EMERGÈNCIES BALANÇ
Els rescats es disparen a Lleida, amb 350 des de començament d'any, un 73% més
La tendència a l'alça s'intensifica i Aran concentra la meitat de les actuacions
Imatge d'un rescat dels GRAE al juliol passat a Lladorre.
Els rescats de muntanya s'han doblat en l'última dècada a les comarques de Lleida i la tendència segueix a l'alça. Enguany, fins al 20 de juliol, se n'havien registrat 350, un 73% més que en el mateix període del 2022. El motiu principal és l'increment d'afluència de persones als espais naturals, principalment de muntanya.
Els Bombers de la Generalitat i els Pompièrs d’Aran ha portat terme en el que va d’any, fins al 20 de juliol, 350 rescats i recerques al medi natural a les comarques de Lleida, la qual cosa suposa un 86% del total que hi va haver l’any passat, quan van ser 407. A més, són 148 casos més que en el mateix període del 2022, un 73% més. Aquest increment és a causa, principalment, dels serveis practicats pels Pompièrs a la Val d’Aran. N’han efectuat 182 en total, 173 dels quals han estat rescats i trasllats, vuit han estat recerques de persones perdudes o desorientades i un dispositiu al medi aquàtic.
Val a recordar que, des de l’1 de gener, el Conselh Generau d’Aran ha assumit la competència íntegra de la gestió de les emergències. Les estadístiques mostren un increment sostingut en els últims anys destacant que, per primera vegada, el passat curs es van superar les 400 intervencions. De fet, s’han duplicat en l’última dècada.
El principal motiu és la major afluència de persones a espais naturals, principalment de muntanya amb el boom d’activitats com l’excursionisme, el barranquisme, l’escalada o la recerca de bolets. La majoria són per atendre excursionistes que s’han lesionat i no poden seguir la ruta. Una quarantena de serveis han estat per persones desorientades.
Darrere d’Aran, el Pallars Sobirà (46 serveis) i l’Alt Urgell i l’Alta Ribagorça, amb 27 cada una, són les comarques amb més emergències. D’altra banda, a última hora de la tarda d’ahir van rescatar una persona ferida en un accident d’ala delta a Organyà.Val a recordar que fa un parell d’anys es van incorporar els metges del Sistema d’Emergències Mèdiques als rescats, la qual cosa permet més efectivitat, ja que es desenvolupa tant el salvament com l’assistència sanitària, a més de poder començar a aplicar en el mateix moment maniobres o tractaments necessaris. D’altra banda, en el que va d’any s’han registrat dos sinistres mortals. Van ocórrer al març i són el d’un home que practicava salt base a Mont-rebei i el d’un excursionista en una via ferrada d’Àger.
Només dos dels 14 casos multats per negligència, a la província
La Generalitat va posar en marxa l’octubre del 2009 la taxa per sancionar conductes negligents que provoquen rescats. Des d’aleshores només s’ha tramitat el cobrament de 14, dos de les quals a Lleida i cap des del març del 2020, és a dir, des de fa tres anys. La primera a Lleida va tenir lloc el maig del 2013, quan es va multar el conductor d’un vehicle que va quedar atrapat al riu Segre a la partida de Rufea de la capital del Segrià. Va travessar amb el cotxe de forma imprudent el curs. L’afectat va acabar pagant 1.229 euros pels recàrrecs al no abonar la multa de 988 euros de forma voluntària.
La segona va ser un fals ofegament que es va denunciar el 24 d’abril del 2018, com va avançar SEGRE. Un home va trucar al 112 per alertar que la seua dona s’estava ofegant després de caure al riu juntament amb dos persones més que s’havien tirat per rescatar-la a Torres de Segre. Els Mossos van localitzar la dona una hora després al seu lloc de treball.
En el dispositiu del rescat van participar tres dotacions i un helicòpter, la qual cosa va suposar una despesa de 9.866,51 euros. La Generalitat va iniciar fa dos anys la via judicial davant de l’impagament. Si s’executa un embargament, serà l’import més gran cobrat fins al moment.En aquest sentit, val a recordar que aquests salvaments tenen un cost de 43,05 euros per hora per bomber destinat, de 55,90 euros per hora per vehicle terrestre i de 3.245,85 euros per hora per helicòpter activat.Els dos últims expedients es van obrir el març del 2020, durant l’estat d’alarma. Un és el rescat de dos excursionistes al refugi del Ripollès (2.606 euros) i d’un ciclista a Llagostera. La multa ascendia a 6.420 euros però ha estat anul·lada per l’estimació d’un recurs.
