CELEBRACIONS TRADICIÓ
Les fonts de Sant Magí estan seques
Deixen de brollar per la sequera i l'organització del tradicional repartiment de l'aigua a Cervera tem per la festa || Mentre la parròquia repara el temple dedicat al sant
Les fonts de Sant Magí de Brufaganya han deixat de brollar per la sequera. Estan seques quan falten dos setmanes perquè Cervera celebri el repartiment anual entre els veïns d’aquesta aigua, a la qual la tradició atribueix qualitats miraculoses. “Confiem que plogui, ja que per primera vegada en la història podríem quedar-nos sense repartir l’aigua”, va explicar Josep Mas, membre dels Amics de Sant Magí, organitzadors d’aquesta festa que es remunta al segle XVI.
La festa de l’Entrada de l’Aigua està prevista per al dia 18, i el repartiment per al 19. Els organitzadors de la celebració ja estudien una alternativa per si l’aigua no ha tornat aleshores a les fonts: demanar-la a la companyia d’aigües de Tarragona, ciutat que també reparteix l’aigua de Sant Magí.Van explicar que aquesta empresa prendrà l’aigua de Brufaganya de pous on es va acumular abans que les fonts s’assequessin i la sotmetrà a un tractament de potabilització per assegurar-se que és apta per al consum humà. Això permetria mantenir el tradicional repartiment de Cervera si no plou en les properes setmanes.Per la seua banda, la parròquia de Cervera està instal·lant una nova teulada al temple de Sant Magí.
El rector, Xavier Romero, va explicar que la tempesta Gloria va afectar a començaments del 2020 part de la coberta i que una revisió dels danys va posar de manifest el mal estat a la nau central, que es renovarà per complet.Les obres inclouen una cornisa al campanar i la reparació d’esquerdes als murs causades per la humitat. Els treballs hauran d’acabar al setembre i obligaran a traslladar els actes previs i la missa de les festes de Sant Magí la parròquia de Santa Maria. El projecte té un pressupost d’uns 70.000 euros, compta amb el suport de l’associació Amics de Sant Magí i amb les aportacions econòmiques del bisbat, la Conferència Episcopal, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Generalitat. Per la seua part, la Paeria de Cervera ha redactat el projecte de rehabilitació.