El Segarra-Garrigues incorpora 1.100 hectàrees dels regs històrics de Belianes i Farrugats

L’assemblea general del Segarra-Garrigues va donar llum verda ahir a l’adhesió de les comunitats de regants tradicionals de Farrugats i Belianes, que sumen unes 1.100 hectàrees de cultius. El president del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va explicar que “es tracta de dos comunitats de regants de reg històric, igual que el Canalet de Tàrrega, que es proveeixen del Canal d’Urgell”. Aquestes comunitats tenien una concessió d’aigua de l’Urgell a precari amb la condició que passessin al Segarra-Garrigues quan aquest estigués construït i preparat per incorporar-les. Fins ara, la disponibilitat d’aigua no havia plantejat la necessitat, però ara sí que ho fa.

Al tractar-se de regs històrics, en cas que s’acabin incorporant al Segarra-Garrigues, la Generalitat haurà de redactar un protocol de reg amb una normativa específica, com va fer en el seu moment amb el Canalet. El problema afegit en aquest cas és que si bé el Canalet ja havia dut a terme obres de modernització de la infraestructura per part de la mateixa comunitat de regants, en aquests dos casos encara reguen a manta i, a falta de la infraestructura del Segarra-Garrigues, del protocol i d’un conveni específic, per salvar la temporada estudien que el Segarra-Garrigues cedeixi l’aigua necessària per a aquestes comunitats al Canal d’Urgell i que se subministrin des d’allà de forma temporal.

L’assemblea va servir per aprovar el pressupost per al 2024. Jové va destacar que per al pròxim exercici les previsions són optimistes perquè han liquidat un deute important que tenien des de l’any 2002 quan es va construir el primer tram del canal. El president dels regants del Segarra-Garrigues va recordar que quan es va construir el primer tram del canal van acordar pagar el 50 per cent a càrrec de l’Estat i l’altre 50 per cent els regants. A partir del segon tram, van acordar amb la Generalitat que aquesta es faria càrrec del 50 per cent dels regants però faltava tornar l’aval del tram inicial, que ara han aconseguit liquidar. “Ja estem alliberats d’aquesta càrrega financera”, va afirmar. Per a la nova temporada de reg està previst que s’incorporin unes 1.200 noves hectàrees en cas que els regants s’adhereixin al sistema Segarra-Garrigues. Aquesta previsió s’haurà d’adaptar a les condicions que la sequera ja va imposar la passada temporada, en la qual la falta de reserves només va deixar aigua per als fruiters.

Si efectivament s’afegeixen al reg, la Generalitat haurà de redactar un protocol, com el Canalet

Quant al preu de l’aigua, Jové es va mostrar optimista que baixarà “considerablement” per via de la llum. “L’any passat vam contractar la llum molt cara, a 168 euros/MWh, i ara està a uns 100, de manera que tot apunta que aquest mes de desembre la contractarem més barata”, va dir el president dels regants. Ara el preu de l’aigua és de 219 euros per hectàrea, la quota fixa, i 0,14 euros el metre cúbic, la variable, o bé 133 el fix i 0,18 el variable.Quant a la sequera, Jové va reconèixer que “segurament aquesta temporada també hi haurà restriccions si no plou gaire”. Va recordar que “en aquests moments estem a unes reserves de 139 hectòmetres, segons la CHE n’hem de deixar 50 a l’embassament per garantir el proveïment, de manera que en podem repartir només 89, que no donen per a res”. El president dels regants va afegir que “aquest any farem un repartiment percentual de l’aigua de Rialb des de l’inici de la campanya i no prioritzarem cap cultiu”.

Lleida mira amb recel connectar les conques catalanes

Els regants de Lleida veuen amb recel la proposta de quatre col·legis professionals (Enginyers de Camins, Enginyers Agrònoms, Enginyers Industrials i Economistes) de connectar les conques internes amb les de l’Ebre a través de la prolongació del minitransvasament a Tarragona per a situacions d’emergència per sequera com l’actual. En aquest sentit, el president dels regants del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové, va reconèixer que “tècnicament és la solució més rendible i barata [per pal·liar la sequera en l’àrea metropolitana] encara que aquí hi ha molts d’implicats i molt a dir”. El president del Canal d’Urgell, Amadeu Ros, va evitar pronunciar-se sobre aquesta alternativa.El minitransvasament a Tarragona ja suposa la connexió de l’Ebre amb el sistema Ter-Llobregat amb una concessió de 4 m2/s, 126 hectòmetres anuals, dels quals només se n’utilitzen 76. La proposta consisteix a prolongar aquesta xarxa per fer arribar el sobrant a l’àrea metropolitana de Barcelona. Ja es va proposar en la sequera del 2008.