Vuit de cada deu municipis tenen piscines públiques i 48 les comparteixen

Vuit de cada deu municipis de Lleida ja tenen piscines municipals, i 48 les comparteixen amb poblacions veïnes mitjançant abonaments conjunts. El nombre va en augment a les comarques lleidatanes mentre assumeixen un nou paper més enllà del lleure, com a refugis climàtics on buscar descans i seguretat davant d'onades de calor extrema.

Preixens, Sunyer i Benavent de Segrià han estrenat aquest estiu les piscines municipals, i amb ells són 179 els municipis lleidatans que en tenen, pràcticament vuit de cada deu dels 231 de la província. El seu número va en augment mentre les més antigues són objecte de reformes per reduir el seu consum d’aigua i electricitat i fer-les més accessibles a persones amb mobilitat reduïda.

Més enllà d’un lloc on refrescar-se amb un capbussó, es converteixen en un eix de la vida social dels pobles en els mesos de calor i són escenari d’activitats que inclouen banys nocturns, sessions d’aiguagim i fins i tot concerts. En els últims anys, a més, han començat a assumir un nou paper més enllà del lleure. Les piscines han passat a ser considerades també refugis climàtics: llocs on trobar descans, confort i seguretat durant episodis de calor extrema que suposen riscos per a la salut, especialment per a la tercera edat.

Així consta en la planificació de la Generalitat per afrontar la sequera. Malgrat establir restriccions al consum d’aigua en municipis de les conques internes de Catalunya (que a Lleida només inclouen alguns pobles del Solsonès), permet omplir les piscines d’ús públic i comunitari per motius de salut pública, fins i tot en les situacions més greus d’excepcionalitat per falta de pluges i de reserves als pantans.Els termòmetres van superar diversos dies els 40 graus al pla de Lleida el mes de juliol passat i els meteoròlegs adverteixen que les onades de calor poden accentuar-se a causa del canvi climàtic. De la cinquantena de municipis lleidatans sense piscines municipals, la immensa majoria pertanyen a les comarques del Pirineu, on les temperatures solen ser més suaus a l’estiu.

En un escenari de temperatures extremes, refrescar-se deixa de ser un luxe i entra al terreny de la necessitat.

El Govern prohibeix aplicar ordenances que impedeixin a dones de fer toples

“Les piscines són un refugi climàtic i un espai de lleure, i han de ser-ho per a tothom sense discriminacions”, resa el text d’una campanya que ha posat en marxa aquest estiu el departament d’Igualtat de la Generalitat, sota el lema “La meva piscina no discrimina”. Precisament, aplicar el principi de no discriminació ha donat peu a una innovació aquest any a les piscines de Lleida i de la resta de Catalunya.La Generalitat ha prohibit als ajuntaments aplicar ordenances que impedeixin a les dones de fer toples, alletar els fills o portar banyadors integrals a les piscines, al considerar que “exclouen part de la població de l’accés a serveis”. Abans que els consistoris rebessin aquesta advertència, alguns ja havien canviat la normativa per derogar el veto al fet que les dones portin el tors nu.

A Lleida, on les piscines municipals reben cada dia a més de 1.300 banyistes, la Paeria ho va fer el 2019. El Govern treballa perquè sigui també així en les privades d’ús comunitari. A prop de mig centenar de piscines municipals de Lleida són d’ús compartit, a través d’abonaments que donen accés a les de diferents municipis, fruit d’acords entre ajuntaments.

L’últim és el que han subscrit Benavent de Segrià i la Portella. Abans que aquesta primera localitat estrenés les piscines, els veïns anaven a les de la Portella, els habitants de la qual ara es beneficiaran també de l’equipament de Benavent.El consell i els ajuntaments de les Garrigues impulsen un forfet únic per a dinou piscines d’aquesta comarca, així com a les de Llardecans i Almatret, al Segrià. D’igual manera, el consell i els consistoris de l’Urgell han posat en marxa un carnet comarcal per entrar en disset piscines.

Al Segrià Sec, Aspa, Llardecans, Sarroca de Lleida, Sunyer i Torrebesses comparteixen les seues piscines, mentre que Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Aspa, Castelldans i l’Albagés fan el mateix amb les seues. Les piscines municipals són només una petita part de les que existeixen a Lleida. Segons dades del cadastre, la província n’acull més de 8.000 entre les públiques i les privades, ja siguin d’entitats esportives, allotjaments turístics, comunitats de veïns o particulars.

«Puc venir sol des de casa»

Álex Cruz, veí de Benavent de Segrià, és un dels que més impacient esperaven l’obertura de les noves piscines del poble. Fins ara anava sempre a les de la Portella, que els veïns de Benavent podien disfrutar amb les mateixes condicions que la població local. El que més valora Cruz del nou equipament és la proximitat de les piscines fins a casa seua i que tots els que treballen allà, des dels cambrers als socorristes, són del mateix municipi.

«La rampa ens facilita la vida»

El que més agraeix de les noves piscines Irene Roya, veïna de Benavent, és que tinguin una rampa per poder entrar i sortir amb facilitat. “Tinc l’esquena molt delicada, i la gent gran de vegades té problemes a pujar per les escales, per la qual cosa la rampa que hi ha a la piscina és una cosa que els més grans agraïm molt”, va explicar. Va afirmar també que, amb les noves piscines, el poble guanya un servei que aporta qualitat de vida.