Retorn al passat miner de la Granja

Recuperar la memòria minera, no només de la Vallfera sinó de tota la Granja d’Escarp, és l’objectiu del projecte Vallfera, ànima minera que es va presentar ahir al Centre Cívic d’aquesta localitat del Segrià. El promotor, l’Associació d’Amics de l’Ermita de Sant Jaume, treballa recollint tota la documentació escrita relativa a les mines i també testimonis orals, ja que encara queden miners que poden explicar com era la colònia minera que es va crear el 1948 i va desaparèixer definitivament a mitjans de la dècada dels setanta.

També contempla l’inventari per a la recuperació d’infraestructures com boques de mines, carregadors i algun túnel, entre altres elements, que puguin utilitzar-se com a revulsiu turístic per atreure visitants interessats en la història de la mineria, va explicar la presidenta de l’associació, Xus Llavero.La colònia d’habitatges de Vallfera va arribar a tenir fins a mil habitants, escola i església. Van ser decisives les seues vagues el 1957 i el 1962 a favor dels drets dels miners en ple franquisme. “Una de les reivindicacions més actives va ser aconseguir un menjador al col·legi, que es va assolir el curs 1968-1969, encara que no va arribar a posar-se en marxa ja que a primers dels setanta va començar el declivi de la Vallfera”, explica Llavero. “Els seus habitants van començar a tenir cotxes i motos i es van desplaçar fins a la Granja a poc més de dos quilòmetres de distància”, va destacar.L’activitat minera entorn de l’explotació de les mines de carbó va ser vital a la zona de la Granja, Seròs i Almatret, al Segrià, i Mequinensa, al Baix Cinca. Les últimes mines es van tancar el 2012. Llavero va indicar que ja es compta amb un projecte redactat per aconseguir suport econòmic amb què desenvolupar la iniciativa “per promoure un patrimoni històric molt important”. L’ajuntament de la Granja també ha desenvolupat iniciatives per aprofitar el passat miner i els equipaments que encara queden a la població com a atractiu turístic.