El Parc de l'Alt Pirineu compleix vint anys i els ajuntaments demanen més protagonisme

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va complir ahir vint anys i ho va celebrar amb la inauguració d’una escultura commemorativa i actes per divulgar aquest espai protegit, el més gran de Catalunya amb 79.317 hectàrees. Engloba 15 municipis del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell que sumen més de 8.000 habitants. Alcaldes i alcaldesses d’algunes d’aquestes localitats van demanar ahir més protagonisme en decisions com el repartiment i l’ús dels fons del parc.

Alins és el municipi amb més terrenys al Parc Natural, amb 17.456 hectàrees. El seu alcalde, Manel Pérez, va destacar que la relació entre el parc i el consistori és bona, encara que “queda molt per fer, falta feina conjunta” i va reivindicar més pes del territori en la presa de decisions. “Es mana molt des de Barcelona”, va dir.

Alt Àneu té 12.017 hectàrees al parc. L’alcaldessa, Laura Tristan, valora la tasca del parc, encara que creu que “els municipis han de tenir un paper més directe en l’administració dels fons”. Va proposar que aquests administrin de forma directa part del pressupost que ara es distribueix a través de subvencions.

Rialp, amb 2.514 hectàrees en aquest espai protegit, va plantejar abandonar-lo el 2015 però finalment es va afegir a l’ampliació del 2018. El primer edil, Gerard Sabarich, va defensar que la junta rectora, que inclou els consistoris, “sigui més executiva i pugui decidir” sobre la gestió del parc. La celebració arriba mentre el parc opta a noves acreditacions internacionals.

Un d’aquests projectes és la candidatura a la Carta Europea de Turisme Sostenible, una distinció que podria obtenir a partir del setembre, segons el director del Parc Natural, Marc Garriga. A més llarg termini, treballa en la declaració de Punt de Referència de Qualitat Lluminosa que atorga la Generalitat i en la de Wild River per a la Pallaresa.

Un dia de celebracions i una escultura commemorativa

Una escultura metàl·lica a Àreu commemora des d’ahir el vintè aniversari del Parc de l’Alt Pirineu. És obra de l’artista Enric Pla i la seua inauguració va ser l’acte més destacat d’una jornada de celebracions, en la qual diferents activitats a Àreu i Tavascan van contribuir a divulgar el patrimoni històric i cultural que acull aquest espai protegit. Aquí es troba la població més gran de gall fer d’Espanya, amb 150 mascles censats, i altres espècies de fauna salvatge com l’os i el trencalòs. El programa de la jornada va incloure des de sortides guiades dedicades a la interpretació del paisatge fins a una conferència i l’estrena d’un documental sobre els vint anys del parc. També hi va haver degustacions de diferents productes d’alimentació del territori.

El president planteja canvis “perquè tots estiguin a gust”

El president de la junta rectora del Parc Natural, Josep Queró, va afirmar ahir que és necessari vetllar perquè tots els municipis que formen part d’aquest espai protegit estiguin a gust i, per a això, va valorar que cal intentar canviar algunes dinàmiques com les relatives a subvencions. Va apuntar que consistoris defensen que aquestes aportacions puguin utilitzar-se en projectes que afectin el conjunt dels seus respectius municipis, i no es limitin només a les zones protegides. Per la seua part, el director del parc, Marc Garriga, va dir que els municipis són “coparticipants de la gestió” a través de la junta rectora, on “hi ha una relació bilateral contínua i tot es pacta”.

Més de trenta llocs de treball directes i més de 345.000 visitants a l’any

El Parc Natural va rebre 345.618 visitants el 2022 i ocupa de forma directa 36 persones, entre una desena de personal tècnic i administratiu, 14 en la brigada de manteniment i dotze de contractades per una empresa externa per a informació i divulgació. A més, ha afavorit la creació de tretze empreses de guies per a visitants, segons va explicar el director, Marc Garriga, que va destacar que el parc ha impulsat també el sector primari. Per la seua part, el delegat del Govern al Pirineu, Josep Castells, va dir que el Parc “és una eina de país” que ha de servir per fer compatible la conservació del medi natural i el desenvolupament social i econòmic.