SEQUERA REPERCUSSIONS
El Segrià Sud talla l'aigua a 15 pagesos i la raciona com a càstig per gastar-ne massa
Després de constatar que han sobrepassat la dotació anual de 2.000 metres cúbics per hectàrea || Els donaran només 200 m³ per hectàrea al mes per mantenir els cultius i vigilaran més els comptadors
La comunitat del Segrià Sud ha tallat l’aigua a una quinzena de pagesos com a càstig per sobrepassar la dotació assignada a cada un, de 2.000 metres cúbics per hectàrea i any. Ho van constatar a través de les lectures dels comptadors a començaments d’aquest mes. El president dels regants, Joan Segura, va explicar que el tall de subministrament va durar un o dos dies i que, a partir de llavors, se’ls va restringir el cabal a només uns 200 metres cúbics per hectàrea i mes fins que acabin la campanya, a finals de setembre, en un mínim perquè aquests agricultors puguin mantenir els cultius.
A més, s’augmentarà la freqüència de lectura dels seus comptadors per comprovar que “no es repeteixen els malbarataments”, segons la comunitat, però no es preveu imposar-los multes. Tallar i racionar l’aigua per un consum excessiu és una mesura infreqüent en els regs de Lleida, a causa que els comptadors d’aigua que han permès detectar-lo al Segrià Sud estan encara molt poc estesos a la província. Només els tenen els regadius més moderns.
Segura va recalcar que “en totes les assemblees vam incidir que calia ser molt escrupolosos amb la despesa de l’aigua assignada a causa de la sequera”. “A la primavera, al començament de la campanya de reg, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ja ens va assignar 12,5 hectòmetres cúbics, un 25% menys del normal”, va explicar. La CHE va imposar a totes les comunitats de regants aquesta retallada davant de l’escassetat de cabal als rius.
El Segrià Sud el capta al curs mitjà del riu Ebre, en el qual també s’han establert restriccions per la falta de precipitacions.Segura va explicar que el Segrià Sud agrupa uns 350 regants, per la qual cosa la quinzena als que se’ls ha racionat l’aigua no representa ni un 5 per cent del total. Regants de la comunitat van indicar que “és una mesura suficient per evitar una sobredespesa a tenir en compte per la resta dels agricultors, ja que tots hem de ser solidaris”. El Segrià Sud proveeix 5.600 hectàrees, encara que la intenció és ampliar-lo amb unes altres 2.000.
En tota la seua extensió s’utilitza el reg pressuritzat per degoteig o aspersió, de manera que “és altament eficient en la distribució i limitació de pèrdues”, segons va indicar Segura. “Esperem reduir la factura elèctrica dels bombatges elèctrics amb plantes solars”, va puntualitzar.La comunitat està immersa en l’ampliació de la superfície de regadiu en 350 hectàrees més a Almatret, al qual també subministrarà aigua de boca. Queden pendents uns altres dos projectes d’expansió per arribar a 8.000 hectàrees. Proveeix Torrebesses, Maials, Seròs, Almatret i Llardecans.
La segona planta solar, en marxa l’any que ve
La Generalitat va adjudicar a primers d’any la construcció de la segona planta solar del Segrià Sud a l’empresa Aquambiente per més d’un milió d’euros. Les obres van començar a la primavera i està previst que finalitzin a finals d’any.
A partir de llavors es procedirà a la connexió de la xarxa, per la qual cosa es preveu que pugui funcionar a la pròxima campanya de reg del 2024, va explicar Segura. S’instal·la al costat de la bassa número 1, a Seròs, on la primera planta està en funcionament des del 2019. L’objectiu és que els bombatges elèctrics deixin de subministrar-se de la xarxa elèctrica i consumeixin l’energia que generen els panells solars.
Està previst instal·lar-los de forma progressiva a les cinc basses d’aquest sistema de regadiu. El Segrià Sud preveu construir quatre plantes solars amb lesquals espera estalviar fins a un 30% en factures de la llum, ja que la captació per elevar l’aigua des de l’Ebre fins a les basses encara necessitarà bombatges connectats a la xarxa elèctrica. El Govern sufraga el 80% del cost de la nova planta solar, mentre que els regants hauran d’aportar el 20% restant.