El canvi climàtic posa en risc qualitats i produccions agràries

Menys pluges, més períodes de sequera, increment de temperatures i de fenòmens extrems. Són algunes de les conseqüències del canvi climàtic que posen en perill no només la qualitat de produccions agràries, sinó fins i tot la seua supervivència. Una realitat que, adverteixen els experts, obliga a analitzar la cadena alimentària.

L’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030, elaborada per la Generalitat, alerta dels grans perills a què s’enfronta el sector agrari, des de la disminució de les hores de fred a l’hivern fins a la caiguda de precipitacions passant per l’augment de les temperatures o les onades de calor.

Els riscos també són evidents: minva de qualitat dels productes agraris, augment de les necessitats hídriques, disminució de produccions alimentàries, pèrdua de zones òptimes per a cultius, rebaixa del benestar animal i fins i tot mortalitat. Dit d’una altra forma i com han advertit investigadors de l’IRTA, el canvi climàtic posarà en perill la supervivència de cultius, però no només en secans, sinó també en regadius. En els primers aquesta campanya hi ha hagut pírriques produccions de cereals d’hivern a Lleida, però també es repeteixen en el cas de les vinyes o les oliveres de les Garrigues, per posar tan sols uns exemples.

En els segons, la greu sequera s’ha traduït en dures restriccions al Canal d’Urgell que han impedit les plantacions de panís aquest estiu per salvar els fruiters. Unes dades amb les quals l’investigador emèrit de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) Robert Savé deixa clar que és necessari repensar tota la cadena alimentària

L’IRTA ha tret al mercat una poma que requereix menys aigua i busca nous cereals

“Tant de bo es tractés només de canviar cultius”, adverteix, i passar per exemple de la producció de panissos amb grans necessitats hídriques a soja, perquè “estem encotillats pel mercat” i les seues demandes. Però, insisteix, “potser hi haurà cultius que no es podran fer” amb una disponibilitat d’aigua minvant.

La seua recepta passa per “ciència, tecnologia que serveixi per a les necessitats reals, sobrietat i sentit comú”. En aquest context, científics i el sector es conjuren per buscar armes davant del canvi climàtic. “La clau és introduir canvis en com produïm els nostres aliments perquè no podem continuar fent les coses com fins ara”, ha advertit l’investigador del programa d’ús eficient de l’aigua en agricultura de l’IRTA Joan Girona.

Per exemple, l’Institut treballa en la recerca de varietats adaptades a climes més càlids, cap als quals s’encamina Lleida. Al febrer va presentar la nova tutti, el nom comercial d’una poma roja, dolça, cruixent i sucosa, i també està centrat a aconseguir noves varietats de cereals que tinguin menys requeriments hídrics. El director del Programa de Fructicultura de l’IRTA, Luis Asín, afirma que els agricultors estan conscienciats i actuen en la mesura de les seues possibilitats.

Per exemple, explica que avui un agricultor que aposti per conrear poma granny smith, molt sensible als cops de calor, no ho fa sense malles antipedra negres, que suposen una protecció contra la forta irradiació solar.Tot plegat mentre un altre dels grans reptes és la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle, de forma que en ramaderia s’està apostant per la utilització de les dejeccions com a fertilitzant i base per a la generació d’energia, uns processos per als quals, tanmateix, són necessàries importants inversions i normatives favorables.

«Als 80 també hi va haver molta sequera»

“Amb una tercera collita tan dolenta com les dos últimes tocaríem fons”. assenyala, i indica que seria insostenible per a l’agricultura de secà.

A part de la sequera, sobre la qual espera que “no sigui una cosa definitiva, ja que altrament no ho podrem aguantar”, destaca l’encariment dels combustibles, tallers, adobs i herbicides. “El resultat és que estem en un cul-de-sac”, assenyala, i conclou que per sort molts agricultors tenen altres ingressos de granges o el sector serveis.

«Una altra collita tan dolenta seria insostenible»

“Amb una tercera collita tan dolenta com les dos últimes tocaríem fons”, assenyala, i indica que seria insostenible per a l’agricultura de secà. A part de la sequera, sobre la qual espera que “no sigui una cosa definitiva, ja que altrament no ho podrem aguantar”, destaca l’encariment dels combustibles, tallers, adobs i herbicides. “El resultat és que estem en un cul-de-sac”, assenyala, i conclou que per sort molts agricultors tenen altres ingressos de granges o el sector serveis.