mala interpretació” i que el model de creixement del país “ha de continuar fomentant el model de residència”.