Fòssils trobats al Pallars Jussà permeten descriure la dentició de titanosaure més completa d'Europa
Correspon a un dinosaure que va viure als Pirineus fa uns 70 milions d'anys i podria tractar-se d'una nova espècie
Detall d'una dent de titanosaure
Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la Fundación Dinópolis ha descrit la dentició més completa a Europa d'un titanosaure a partir d'unes restes fòssils trobades al jaciment dels Nerets (Pallars Jussà). Correspon a un dels darrers dinosaures d'aquest grup que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d'anys i podria tractar-se d'una nova espècie per la ciència. Els titanosaures són un grup de dinosaures que es caracteritzen per tenir un cap petit, coll i cua llargs i potes columnars similars a les d'un elefant. És el darrer grup que se sap que va viure a Europa durant el Cretaci superior, l'últim període abans de l'extinció dels dinosaures fa 66 milions d'anys.
Recreació d'un titanosaure
Ara, un equip de recerca de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat un estudi de la dentició més completa d'Europa assignada a un sol individu d'aquests últims gegants.
La troballa es va fer al jaciment dels Nerets, a Vilamitjana (Tremp), un dels més importants de la Conca de Tremp i amb una edat d'uns 70 Ma. Les dents no estaven en posició anatòmica sinó desarticulades. Tot i això, com es van trobar disseminades al voltant d'un crani de titanosaure, els investigadors creuen que pertanyen a aquest animal.
Una col·lecció de 18 dents
Es tracta d'una col·lecció de 18 dents amb corones còniques i esveltes, amb un marcat desenvolupament de les carines mesials i distals, és a dir, les crestes en punta que recorren el lateral de la dent, com si fos la fulla d'una llança. Tot i estar dissenyades per a tallar la matèria vegetal com unes tisores de podar, serien més romes que les dels dinosaures carnívors.
Dents al jaciment dels Nerets (Pallars Jussà).
Les característiques i forma de les dents indiquen que el dinosaure d'on provenen no s'assembla a cap de les espècies de titanosaures trobades a Europa, però presenten les característiques que defineixen les dents d'aquest grup.
Però en comparar-les entre elles, els investigadors han descobert quelcom inusual. Si bé generalment les dents de la boca d'un mateix dinosaure es veuen força iguals en aquest cas s'hi han observat diferències en la seva forma.
"Com que corresponen totes al mateix individu, pensem que les diferències són degudes a la posició que ocupen a la boca, tal com passa amb els mamífers, que poden tenir dents de formes molt diferents, com les incisives o els queixals", ha explicat Bernat Vázquez, paleontòleg del grup de recerca en Ecosistemes dels Dinosaures de l'ICP. "En aquest cas, però, les diferències no són tan extremes, ja que totes les dents tenen la mateixa funció", ha conclòs l'investigador.
Nou mètode de recerca
La recerca ha permès elaborar un mètode per saber quina és la posició a la boca de qualsevol dent de titanosaure que es pugui trobar aïllada al camp. Això suposa un avenç molt significatiu, pel fet que fins ara es considerava que les dents soltes eren molt poc informatives i sovint no es tenien en compte més enllà d'aspectes merament descriptius. Aplicant aquest mètode, els investigadors han pogut reconstruir la posició de les dents trobades i obtenir així gran part de la configuració dental original de l'animal de cara a futurs estudis.
Malgrat que tot sembla indicar que les dents pertanyen a una nova espècie encara no coneguda per la ciència, no es podrà tenir la certesa fins que no s'hagi estudiat el crani i altres elements de l'esquelet que han aparegut en el mateix jaciment.
La investigació ha estat publicada a la revista internacional 'Cretaceous Research'. Bernat Vázquez i Bernat Vila, paleontòlegs de l'ICP i del Museu de la Conca dellà són els coautors de la recerca. L'equip inclou també Diego Castanera, investigador de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis.
Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d'Europa
La troballa és una mostra més de l'excepcional registre fòssil de dinosaures a Catalunya. En els diferents jaciments dels Pirineus hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milions i fins i tot milers d'anys abans de la seva extinció a tot el planeta. Els fòssils que proporcionen són el principal camp d'estudi de paleontòlegs i paleontòlogues, al mateix temps, representen una font inesgotable de continguts per als centres d'interpretació i museus de la zona que divulguen un patrimoni paleontològic únic.
L'interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que es tracta dels últims grups de dinosaures dels quals se'n té registre a Europa i aporten, per tant, molta informació dels ecosistemes abans de l'extinció massiva del final del Cretaci.
