Tradició, llengua i cultura centren la Diada a comarques

La celebració de la Diada nacional va omplir places i carrers de nombrosos municipis de Lleida en els quals es van succeir les ofrenes florals i els missatges reivindicatius entorn de la llengua i la cultura i també de les llibertats de Catalunya. Les principals localitats van complir tradicions com la glossa de Mollerussa, protagonitzada aquest any pel divulgador Antoni Gelonch, o l’aixecament de castells com el de Guissona. En alguns casos, com el de les Borges Blanques, els actes es van concentrar diumenge per facilitar als veïns l’assistència ahir a la manifestació de Barcelona.

L’alcalde, Josep Ramon Farran, va avançar que de cara al proper any analitzaran la possibilitat d’organitzar un acte a la capital de les Garrigues. En canvi, a Cervera hi va haver dos actes paral·lels: ERC es va desmarcar aquest any de l’oficial de la comarca i ho va celebrar a les 11 del matí. Segons el portaveu, Joan Santacana, va ser en protesta per què s’organitzés a les 6 de la tarda coincidint amb l’horari de la manifestació a Barcelona.

A la tarda ho van fer PSC i Junts en un acte que va comptar amb la interpretació d’El cant dels ocells i Els segadors i sardanes. Guissona i Sant Guim de Freixenet es van afegir a les commemoracions.A Tàrrega, la plaça de Rafael Casanova va ser l’escenari de l’acte institucional, amb una elevada assistència de públic al costat del monument als màrtirs de l’Onze de Setembre del 1714. L’alcaldessa, Alba Pijuan, va posar de relleu la figura de Pompeu Fabra, de qui es commemora el 75 aniversari de la seua mort, i va demanar “viure en català ara i sempre per poder mantenir ben fortes les arrels de la nostra cultura catalana, insígnia de la nostra identitat”.