Els cotxes, fora del poble

Els turistes són benvinguts, els seus cotxes no tant. Tenen prohibit aparcar en almenys divuit pobles lleidatans, molts dels quals tenen pàrquings als afores. Els ajuntaments pretenen així guanyar seguretat viària, evitar que vehicles estacionats dificultin circular pels carrers i recobrar la tranquil·litat que busquen i aprecien tant veïns com visitants.

Cada consistori ho fa de forma diferent, però els alcaldes coincideixen a valorar de forma molt positiva el resultat. Alguns d’aquests, així com els d’altres municipis, es plantegen estendre aquesta mesura almenys a una altra desena de localitats. Tiurana es va convertir fa una dècada en el primer poble vianalitzat de Lleida.

Tant veïns com visitants tenen prohibit aparcar als carrers a l’agost i en caps de setmana i festius de la resta de l’any. A partir del 2024 es planteja estendre aquesta mesura a tot l’estiu i també a Setmana Santa.A Àger, els turistes han d’aparcar al sud del poble i els veïns a prop de la residència. Per a l’edil Jordi Cortasa això “dona tranquil·litat i seguretat”, per la qual cosa el consistori estudia aplicar aquesta mesura en els altres vuit nuclis del municipi.

Montse Nolla, veïna d’Àger, apunta que al principi pocs respectaven la prohibició d’aparcar i que només es va complir quan hi va haver multes. “Hem vist com els nens tornaven a jugar al carrer i ara és més agradable passejar”, diu.A les Avellanes i Santa Linya hi ha pàrquings a l’entrada de les Avellanes, Tartareu i Vilanova de la Sal i l’ajuntament en promou un altre a Santa Linya. Veïns i turistes hi han d’aparcar tot l’any.

L’alcaldessa, Lídia Ber, va explicar que els conductors els utilitzen i que no han necessitat una ordenança per multar qui no ho faci. Creu que els carrers sense cotxes “són una gran millora visual”.Arsèguel prohibeix estacionar veïns i turistes en tot el nucli urbà des de fa dos anys, però no tots ho acaten i el consistori valora instal·lar pilones als seus carrers per impedir que s’hi aparquin. També a Alt Àneu la prohibició d’aparcar es compleix de forma desigual entre població local i visitants.

L’alcaldessa, Laura Tristán, va precisar que “aparcaments com els d’Isil, Son, Sorpe i Alòs funcionen bé”, però els d’Isavarre i València d’Àneu “no tant”. El consistori renovarà senyals i sospesa aprovar una ordenança per imposar multes.Davant els pobles que limiten l’aparcament a tots els conductors, d’altres apliquen les restriccions només als forans. Camarasa veta des de fa dos estius que aquests últims estacionin a Sant Llorenç, on els veïns s’identifiquen amb un permís.

El municipi ha regulat també l’accés a la Platgeta del Segre. “Hem ordenat zones amb una alta afluència de públic”, va dir l’alcaldessa, Elisabet Lizaso. La Vall de Boí ha habilitat un pàrquing a Taüll per als no residents a l’estiu i un vigilant municipal vetlla perquè no aparquin als carrers, mentre cartells adverteixen els turistes que no poden estacionar al centre històric d’almenys quatre pobles.

L’alcaldessa, Sònia Bruguera, va explicar que la falta de sòl per a pàrquings és un fre per estendre aquesta mesura. “Un lloc sense cotxes s’agraeix molt”, va assenyalar

Ajuntaments de Lleida han promogut almenys una vintena de pàrquings per a autocaravanes

Paco, Consuelo, Ángel i Ana són veïns de Còrdova que han acudit amb les seues autocaravanes al Camping La Noguera, a Sant Llorenç de Montgai. “No és la primera vegada que venim a Lleida”, explica el Paco.

“L’estiu passat vam estar a Espot i vam quedar encantats amb el territori i la seua gent”, afegeix. “Els càmpings que hem vist a Lleida són molt bons”, diu, i apunta que la zona és “cada vegada més coneguda entre els clubs de campisme com el nostre, que es diu Aire Libre Córdoba”. Cada vegada més turistes arriben a Lleida amb el seu propi allotjament sobre rodes.

Les autocaravanes i furgonetes camper, habilitades per pernoctar-hi, són cada vegada més freqüents i els municipis que les reben reaccionen davant d’aquestes de maneres molt diferents. Uns els donen la benvinguda mentre que d’altres els posen vedat o fins i tot les prohibeixen. Pobles amb pocs o cap allotjament turístic veuen l’auge de les caravanes com una oportunitat d’atreure visitants.

Per a això habiliten aparcaments per a aquests vehicles amb serveis com preses de llum i aigua. Almenys 20 funcionen a Lleida i n’hi ha altres de previstos: l’ajuntament d’Almenar ha iniciat aquesta setmana la construcció del seu. Aquestes instal·lacions públiques se sumen a les de càmpings i pàrquings privats.

Alguns dels seus responsables consideren que pateixen una competència deslleial dels consistoris. A l’extrem oposat es troben zones turístiques que limiten o veten aquests vehicles. Àger i Alt Àneu permeten que estacionin als seus pàrquings dissuasius, encara que sense desplegar tendals, taules i cadires.

Aran va prohibir el 2022 que circulessin a l’estiu per pistes forestals, una mesura que, a la pràctica, va suposar vetar-les al medi natural. Aquesta restricció es va ampliar mesos després a la zona de l’Orri i a l’accés al Pla de Beret i va ocasionar dificultats a nombrosos treballadors del sector turístic que, davant de l’absència d’habitatge assequible, pernocten en caravanes.

«És una prohibició sense sentit»“Prohibir els cotxes en un poble de només 200 veïns no té sentit”, opina Alfonso Lira, veí d’Àger.

Creu que “els del poble hem perdut mobilitat” mentre que molts visitants no compleixen la norma, per la qual cosa “s’han creat problemes on no n’hi havia”. “És lamentable que també s’apliqui a l’hivern, quan no hi ha turistes”, conclou Alfonso Lira, que acumula cinc multes per aparcar a sota de casa seua.

«Passejo amb més tranquil·litat»Josep Borràs valora molt positivament el nou aparcament dissuasiu construït fa un any a les Avellanes.

“Abans un no podia ni estar a la plaça del poble al quedar tota ocupada per cotxes, sobretot en període de vacances”, assenyala Borràs, que afegeix que “ara es pot passejar amb més tranquil·litat i sovint es poden veure nens i nenes mentre juguen al carrer, una cosa que abans era poc comuna”.

«El poble es veu molt millor»Noe Ayguasenosa és de Mataró i sol visitar Àger a l’estiu. Afirma que l’exigència d’estacionar fora del poble “es nota i molt, ja que el poble es veu molt millor i hi ha menys soroll”.

Reconeix que hi ha qui no està tan content. “Els que estan acostumats a anar amb cotxe a tot arreu estan disconformes, però això sol passar sempre que s’implanta una nova mesura, que hi ha qui tarda a acostumar-s’hi”.