SEGRE

MEDI AMBIENT RESIDUS

Gairebé 100 municipis de Lleida preparen una taxa 'justa' de brossa que penalitzarà qui no recicli

Contempla la identificació dels usuaris per premiar o castigar la gestió dels residus || La llei estatal de residus dona tres anys perquè tots els consistoris cobrin un gravamen pel servei

Escombraries apilades en contenidors d’envasos al Camí dels Pagesos de Cervera.

Escombraries apilades en contenidors d’envasos al Camí dels Pagesos de Cervera.X. SANTESMASSES

Creat:

Actualitzat:

Un centenar de municipis de Lleida preparen la implantació de la denominada taxa justa de les escombraries, que implica el cobrament personalitzat del gravamen a cada usuari del servei de manera que serà proporcional a com de bé o com de malament se separi els residus per al reciclatge. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, actualment només Lleida ciutat (entre els 231 municipis de la demarcació) disposa de taxa justa, implantada de forma parcial. Però des del 2019 l’ARC ha atorgat ajuts a projectes d’implantació d’aquesta taxa personalitzada, o estudis per fer-ho, a 9 ens locals i supramunicipals que ho han demanat i que inclouen 94 municipis.

Majoritàriament, assenyala l’agència, aquests projectes estan en execució. Quan estiguin implantats, la taxa justa serà una realitat. A Catalunya, només hi ha 13 municipis amb taxa justa però la preparen un total de 317.

No només la Generalitat impulsa el reciclatge de residus. També la UE i l’Estat miren de generalitzar-los. La llei de residus estatal (2022), per exemple, per primera vegada inclou expressament “l’obligació que les entitats locals disposin d’una taxa” o “una prestació patrimonial” expressa per a la gestió dels residus que, a més, “hauria de tendir cap al pagament per generació”.

Aquesta mateixa llei dona tres anys de termini (fins al 2025) per generalitzar-la.El director de l’ARC, Isaac Peraire, explica que es prova de “cobrir el cost del servei”, una cosa obligatòria amb totes les taxes que, “estranyament, amb la de residus no ocorre”. Va assenyalar que “treballem intensament a fomentar una recollida de residus d’alta eficiència amb una taxa proporcional a les escombraries que es generen o que es reciclen”. “Fa mesos que treballem en la individualització del servei”, va afegir, amb ajuts als ajuntaments, que són els que en tenen la competència.

Va citar com a exemples de major eficiència els contenidors intel·ligents o la recollida porta a porta. L’agència hi ha invertit 22 milions el 2022 i 10 més aquest 2023. A Lleida utilitzen el porta a porta bona part de municipis del Segrià, la Segarra i el Pallars Sobirà, Tanmateix, aquest sistema difícilment està combatent l’incivisme o la falta de conscienciació. Ocorre a la Segarra, per exemple (vegeu el desglossament), on el president comarcal, Ramon Augé, no descarta aplicar de forma rigorosa més sancions, que poden anar de 120 a 1.080 euros.

Bosses de residus omplen carrers a Cervera i Guissona

“No podem posar un policia darrere de cada veí per veure on deixa la bossa de les escombraries”, assegura el president del consell de la Segarra, Ramon Augé, que admet un estancament en el reciclatge en el sistema porta a porta. Algunes bosses queden sense recollir, ja que els veïns treuen al carrer la fracció que no toca, mentre que l’incivisme fa que molts optin per tirar-les a peu dels camins o en racons poc transitats de l’interior de les poblacions on en molts casos s’amunteguen. Aquest és el cas dels barris de Sant Cristòfol, Sant Francesc i Guernica de Cervera, o l’avinguda Lluís Companys de Guissona. En alguns casos les bosses de brossa es tiren també a l’interior de les papereres o es deixen al costat dels contenidors del vidre, els únics als carrers dels municipis amb porta a porta (Cervera, Guissona, Torà, Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon i Sanaüja). Augé i l’alcalde de Cervera, Jan Pomés, són partidaris de buscar-hi una solució consensuada i assenyalen a campanyes de conscienciació als blocs d’habitatges i entre la població nouvinguda.

tracking