La sequera redueix projectes de reg i força la modernització

El canvi climàtic és un fet acceptat, pràcticament de forma unànime, i ha obligat a reformular activitats econòmiques com l’agrària o la lúdica (navegació als pantans o l’esquí, per exemple). L’apressant sequera dels últims mesos, que ha deixat el riu Segre en emergència durant més de quinze mesos i amenaça ara la Noguera Ribaborçana, ha disparat la “percepció del risc” per l’escassetat de precipitacions, especialment a Lleida, admet Miguel García Vera, cap de l’oficina de Planificació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Els estudis inclosos en el Pla Hidrològic de l’Ebre en vigor (2022-2027) situen en fins un 10% la reducció de les precipitacions en l’horitzó 2100; la rebaixa de la neu en uns 30 dies a l’any i la caiguda de la disponibilitat d’aigua (aportacions o vessaments) en més d’un 20% per al mateix període.

Aposta per polítiques que fixin la població en zones rurals aprofitant els recursos naturals

Aquestes estimacions ja han tingut efecte en la planificació hidrològica, que ha deixat fora regadius previstos en anteriors plans que no tenen garanties d’aigua i ha ajustat la previsió d’altres de ja iniciats, com el Segarra-Garrigues, a una projecció més realista.

Per a aquest període (2027) només es contemplen 10.000 hectàrees noves. “Cal ser prudents i eficients”, assenyala García Vera, que incideix que la CHE ha començat a revisar les concessions d’aigua a tots els usuaris, fins i tot les més consolidades. La creixent escassetat (s’hi sumen augment de temperatures i més fenòmens extrems) ha obligat també a fixar per llei cabals ecològics per a tots els trams de riu i masses d’aigua, encara escassos per als ecologistes.

Però les conseqüències van més enllà. Per exemple, assenyala García Vera, hi haurà una menor aportació de sediments, que posa en risc alguns ecosistemes, i no només baixarà la quantitat sinó la qualitat de l’aigua.Quant a la neu, el canvi climàtic afecta especialment l’esquí, que prova de compensar-ne el descens amb canons de neu artificial. Tanmateix, el seu funcionament requereix determinades condicions de fred que es donen cada vegada menys.

La previsió és que es redueixi el sòl esquiable. Sergio de Miguel, professor del departament de Ciència i Enginyeria Forestal de la UdL, té clar que el canvi climàtic és irreversible –“ens ho mengem amb patates”, diu gràficament– i que el que s’ha de fer és treballar per mitigar-ho. En aquest sentit, afirma que una de les claus per a això “és la gestió forestal”.

De Miguel assenyala que, a més, els boscos pateixen l’impacte del canvi global en la relació de la societat amb el medi natural, que ha comportat un abandó de l’activitat tradicional i de la gestió forestal, i a tot això quan l’entorn de la Mediterrània “és la zona zero del canvi climàtic”. Assenyala que l’augment de l’aridesa fa que els arbres necessitin més aigua en un moment que hi ha menys precipitacions, que comporta que els sistemes forestals siguin compromesos, es vegi afectada la biodiversitat i la productivitat en qüestions com producció de fusta, bolets o la capacitat d’absorció de CO2, que està relacionada amb la mida dels arbres. Davant d’això, aposta per la bioeconomia, que defineix com “l’aprofitament sostenible dels recursos naturals”, com per exemple l’ús de la biomassa com a font d’energia.

Veu necessari intervenir als boscos creant “mosaics” per generar discontinuïtats en la massa forestal i impulsar polítiques perquè “la població tingui una alternativa digna de vida a les zones rurals”, i conclou que no gestionar els boscos i no revertir l’abandó de parcel·les és el contrari del que s’indica per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic. Maria Teresa Sebastià, professora d’Agrònoms de la UdL i experta sobre canvi climàtic, destaca que “la comunitat científica porta molt temps fent els deures sobre el canvi climàtic, analitzant les seues conseqüències, com mitigar-lo, possibilitats d’adaptació o buscant tecnologies per retirar els gasos amb efecte d’hivernacle”.

Per aquest motiu, opina que és necessari “pressionar els nostres polítics i que aquests pressionin els que de veritat manen: els que tenen moltíssims diners, que ens estan portant al desastre, hauríem de canviar la nostra manera de viure. Estem fent passos, però de forma molt lenta”. diu. “Estem veient un episodi extrem que potser sigui una mica conjuntural, però que ens serveix de lliçó que això i més és el que tindrem en el futur si no prenem mesures per frenar-ho”, diu.

Alerten que el preu de l’energia es mantindrà elevat

L’energia és un altre dels àmbits directament afectats pel canvi climàtic i un dels impactes que més incidència està tenint en la ciutadania és l’increment del preu. Luisa F. Cabeza, enginyera en energia i canvi climàtic i catedràtica de la UdL, avisa que no baixarà.

“La gent creu que l’any vinent tornarem a estar com abans i no és així. Ja s’està veient que són unes conseqüències que, encara que canviem radicalment les nostres condicions de vida, és difícil de revertir els impactes. Ens hem d’acostumar al preu de l’energia i a sensacions climàtiques no tan agradables”, subratlla.

Argumenta que, al fer més calor, augmenta l’ús de l’aire condicionat “perquè avui ens fa la sensació que no podem viure sense, i això provoca que hi hagi més pics de demanda d’energia i, per tant, el preu puja”. Afegeix que “també té un impacte en el preu de l’energia el fet que els pantans estiguin buits”. “Les hidroelèctriques poden produir menys electricitat i s’ha de recórrer a altres fonts d’energia i com que el més fàcil és la fòssil, es torna a cremar molt, i puja el preu”, relata.

Cabeza alerta que les conseqüències del canvi climàtic “no tenen una reversió ràpida”, però recorda que en els moments més crus de la pandèmia de covid hi va haver menys emissions de CO2, la naturalesa va reviure.“Va demostrar que la Terra no està perduda i si som capaços de canviar, es podrien revertir parcialment les conseqüències d’anys sense cuidar-la. Però això és un tema de tots i els governs s’ho haurien de prendre més seriosament i invertir”, afirma. Considera que “no han de fer només lleis i donar ajuts perquè nosaltres millorem les cases, sinó també fer construccions adequades”.

Destaca que quan hi ha grans tempestes s’ha de gastar molt a reparar destrosses que s’haurien pogut prevenir i subratlla que generalment els edificis públics resulten més afectats que els privats. “Vola el sostre de pavellons”, cita, i creu que “no s’estan fent bé els seguiments d’obres i les implantacions de lleis”. “Els governs han de donar exemple.

Com em poden dir que inverteixi a casa meua per tenir emissions zero, quan no ho són l’escola o els hospitals?”, sentencia. La catedràtica de la UdL experta en canvi climàtic Luisa F. Cabeza remarca que “a nivell de producció d’energia el camí són les renovables, però el gran problema és que no puc emmagatzemar el sol o el vent”.

“S’ha de produir electricitat en el moment en el qual es té aquest recurs. Per això estem estudiant maneres d’emmagatzemar l’energia una vegada s’ha produït”, assenyala. Afirma que “a les bateries per emmagatzemar electricitat encara queda molt per fer i per això busquem formes d’emmagatzemar la calor i el fred, que és més fàcil”.

Recorda que a la UdL hi estan treballant “des de fa anys i alguns dels nostres coneixements ja estan en tecnologies al mercat”. “L’emmagatzematge d’energia és absolutament necessari per aconseguir que les renovables tinguin un paper més important”, destaca.