Lleida té 250 estacions per carregar cotxes elèctrics i són insuficients

La compra de cotxes elèctrics creix a Lleida molt més ràpid que la xarxa de punts de recàrrega per carregar-ne les bateries. Hi ha uns 250 punts de recàrrega públics a la província, un nombre que els conductors d'aquests vehicles consideren insuficient. Alguns assenyalen també que la xarxa és ja obsoleta pels elevats temps de càrrega.

El vehicle elèctric guanya cada dia més adeptes a les comarques de Lleida. El seu nombre creix i amb aquest la necessitat de reforçar la xarxa de punts de recàrrega per carregar les bateries. La província té unes 250 estacions de recàrrega d’ús públic, una xifra que els conductors d’aquest tipus de vehicles consideren clarament insuficient. Assenyalen que amb prou feines arriben per fer viatges llargs, fins i tot en els principals eixos viaris; que pateixen amb freqüència avaries i actes vandàlics, i que part de les quals tenen una baixa potència que es tradueix en llargues esperes per proveir-se.

Timo Rausche, alemany de pas per Lleida, explica que “hem hagut de planificar totes les parades en la nostra ruta per no perdre gaire temps carregant el cotxe” en una xarxa de punts de recàrrega que veu “insuficient i una mica obsoleta”. Montse Pérez, veïna de Gimenells, recorda que en una ocasió el cotxe es va quedar sense bateria de camí de Saragossa al no trobar estacions de càrrega en servei al llarg del trajecte. “No m’atreviria a tenir un cotxe 100% elèctric, no hi ha prou punts de càrrega”, afirma Josep Martínez, veí d’Igualada de visita a la Seu que condueix un híbrid endollable.

Per la seua part, l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions valora que les comarques lleidatanes haurien de tenir 820 punts de recàrrega al tancament del 2025, més del triple dels actuals.Aquestes limitacions poden desanimar els qui van apostar per la mobilitat elèctrica i desanimar-ne altres a fer el pas. Malgrat que això refreda vendes, la matriculació d’elèctrics i híbrids endollables segueix creixent a Lleida. En 6 anys s’han multiplicat per 17, al passar de 37 de matriculats el 2017 a 5.162 el 2022.

En aquest període han passat del 0,47% de les noves matriculacions a un 12%. Davant de les carències de la xarxa de càrrega d’ús públic, part dels conductors de cotxe elèctric són consumidors proactius: persones que produeixen electricitat per a autoconsum a casa seua o subministren energia als seus vehicles, reduint així els costos que comporten.Les comarques lleidatanes segueixen així la tendència de la Unió Europea, que preveu posar fi el 2035 a la venda de cotxes nous amb motors de gasolina o gasoil. Per aconseguir aquest objectiu, les diferents administracions, des de la Comissió Europea fins als ajuntaments, han posat en marxa polítiques per afavorir la mobilitat elèctrica, que promet acabar amb les emissions i millorar la qualitat de l’aire en zones urbanes i la salut dels ciutadans.

Exemple d’això és que una tercera part punts de recàrrega lleidatans han estat subvencionats, i és freqüent poder carregar bateries gratis en algunes. Subvencions del fons Next Generation de la UE incentiven la mobilitat elèctrica, mitjançant l’adquisició de vehicles o instal·lacions de càrrega, mentre que cada vegada més consistoris rebaixen l’impost de circulació als cotxes sense emissions.Els punts de recàrrega són en gasolineres, però també en restaurants, hotels, centres comercials i aparcaments públics. Els seus promotors els consideren una oportunitat per guanyar visibilitat i diferenciar-se, fidelitzar clients o atreure turistes.

Tanmateix, aquests esforços es veuen entelats pel fet que encara no existeix un mapa oficial que reculli tots els punts de recàrrega de l’Estat. El Govern espanyol ja ha començat a elaborar-lo.La mobilitat elèctrica comença a convertir-se a més en una nova aposta del sector turístic, al ser silenciosa i sense emissions. El Consorci Segre-Rialb treballa en un projecte finançat pels fons Next Generation que inclou un catamarà impulsat amb energia solar de cinquanta places que recorrerà vuit embarcadors al pantà de Rialb i una pèrgola fotovoltaica a Tiurana per subministrar energia a una flota de bicicletes elèctriques per a ús dels turistes.

La Vall de Boí, per la seua part, impulsa un projecte de mobilitat sostenible finançat per la Unió Europea que inclou adquirir un bus elèctric per transportar visitants fins a la presa de Cavallers. També preveu la construcció d’un punt de recàrrega de gran potència que servirà també per carregar l’esmentat autobús

Tenir un cotxe elèctric quedarà a l’abast de pocs per l’alt preu

L’investigador del CSIC Antonio Turiel veu complicada la descarbonificació de la mobilitat si no es reforça el transport públic i la xarxa d’estacions elèctriques

“L’elevat preu dels vehicles amb motor elèctric els deixarà només a l’abast d’uns quants”, afirma Antonio Turiel, investigador científic de l’Institut de Ciències de la Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Afegeix que el desplegament de la mobilitat elèctrica, tal com està prevista a nivell mundial, obligaria a multiplicar per 120 l’actual extracció de liti per fabricar bateries, “una cosa que no és sostenible ni materialment possible”, assegura.

Turiel recorda que la vida útil de les bateries obliga a canviar-les als 6 o 8 anys, una cosa que molts compradors no tenen en compte al moment d’adoptar aquesta tecnologia. Pel que fa al futur dels motors de combustió, que a Espanya són encara el 96,3 per cent dels 33 milions de vehicles del seu parc automobilístic, l’investigador assegura que “estem entrant en un procés d’esgotament del petroli, que comportarà greus problemes de subministrament i encarirà el preu dels combustibles”. Per aquesta raó, remarca la necessitat de reforçar el transport públic, sobretot el tren elèctric, per fomentar la descarbonització.

Així les coses, la renovació del parc mòbil per un de menys contaminant es veurà també frenada per limitacions en materials i de subministrament de xips, entre altres causes. “El cotxe elèctric no té futur a escala massiva, com entenem ara el que és tenir un cotxe. Té sentit en un model de propietat o d’ús compartit”, opina.L’investigador assegura que la infraestructura elèctrica de punts de recàrrega que faria falta per mantenir un parc automobilístic elèctric de la mateixa envergadura que l’actual no és possible en un futur proper i amb els mitjans actuals, per la qual cosa el vehicle elèctric continuarà sense ser una opció viable per fer llargs desplaçaments, tant pels elevats temps de càrrega que necessita com per les autonomies reals que ofereix a la carretera.“Són moltes les dificultats a què hem de fer front perquè això pugui funcionar”, explica Turiel, que recorda que en països com els Estats Units ja analitzen mesures com racionalitzar el transport, entre d’altres.

Més punts de càrrega per població que a Espanya però menys que a Europa

Lleida té més punts de càrrega per població que els que té Espanya, però menys que Europa. Pel seu nombre d’habitants i els punts de recàrrega que hi ha en funcionament, les comarques lleidatanes tenen un 50% més de punts de càrrega que la mitjana estatal, però un 50% menys que l’europea, segons dades de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac). La mateixa entitat afirma que l’objectiu és que Lleida arribi als 820 punts de recàrrega al tancament de l’any 2025 i els 5.901 el 2035, una xifra que multiplicaria diverses vegades l’envergadura de la infraestructura elèctrica actual i que suposaria una demanda energètica molt més gran.

D’altra banda, la concentració dels punts de recàrrega a les comarques lleidatanes no respon únicament a criteris de densitat de població. Les del Pirineu, que són les zones menys poblades, són les que tenen més punts de càrrega d’accés públic, amb la Val d’Aran al capdavant. Això és a causa que aquestes zones són al seu torn les que reben més turisme.

En un altre ordre, la normativa que obliga a instal·lar punts de càrrega en espais d’accés públic depenent de les seues places d’aparcament així com en estacions de servei segons el combustible que venguin s’està aplicant amb cert retard. Més de 800 estacions de servei espanyoles no en disposen encara, segons va publicar dilluns passat El Periódico. Les petrolíferes denuncien que no han pogut instal·lar-les a temps al no tenir accés a la xarxa elèctrica per falta de permisos administratius.

Alba de Tàrrega estalvia 6.000 euros a l'any en combustible

Utilitza dos vehicles 100% elèctrics per a les rutes || Preveu modernitzar tota la flota amb aquests motors menys contaminants

L’Associació Alba de Tàrrega, entitat que treballa amb persones amb especials dificultats, compta des de l’any passat amb dos vehicles cent per cent elèctrics de propietat: un cotxe i una furgoneta amb nou places, i un tercer cotxe elèctric en el marc d’un projecte pilot amb Som Mobilitat, que treballa per posar en marxa una aplicació perquè entitats i persones comparteixin vehicles d’aquestes característiques al territori i paguin per hores. Núria Castellà, adjunta a direcció d’Alba, explica que fa un any i mig que van comprar dos vehicles elèctrics, en el marc del pla de transició energètica aprovat per l’entitat, i que contempla diferents accions per a més sostenibilitat. Entre aquestes accions destaquen la instal·lació de plaques solars i el canvi progressiu de la flota de vehicles apostant pels elèctrics.

Pel que fa als avantatges, el principal per a Castellà és l’estalvi en combustible. En aquest sentit, va afirmar que “amb els dos vehicles aconseguim estalviar uns 6.000 euros anuals alhora que afavorim el medi ambient i la sostenibilitat”. Malgrat això, també hi ha inconvenients com “la poca autonomia, la necessitat de planificar-se molt més els desplaçaments més llargs i la falta de punts de càrrega o que en alguns llocs, com zones de Barcelona, aquests estan molt saturats i fins i tot cal fer cua”.

Per a Castellà, els vehicles elèctrics són ideals per a trajectes curts, per la qual cosa per a les rutes habituals que fan des de l’entitat són perfectes, com poden ser trajectes de Tàrrega a Cervera, Agramunt, Verdú o fins i tot a Lleida. Preparen ara cursos perquè tots els professionals que treballen a l’entitat puguin utilitzar-los, ja que l’objectiu és que en els propers anys tota la flota de l’entitat sigui elèctrica.

En primera persona

«No m'atreviria encara a tenir un cotxe cent per cent elèctric»

Josep Martínez fa just una setmana que va fer el pas i es va comprar un cotxe híbrid endollable, que disposa tant d’un motor de combustió com d’un d’elèctric. Els alterna per maximitzar l’autonomia, prioritzant sempre el consum d’electricitat. La seua primera càrrega la va fer a l’estació que la companyia Peusa té al passeig Joan Brudieu de la Seu. No disposa encara a casa del sistema per carregar les bateries i tampoc havia necessitat fer-ho fins llavors.

Considera que “no hi ha encara prou punts de recàrrega a la via pública, per la qual cosa vaig descartar comprar un vehicle exclusivament elèctric”. “Amb el sistema híbrid, la conducció urbana maximitza l’autonomia del cotxe, però a la carretera no és així i he comprovat que en el trajecte des de Barcelona hi ha poques opcions per carregar”, afirma Martínez. “La idea del cotxe elèctric sona bé per a ciutats grans i preparades per a això, per a la resta el combustible continua sent millor”, opina.

«Gsto 7 euros cada 200 km, menys que amb un motor de comubstió»

Albert Girona és veí de Barcelona i condueix un vehicle elèctric de la marca Tesla. Aquesta setmana es trobava de passada per la Seu d’Urgell, on va haver de parar per poder recarregar el vehicle a l’estació de càrrega ràpida que Tesla va instal·lar el 2018 a la ciutat. Va ser la primera d’aquesta companyia al Pirineu.

Aquest conductor considera que “cada vegada hi ha més punts per proveir-se, però són encara insuficients”. “En necessitem més per poder conduir tranquils, ja que quan he de viatjar he de planificar molt bé”, explica, i afegeix que “avui sé que he de parar aquí perquè vaig a Andorra, que no disposa encara de punts de càrrega ràpids per a vehicles Tesla”. Malgrat aquesta incomoditat, Girona té clar que “fa tot just un any que el tinc i no el canviaria, és molt silenciós i còmode”.

L’increment del preu de l’electricitat no li resulta un inconvenient, ja que “veu pitjor el preu de la gasolina”. “Calculo que gasto 7 euros cada 200 quilòmetres”, conclou.

«La xarxa de càrrega és insuficient i ja obsoleta comparada amb l’alemanya»

Timo Rausche i la seua família són d’Alemanya i travessen aquests dies la península amb el cotxe elèctric. Van fer parada a Lleida a la recerca d’una de les poques estacions d’energia denominades ultraràpides que hi ha a la zona. Ofereixen una potència de fins a 150 kW, la qual cosa redueix els temps de recàrrega als vehicles preparats per utilitzar-les. Rausche afirma que la infraestructura elèctrica a Espanya és “insuficient i fins i tot ja una mica obsoleta”.

La compara amb la del seu país, on gairebé totes les gasolineres ja disposen d’estacions ultraràpides. “Els cotxes més nous ja manegen aquestes potències, i una xarxa de subministrament elèctric moderna facilita l’adopció d’aquesta nova tecnologia”, explica Rausche, que afegeix que “ens hem vist obligats a planificar totes les parades en la nostra ruta per no perdre gaire temps carregant el cotxe”.

«És molt rendible si pots carregar-lo a casa i a més contamines menys»

Fa 18 mesos que Montse Pérez va fer el pas i es va comprar un cotxe elèctric. L’utilitza sobretot per conduir entre Gimenells i Lleida. “Estic encantada amb aquesta tecnologia, encara que va suposar una forta inversió de diners i de temps al principi”, afirma Pérez, que actualment disposa d’un sistema de plaques solars i un acumulador d’energia a casa seua amb els quals pot carregar el vehicle sense cost afegit. “Vam fer el canvi per consciència ecològica, encara que la xarxa de càrrega pública és encara fluixeta”, lamenta.

En aquest sentit, Pérez recomana adquirir un cotxe elèctric sempre que no sigui l’únic del qual un disposi. “No està fet per anar amb presses, requereix planificació”, assegura, i assenyala com a exemple un cop que es va quedar sense bateria de camí de Saragossa al no haver-hi punts de recàrrega al camí.

L’hidrogen verd, una opció que encara no s’enlaira a Lleida

Els nous avenços per produir hidrogen verd amb energies renovables han posicionat aquest combustible com una alternativa a les bateries de liti. A Lleida, subvencions denegades i incertesa sobre el futur han frenat projectes amb aquesta tecnologia. A Alcarràs hi havia prevista una estació de servei per a vehicles impulsats amb hidrogen, però va quedar descartada al quedar exclosa d’ajuts europeus administrats per l’Estat. D’altra banda, les companyies Atlas i Alier estudien construir una planta per obtenir hidrogen verd a la localitat de Rosselló, i construir en una segona etapa una estació de servei per vendre’l a Torrefarrera.