VIOLÈNCIA ENSENYAMENT
Tres de cada deu joves d'entre 12 i 18 anys del Pla d'Urgell han patit algun tipus de violència vinculada a l'escola
Una enquesta a més de 900 alumnes encarregada pel consell comarcal també apunta que la majoria d'agressions són verbals
El president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Carles Palau, amb les responsables de l'enquesta.
Tres de cada deu joves d'entre 12 i 18 anys que cursen ESO, Batxillerat o cicles formatius als 4 instituts de Mollerussa han patit algun tipus de violència vinculada a l'escola.
Ho revela un estudi encarregat pel Consell Comarcal del Pla d'Urgell on s'han enquestat 913 alumnes en el marc d'un projecte de prevenció sobre l'assetjament escolar i les conductes de risc vinculades a la salut mental juvenil. La majoria d'agressions han estat verbals, seguides de les físiques i en tercer lloc les que tenen lloc en un entorn digital. El president del consell, Carles Palau considera que amb aquests resultats "contundents" cal un pla d'acció i donar resposta a la necessitat de prevenció dirigida a les víctimes.
L'avaluació s'ha fet amb la col·laboració dels instituts Salt del Duran, La Serra, Mollerussa i Terres de Ponent, tots 4 ubicats a la ciutat de Mollerussa. En el disseny del qüestionari hi han pres part joves que asseguren que han estat víctimes d'algun tipus d'assetjament escolar durant l'ensenyament obligatori. El 76,5% de les respostes corresponen a joves d'entre 12 i 15 anys; el 23,5% a joves d'entre 16 i 18; el 53,9% són noies i la resta nois.
La tècnic de Joventut del consell, Anna Lloret, ha detallat que el 36,8% dels participants expliquen que han patit algun tipus de violència a l'escola o vinculada a l'escola. Segons el tipus d'agressió, 767 diuen que han estat verbals, 392 físiques i 100 en format de ciberassetjament. Aquestes agressions no són excloents i es poden presentar totes en la mateixa persona.
Així mateix, el 26,7% no han explicat la situació d'assetjament que viuen i la resta ho expliquen primer a les amistats, després a la família i com a últim recurs als referents escolars. Segons Lloret, si no ho expliquen generalment és perquè no sabien què fer, no troben a qui expressar-ho, per por o per pensar que ningú els faria cas.
El president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Carles Palau, ha explicat que un cop feta la diagnosi, els resultats han estat prou contundents per considerar un pla d'acció i donar resposta a aquesta necessitat de prevenció dirigida a les víctimes, agressors i observadors, de manera que complementi les actuacions o mesures que ja es prenen des dels mateixos centres educatius davant la sospita o coneixement de "bullying".
En aquest sentit, des del consell comarcal es valora emprendre tallers als centres i en grups de joves dels municipis de la comarca amb l'objectiu de facilitar eines per a la mediació en conflictes de grup, així com també en intel·ligència emocional i habilitats comunicatives.
