Buiden l'estany de Restanca, a la Val d'Aran per poder canviar dues vàlvules de la presa

Dilluns comença la substitució de dos vàlvules de la presa de Restanca, situada al terme de Naut Aran, a la Val d'Aran. L'operativa, a càrrec d'Endesa, comportarà el buidatge total de l'estany, una tasca que es perllongarà durant uns 15 dies. S'aprofitarà l'avinentesa per executar treballs de manteniment, restauració, impermeabilització i millora de la presa.

Mai abans, en gairebé 70 anys, s'havia dut a terme aquesta operació. Les peces desmuntades es transportaran amb helicòpter des de la central hidràulica d'Arties i els treballs es duran a terme en diferents fases, coordinats amb els ens locals i totes les administracions implicades, i també implica el salvament de les espècies de peixos autòctons.

El primer que es farà és buidar l'embassament de la Restanca, que es farà de forma gradual i esglaonada. Les maniobres de descens del seu nivell fins al buidatge total començarà mitjançant el funcionament ordinari de la central hidràulica d'Arties (infraestructura associada al salt), que turbinarà l'aigua fins al nivell mínim d'explotació de la presa per a poder executar la substitució de les vàlvules. La segona implicarà l'obertura del desguàs de fons (que té un metre de diàmetre) per a reduir el nivell hídric fins a la cota mínima de la presa segons indicacions de les administracions públiques.

Durant el primer tram de buidatge, l'aigua que s'allibera anirà, per un canal subterrani de gairebé cinc quilòmetres de longitud, a través del massís de Montardo, fins a la presa de Moncasau. Durant el segon tram de buidatge, l'aigua baixarà fins al riu Valarties i, d'allà, a la Garona. Tots els treballs comptaran amb un exhaustiu seguiment i supervisió ambiental - tant de l'embassament com del tram del riu aigües avall de la presa -  pel que fa al control de qualitat de l'aigua i de la fauna local.

En aquest sentit, durant l'operació de buidatge de l'embassament, es capturaran tots els peixos que hi habiten, mitjançant el mètode de la pesca elèctrica. En cas de rescatar una espècie autòctona (bàsicament truites) es traslladaran en cisternes plens d'aigua per alliberar-les a punts on indiqui l'administració, que serà a la presa d'Aiguamoix. Si l'espècie és al·lòctona, se sacrificarà, segons marca la normativa, i es convertiran en residu orgànic (pinso) per a peixos més grans. Aquesta tasca la durà a terme una empresa especialitzada.

Mentre durin aquests treballs de buidatge s'aprofitarà per traslladar les dues noves vàlvules, que actualment estan dipositades a la central hidràulica d'Arties. Es tracta d'un model anomenat 'vàlvula papallona', de 1.200 mm de diàmetre i 3 tones de pes cadascuna. Caldrà desmuntar-les i traslladar-les, peça a peça, en helicòpter, fins a la presa, on es tornaran a muntar i es col·locaran al seu emplaçament definitiu. Les vàlvules que es canviaran són les originals, del 1955, i mai abans s'havien substituït. Així mateix, amb els treballs s'aprofitarà per canviar el sistema de transmissió, modernitzar-ne el control, impermeabilitzar la ubicació i millorar accessos.

Endesa preveu que aquest projecte comporti una millora notable en l'operativa de les vàlvules de la presa, a més de millorar la seguretat en conjunt de tota la infraestructura, ja que es tractarà d'equips de nova generació amb una reacció i fiabilitat màxima. La millora als accessos i de la ubicació de les vàlvules també influirà molt positivament en la durabilitat dels equips i el seu manteniment els pròxims anys.

L'actuació es coordina amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), l'Ajuntament de Naut Aran, el Conselh Generau d'Aran, el Parc Nacional d'Aigüestortes, el cos dels Agents Rurals i el Consell Superior d'Investigació Científiques (CSIC), i forma part del pla de millora de les infraestructures que la companyia té a Catalunya.

L'estany de Restanca està situat a poc més de 2.000 metres d'alçada i té una capacitat de 789 Dm3. El canal principal que desemboca l'aigua té una longitud, en un primer tram, de 4,8 quilòmetres, entre la mateixa presa i Moncasau, i en un segon tram, de 5,1 quilòmetres, entre Moncasau i la càmera d'Arties. Pel que fa a la central hidroelèctrica, disposa actualment de dos grups hidràulics (amb turbines tipus Pelton) amb una potència total màxima de 68 MW.