Cent anys del gran terratrèmol de la Val d'Aran
Els sismes es poden produir en qualsevol indret del territori català, però són més freqüents al Pirineu, a la Selva i a la zona costanera, molt rarament amb danys generalitzats
Una vista de Vielha Mijaran
El Govern ha commemorat aquest dijous en un acte a Vielha el centenari del terratrèmol de la Val d’Aran del 19 de novembre de 1923, el més intens ocorregut al Pirineu català durant el segle XX. Va assolir una magnitud d’entre 5,2 i 5,6, i una intensitat de grau VIII. No va produir cap víctima mortal ni ferits, només bestiar mort en esfondrar-se un estable; col·lapses parcials al campanar de l’església de Sant Joan d’Arres i a l’antiga capella dera Mair de Diu de l’Artiga de Lin, així com esquerdes a moltes cases i caigudes de teules i xemeneies, segons ha recordat la Generalitat.
A l’acte de record han participat la síndica d’Aran, Maria Vergés, la directora de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Miriam Moysset, i la responsable de Protecció Civil a l’Alt Pirineu i Aran, Chaio Tavera.
Durant l’acte, experts de l’ICGC, de Protecció Civil i de la Universitat de Barcelona (UB) han explicat els detalls del sisme de 1923, han exposat els estudis fets a la falla nord de la Maladeta, origen d’aquell terratrèmol, així com el coneixement actual del risc sísmic de la zona, i han recordat els consells d’autoprotecció en cas de sisme.
Terratrèmols com el de la Val d’Aran de fa un segle són molt infreqüents a Catalunya, en poden ocórrer un o dos cada segle. La magnitud, que en aquest cas va ser d’entre 5.2 i 5.6, parla de la grandària del terratrèmol i totes les agències sismològiques internacionals acostumen a calcular el mateix valor per a un mateix sisme, aproximadament.
En canvi, la intensitat fa referència a com es percep o quins efectes ha tingut aquell terratrèmol en un indret determinat: com més a prop de l’epicentre, amb més intensitat es percep i com més lluny, amb menys. És un valor que també està lligat a la fondària del sisme, l’acceleració del sòl, la geologia del subsol, si la zona és molt o poc poblada i a la qualitat dels edificis. En el cas del sisme de 1923, la intensitat va ser de grau VIII, tot i que no va ocasionar víctimes i només danys materials a ambdós costats del Pirineu.
Per comparar, el terratrèmol de Lorca de 2011, de magnitud 5.2 i intensitat també de grau VIII, va ocasionar nou víctimes mortals i molts danys a edificacions. En aquell cas, l’epicentre es trobava molt a prop de zones habitades i la geologia del subsol va contribuir a incrementar el dany.
Catalunya, una zona de sismicitat moderada
A Catalunya, la xarxa sísmica registra anualment una mitjana de 1.000 terratrèmols, dels quals només una o dues desenes arriben a ser percebuts per la població.
Sismicitat instrumental per al període 1984-2021 amb els terratrèmols històrics més importants caracteritzats a partir d’enregistraments macrosísmics. També es mostra el període de recurrència estimat per a diferents magnituds.
Els terratrèmols són fenòmens impredictibles, sobtats i recurrents en el temps. La sismicitat a Catalunya es presenta de manera difusa, però principalment es localitza a les comarques pirinenques, la Selva i a la zona costanera. De l’estudi del catàleg de sismicitat, podem concloure que a Catalunya cada any es produeixen de mitjana cinc sismes de magnitud superior a 3. Cada dos anys i mig s’enregistra un terratrèmol de magnitud superior a 4 i, aproximadament cada 30 anys, un de magnitud 5.
