Els propietaris de Tor volen tancar la muntanya i la via cap a Andorra a l’hivern
Instal·len tanques al camí d’aquest nucli d’Alins, que uneix el Sobirà i el Principat
Una de les tanques instal·lades per barrar a l’hivern el pas a la muntanya de Tor.
Els propietaris de la muntanya de Tor volen tancar- la amb pany i forrellat els mesos d’hivern. Per a això han instal·lat aquest mes tanques als dos extrems del camí de terra que dona accés a aquest poble del municipi d’Alins, i que comunica la comarca del Pallars Sobirà i Andorra. D’aquesta forma, pretenen evitar que aquesta pista de titularitat privada es deteriori pel pas de vehicles, al constatar un augment del trànsit. Les dos noves tanques estan per ara obertes, i la comunitat de propietaris obté assessorament per assegurar-se que tancar el camí privat s’ajusta a la legalitat.
Una vegada ho corroborin, la intenció és barrar-lo durant els mesos d’hivern. En aquest període, el pas s’haurà de limitar als qui tinguin casa al poble o hi treballin, així com altres persones amb permís de la comunitat per circular pel camí, els quals seran els únics que disposaran de claus per obrir les tanques. Els propietaris van acordar instal·lar-les després d’un estiu en què la muntanya ha rebut una alta afluència de visitants, des de turistes en cotxes fins a excursionistes a peu.
Fonts de la comunitat van explicar que el deteriorament que ocasiona l’elevat trànsit de vehicles pel camí els ha obligat a pagar aquest any uns 12.000 euros en reparacions per garantir que continuï sent transitable. Si bé el trànsit de visitants és freqüent durant una bona part de l’any, la decisió de tancar l’accés a la muntanya només els mesos d’hivern es deu al fet que en aquesta època és quan el terra està humit i tou per les pluges i les nevades. Això fa que els desperfectes que ocasiona el pas d’automòbils i motos siguin més grans i més costosos de reparar.
A banda del pas freqüent d’automòbils pel camí, els propietaris de la muntanya han vist amb preocupació que excursionistes feien acampada lliure l’estiu passat, alguns durant diversos dies. Per aquesta raó, han desplegat també diversos cartells de gran mida que adverteixen els visitants que es troben en terrenys privats. Així mateix, es plantegen demolir una cabana que amenaça ruïna, arran de constatar que turistes hi han pernoctat malgrat el risc que s’esfondri.
L’arribada de nous hereus ha pacificat antics conflictes
Nous hereus s’han incorporat en els últims anys a la comunitat de propietaris de Tor i han contribuït a calmar vells conflictes. Disputes per la propietat de la muntanya van desencadenar tres assassinats en aquest petit poble de tretze cases. L’últim protagonista d’aquella tragèdia va morir l’any 2019. Era Jordi Riba Segalàs, el Palanca, que defensava mantenir els usos tradicionals de la muntanya. Fer-ho suposava conservar l’aïllament que en va fer un lloc de pas freqüent de contrabandistes per la proximitat amb la frontera andorrana. La seua postura va xocar amb la de Josep Montané Baró, de casa Sansa i partidari d’aprofitar el veïnat amb el Principat per estendre a Tor les pistes d’esquí andorranes. Per a això va firmar un contracte amb un empresari andorrà, Rubén Castañer.
Les friccions van arribar al límit el juliol de l’any 1980, quan empleats de Castañer van matar a trets dos treballadors del Palanca. Van ser condemnats a vuit anys de presó. El 1995, una sentència judicial va declarar Montané únic propietari de la muntanya i, el juliol d’aquell mateix any, va aparèixer mort amb senyals d’estrangulació i un cop al cap. El crim va quedar sense resoldre. Temps després, una altra resolució judicial establiria de nou la propietat compartida de la muntanya.
