REPORTATGE HISTÒRIA
Compleix 50 anys el pont que travessa el Noguera Pallaresa: un pont per a devots i turistes
La passarel·la sobre la Noguera Pallaresa que atansa el santuari d'Arboló als centenars de persones que el visiten cada any compleix el 50 aniversari
Veïns la van demanar durant 8 anys i finalment l'Estat va assumir-ne la construcció per protegir els boscos i facilitar l'extinció d'incendis
Un pont sobre la Noguera Pallaresa atansa el santuari d’Arboló als centenars de persones que el visiten cada any. Uns hi acudeixen per devoció a la Mare de Déu d’Arboló, considerada patrona del Pallars Sobirà, i altres per l’interès que desperta l’arquitectura romànica d’aquest temple al municipi de Soriguera. Aquesta passarel·la, inaugurada el 13 de desembre del 1973, complirà aquest any mig segle en què ha contribuït a fer accessible aquesta peça del patrimoni històric de la comarca. La construcció va arribar després d’anys de reivindicacions i va ser fruit tant de la perseverança com de l’astúcia.
El pont permet arribar al santuari a peu en pocs minuts. Abans que es construís, només es podia arribar al temple fent una volta des de Gerri de la Sal o Arcalís, llocs des d’on es podia creuar el riu. La passarel·la contribueix que aquest espai rebi nombroses visites i en facilita la conservació.
“És un lloc de pas per a pescadors, turistes, senderistes, amants de la naturalesa i feligresos”, explica l’Associació d’Amics del Santuari d’Arboló, dedicada a conservar i divulgar el temple. Obre al públic cada dijous de juny, juliol i setembre, una hora per a visitants i a continuació per a una missa. “Aquest any hem rebut 707 persones, en altres superem el miler”, explica Benjamí Montané, membre d’aquest col·lectiu.
Al marge de turistes i feligresos, el lloc acull un aplec al maig i és un indret de referència per a rutes d’excursionistes.
La idea de construir un pont va començar a prendre forma el 1966, de la mà d’un col·lectiu de veïns constituït com a patronat del Santuari d’Arboló i del llavors rector, Josep Joanmartí.
Durant anys van trucar sense èxit a les portes de les diferents administracions a la recerca de finançament i van obrir un acapte popular per recaptar fons. Les aportacions dels veïns van ser modestes, però molt nombroses. Van ser testimoni de l’interès del territori per tenir el pont i van acabar per despertar l’interès de les institucions.
L’impuls decisiu va arribar de la mà de l’Institut de Conservació de la Naturalesa (ICONA) un organisme estatal creat l’any 1971 i actiu fins al 1991. Va assumir la construcció del pont, com a resultat de maniobres per convèncer els seus responsables que aquesta obra contribuiria a preservar els boscos de mont Negre i de Faringoles, al facilitar els treballs forestals i l’arribada dels bombers en cas d’incendi. Les donacions dels veïns van servir finalment per fer obres al santuari.
Visitar el temple abans del pont exigia fer una llarga volta per Gerri de la Sal o Arcalís per travessar el riu
Des de la inauguració, el pont ha resistit l’embat de les riuades dels anys 1982 i 2013. “Esperem que continuï facilitant el pas durant molts anys més”, afirmen els Amics del Santuari. “El lloc bé s’ho val.”